Reus, entre les 10 ciutats catalanes on més puja l'IBI

L'IBI pujarà el 2024 un 5% de mitjana a les principals poblacions catalanes. Segons dades de totes les capitals de comarca i les ciutats de més de 20.000 habitants, compilades per l'ACN, els increments són generalitzats i, en alguns casos, superen el 15%. Pineda de Mar (Maresme) és el municipi amb un augment percentual més alt dels 89 analitzats, amb un 25%. El segueixen Sort (Pallars Sobirà), amb prop d'un 21%; Tortosa (Baix Ebre), amb un 18%; i Salt (Gironès), amb un 15%. Els residents d'aquests municipis pagaran rebuts que superaran els 50 euros l'any més que el 2023. La presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, diu que el "dèficit de finançament estructural" dels ajuntaments és un dels motius de l'augment. En aquest sentit, Reus es troba entre els municipis seleccionats amb un tipus impositius d'IBI urbà més alt.

El tipus impositiu de l'IBI mitjà en els 89 municipis seleccionats per a l'any 2023 era del 0,767% sobre el valor cadastral total de cada habitatge, en el cas dels immobles urbans. Per al 2024, la xifra se situa aproximadament en el 0,805%, cosa que representa al voltant d'un 5% d'increment mitjà. Tot plegat es tradueix en uns 23 euros més per rebut, amb una quota mitjana anual que passa de 457 euros a 481 euros.

El preu de l'IBI per habitatge és el resultat d'un càlcul de l'ACN elaborat dividint el valor cadastral de la totalitat d'immobles urbans a cada municipi pel número d'immobles urbans, fent servir dades del Cadastre –que depèn del ministeri d'Hisenda– per al 2023, la dada més recent. La xifra ha estat multiplicada pel tipus impositiu marcat per a 2024 al municipi. Les dades són aproximades per manca de dades disponibles sobre finques exemptes –com les municipals– o amb característiques particulars, així com pel fet que les dades del Cadastre no estan actualitzades a finals del 2023 o altres circumstàncies.

Els tipus impositius d'IBI urbà més alt entre els municipis seleccionats són els de Reus, Blanes (Selva), Tortosa (Baix Ebre) i el Vendrell (Baix Penedès), amb xifres que oscil·len entre l'1,15% i l'1,2%. A l'altra banda de la balança, els tipus més baixos per al 2024 són els de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), Castelldefels (Baix Llobregat), Sant Joan Despí (Baix Llobregat) i el del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que no arriben al 0,5%.

Amb tot, el preu més alt per rebut, segons les estimacions de l'ACN, és a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), amb uns 700 euros per família. Igualada (Anoia), Barcelona (Barcelonès), Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) o Martorell (Baix Llobregat) s'apropen també als 700 euros. Al seu torn, el Pont de Suert no arriba als 200 euros per immoble en concepte d'IBI, mentre que Gandesa (Terra Alta), Tremp (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà) no arriben als 300 euros.

Les Borges Blanques (Garrigues) i Lleida (Segrià) són els únics dos municipis analitzats que han baixat l'IBI, a l'entorn del 2%, mentre que una vintena més l'han congelat, com Barcelona, alguns per voluntat del govern municipal i altres per impossibilitat d'aprovar les ordenances fiscals al ple, cosa que prorroga les del 2023.

L'ACM defensa una "llei de governs locals" i una "d'hisendes locals"

Budó, també alcaldessa de La Garriga, diu que els consistoris cada vegada tenen "més competències", però que això no ve acompanyat de més diners. "De vegades prestem serveis que haurien de donar altres administracions", explica en declaracions a l'ACN. Tot i que valora positivament que així sigui, subratlla que "cal una llei de governs locals, acompanyada d'una d'hisendes locals" perquè es regulin les competències dels ajuntaments i s'especifiqui com es financen.

En aquest sentit, justifica que fer un "petit" increment a l'IBI faci pujar els recursos significativament per fer front a despeses que també s'incrementen, com la dels "subministraments de llum, aigua, gas i dels materials", així com del salari dels treballadors, "que ve imposada per l'Estat". Amb el preu del diner a l'alça, Budó també diu que "la despesa dels interessos dels préstecs d'altres anys" també s'ha incrementat.

La taxa d'escombraries, també a l'alça arreu del país

A banda de l'IBI, la taxa d'escombraries també s'ha disparat en alguns casos, i la tendència també ha estat a l'alça. La pujada està relacionada amb la nova Llei de Residus i Sols Contaminants per una Economia Circular, de 8/4/2022, que a partir de l'abril de 2025 obliga els ajuntaments a cobrar una taxa que cobreixi el 100% del cost del servei.

En aquest sentit, Budó diu que això "generarà un increment del cost pels municipis" i farà que inevitablement, la taxa pugi. "Hi ha ajuntaments que ja han començat a fer els deures, i així els l'augment serà més petit el 2025, explica, mentre que en altres casos es preveu que la pujada sigui de cop d'aquí a un any. La presidenta de l'ACM diu que la seva entitat té la intenció d'aglutinar els municipis per tal que tinguin "el mateix discurs" i facin la pujada "consensuadament".