Diumenge, 11 d'Agost de 2024

Un 56% dels municipis de la demarcació de Tarragona no tenen entitat financera

Des de 2008 fins el 2017 s'han tancat 408 oficines bancàries

31 de Maig de 2018, per ACN/ Redacció
  • Imatge de l'entitat bancària a Cornudella de Montsant

    Cedida

El 49,31% dels municipis catalans, 467 localitats sobre un total de 947 municipis, no disposen d'oficina bancària per operar o retirar diners, segons l'article 'Tancament d'oficines bancàries i accés a l'efectiu a Espanya' publicat en la 'Revista d'Estabilitat Financera' que edita el Banc d'Espanya. Les dades fan referència al tancament de l'any 2017 i indiquen que entre el 2008 i el 2017, les entitats financeres que han operat a Catalunya han retallat la seva xarxa d'oficines un 50,70%, passant d'un teixit de punts d'atenció al públic de 8.004 a 4.058 oficines. 

El nombre de persones que a Catalunya no tenen accés a una oficina bancària en la localitat on resideixen suma 240.892 persones, el 3,19% dels habitants del Principat. A l'estat espanyol, els percentatges són similars amb un 50,58% dels municipis espanyols sense alguna oficina bancària i el 2,68% de la població sense possibilitat d'obtenir diners en efectiu en la seva localitat de residència.

Tarragona se situa en l'onzè lloc de la llista de demarcacions que més oficines han tancat. El 2008 hi havia a les comarques tarragonines 832 oficines i el 2017 la xarxa era de 424 punts, cosa que suposa una reducció de 408 d'oficines, el 49% menys. Així mateix, ocupa el vintè lloc de la llista espanyol amb més municipis sense entitats financeres amb 103 municipis sobre un total de 184 localitats, el 56% del total. En aquest 103 municipis que no tenen banc hi viuen 61.867 persones, el 7,8% del total (791.693 persones). 

L'estudi sobre el tancament d'oficines bancàries a l'estat espanyol des de l'inici de la crisi fins al tancament de l'exercici del 2017 ha estat publicat per Concha Jiménez Gonzalo, directora general d'Efectiu i Sucursals, i Helena Tejero Sala, directora dels departament d'Emissió i Caixa del Banc d'Espanya. 

Entre el 2008 i el 2017, el nombre de marques d'entitats financeres a l'estat espanyol ha disminuït un 28% i el nombre d'oficines bancàries que han baixat la persiana sobre el conjunt de la xarxa que hi havia el 2008 ha estat del 39%. El mateix any 2017, el nombre d'oficines bancàries operatives a l'Estat es va reduir en 937 oficines i és destacable que 833 oficines es van tancar en el primer semestre de l'exercici. 

El 53% dels compradors prefereixen pagar en efectiu 

Les autores de l'article destaquen que el diner en efectiu segueix sent el mitjà més habitual per fer operacions de pagament a l'estat espanyol, cosa que "contradiu" la idea generalitzada que l'efectiu està sent substituït de manera creixent per mitjans de pagaments alternatius. 

L'última enquesta realitzada el 2017 pel Banc d'Espanya sobre l'ús del diner en efectiu indica que els bitllets i les monedes és el mitjà preferit pel 53% de la població espanyola, seguit de la targeta de dèbit que és l'opció preferida pel 41% de la població i la targeta de crèdit és preferent per al 6% del cens espanyol. 

Aquesta preferència del diner en efectiu per la majoria dels ciutadans posa de relleu les dificultats d'un nombre rellevant de veïns per poder retirar diners en efectiu en les localitats que no disposen d'oficina bancària com a conseqüència dels programes d'ajustos de les entitats financeres i per la concentració bancària que s'ha registrat a l'estat espanyol des de l'inici de la crisi l'any 2008, cosa que ha reduït substancialment el nombre de marques bancàries que operen en el mercat. 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Anton Joan Carricondo  31 de Maig de 2018

Així no es pot ser social!

Moltes paraules i molts programes publicitaris de suport. La realitat ´és que només volen beneficis al preu que sigui. Això no és soial ni humà. Rectifiqueu, i us plau!

Reportatges