La Cambra demana una 'iniciativa de territori' per 'fer realitat' les reivindicacions en infraestructures i serveis

La Cambra de Reus ha lamentat aquest dimarts que s'hagin desestimat les esmenes proposades als pressupostos generals de l'estat (PGE) i ha alertat que "el territori s'està apagant" per la manca d'inversions adequades en matèria d'infraestructures i serveis. Ho ha exposat el president de la corporació, Jordi Just, en una roda de premsa virtual en la qual ha demanat "lideratge" a les administracions per "defensar el Camp i l'Ebre i la seva gent". "Serem al costat de qui vulgui, per capacitat, defensar les nostres comarques", ha apuntat. En aquest sentit, ha denunciat que les conseqüències del temporal Filomena "han posat de manifest les mancances" del Baix Camp i el Priorat, entre altres, pel que fa al transport. "Les andanes eren plenes de neu i ningú es va molestar a retirar-les perquè la gent agafés el tren", ha assegurat. 

Just ha iniciat la seva intervenció tot avisant que "no direm noms" (en al·lusió a les forces polítiques) amb les quals es va abordar, temps enrere, la defensa d'esmenes als PGE. Amb tot, ha avançat que els fons europeus per a la recuperació postcovid "són una oportunitat que no podem deixar escapar" i ha xifrat en més de 33.000 milions la quantitat que ha de percebre Catalunya. En el cas del Camp i l'Ebre, s'ha precisat, en seran 3.300. Per tot plegat, ha instat la Generalitat a plantejar noves polítiques per a la demarcació ("la Ventafocs del país", segons l'ha descrita" un cop la cita del 14-F s'ha suspès. "De temps en tenen", ha disparat. De fet, el president de la Cambra ha revelat que en una recent visita a Falset del vicepresident Pere Aragonès i del conseller Ramon Tremosa els va demanar la constitució de l'Autoritat territorial de mobilitat (ATM) per a les Terres de l'Ebre. 

Una altra qüestió denunciada per Just ha estat, precisament, el pressupost de l'ATM de Barcelona en comparació amb el de la del Camp (més de 1.000 milions per 20). Segons el directiu de la Cambra, el que pertocaria a l'ens de les nostres comarques hauria d'oscil·lar "entre els 150 i els 160" milions, per la "dimensió demogràfica" de la nostra zona. Encara en matèria ferroviària, el president de la corporació reusenca s'ha felicitat per la "bona entesa" amb el consistori a l'hora de lluitar per l'estació de Bellisens i ha manifestat que la intermodal "és clau" per al futur de la demarcació. 

Més crític amb el paper de la classe polític ha estat el responsable territorial de la Cambra, Jaume Domènech, per a qui la "dependència" dels líders en relació als partits fa que "pesi més la centralitat" que no pas els interessos de les diverses demarcacions. En aquesta línia, Just ha apuntat a posteriori que "potser les coses canviarien si tinguéssim llistes obertes". Domènech, al seu torn, ha defensat l'activitat econòmica duta a terme al prop del centenar de municipis representants per la corporació, que suposa segons les seves dades el 32,93% del Producte interior brut (PIB) de Tarragona. "No volem el protagonisme. Volem un sentiment de territori i una iniciativa conjunta per defensar la nostra gent", ha conclòs el president, tot instant les administracions a liderar una acció per "fer realitat" les reivindicacions històriques del Camp i l'Ebre.