-
Giró ha comentat les inversions per al Camp, de cara al 2022
ACN
El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha volgut fer valer que en la proposta de pressupostos de la Generalitat per al Camp de Tarragona per al 2022 les inversions s'incrementen un 86,9% respecte els comptes del 2020, mentre que en canvi "els de l'Estat cauen un 30%". Giró ho ha manifestat en la presentació dels comptes a la regió que ha fet des de Tarragona aquest divendres, davant de representants polítics, econòmics i socials. A la vegueria la inversió s'enfila fins als 111,7 milions, i ha destacat que de cara al 2023 ja hi ha compromesos 75,4. Entre aquests diners no s'hi inclouen els 120 milions per a la compra de terrenys per al projecte de Hard Rock. "El compromís d'inversió és ferm per als propers anys", ha dit.
El titular d'Economia també ha estat crític amb el govern central respecte l'execució dels pressupostos. Així, ha apuntat que l'execució dels comptes de la Generalitat del 2020 a la regió ha estat del 103,4%, 2,6 milions més dels consignats inicialment. La xifra l'ha contraposada amb la dels Pressupostos Generals de l'Estat d'aquest 2021, que Giró ha afirmat que serà del 35%.
Per al conseller, es tracta d'un percentatge "incomprensible si tenim en compte les grans inversions pendents" i ha citat aspectes com infraestructures o el manteniment del litoral. En termes globals, el conseller ha manifestat que els comptes "són bons però insuficients". "El 2022 els catalans pagaran en impostos 52.000 milions, però els pressupostos són de 38.000", ha quantificat. I ha afegit: "la riquesa que generem com a país no és la que disposem. Si els diners no s'evaporessin davant dels nostres ulls cada dia els pressupostos serien molt millors". Tot i això ha dit que són "els millors possibles" i ha lamentat que "les necessitats del país ultrapassen amb escreix els recursos dels que disposem".
Tot i que inicialment, en la proposta de pressupostos, s'havia apuntat des del Govern que el Camp de Tarragona rebria 106,1 milions, finalment Giró ho ha quantificat en 111,7. La diferència són per "arrodoniments de projectes" que requerien alguna inversió addicional. A aquests diners, caldrà afegir-hi els que arribin a partir de subvencions dels fons Next Generation "per a empreses i entitats del Camp de Tarragona".
Dels 111,7 milions, el gruix se l'emporten tres àrees. Es tracta d'inversions en el cicle de l'aigua per 30,51 milions, salut (26,45) i transport (11,08). "Són tres prioritats que no podem deixar de banda", ha comentat. A més, ha destacat els projectes amb més finançament, com el nou hospital Joan XXIII (18,7 milions), les obres per evitar inundacions al barri de la Salut de Salou (7,5) o millores i equipaments a l'Hospital Sant Joan de Reus (6,3 milions).
Finalment, ha fet referència al projecte de Hard Rock, pel qual s'han reservat 120 milions per a la compra dels terrenys del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, i que després es vendran a la multinacional nord-americana pel mateix import. "És un projecte que està on estava; pendent d'acabar el Pla Director Urbanístic i que després l'inversor faci la inversió prevista", ha indicat. A més, ha remarcat que la iniciativa "tirarà endavant quan l'inversor cregui oportú". Finalment, sobre la controvèrsia que genera en alguns sectors, ha comentat: "totes les inversions que generen ocupació i riquesa, que el territori hi està a favor, i que compleixen la normativa urbanística i mediambiental, no hi tenim res en contra".
El titular d'Economia també ha estat crític amb el govern central respecte l'execució dels pressupostos. Així, ha apuntat que l'execució dels comptes de la Generalitat del 2020 a la regió ha estat del 103,4%, 2,6 milions més dels consignats inicialment. La xifra l'ha contraposada amb la dels Pressupostos Generals de l'Estat d'aquest 2021, que Giró ha afirmat que serà del 35%.
Per al conseller, es tracta d'un percentatge "incomprensible si tenim en compte les grans inversions pendents" i ha citat aspectes com infraestructures o el manteniment del litoral. En termes globals, el conseller ha manifestat que els comptes "són bons però insuficients". "El 2022 els catalans pagaran en impostos 52.000 milions, però els pressupostos són de 38.000", ha quantificat. I ha afegit: "la riquesa que generem com a país no és la que disposem. Si els diners no s'evaporessin davant dels nostres ulls cada dia els pressupostos serien molt millors". Tot i això ha dit que són "els millors possibles" i ha lamentat que "les necessitats del país ultrapassen amb escreix els recursos dels que disposem".
Inversions al Camp
Tot i que inicialment, en la proposta de pressupostos, s'havia apuntat des del Govern que el Camp de Tarragona rebria 106,1 milions, finalment Giró ho ha quantificat en 111,7. La diferència són per "arrodoniments de projectes" que requerien alguna inversió addicional. A aquests diners, caldrà afegir-hi els que arribin a partir de subvencions dels fons Next Generation "per a empreses i entitats del Camp de Tarragona".
Dels 111,7 milions, el gruix se l'emporten tres àrees. Es tracta d'inversions en el cicle de l'aigua per 30,51 milions, salut (26,45) i transport (11,08). "Són tres prioritats que no podem deixar de banda", ha comentat. A més, ha destacat els projectes amb més finançament, com el nou hospital Joan XXIII (18,7 milions), les obres per evitar inundacions al barri de la Salut de Salou (7,5) o millores i equipaments a l'Hospital Sant Joan de Reus (6,3 milions).
Finalment, ha fet referència al projecte de Hard Rock, pel qual s'han reservat 120 milions per a la compra dels terrenys del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, i que després es vendran a la multinacional nord-americana pel mateix import. "És un projecte que està on estava; pendent d'acabar el Pla Director Urbanístic i que després l'inversor faci la inversió prevista", ha indicat. A més, ha remarcat que la iniciativa "tirarà endavant quan l'inversor cregui oportú". Finalment, sobre la controvèrsia que genera en alguns sectors, ha comentat: "totes les inversions que generen ocupació i riquesa, que el territori hi està a favor, i que compleixen la normativa urbanística i mediambiental, no hi tenim res en contra".
