-
Una de les obres adjudicades per l'empresa pública Gisa
ACN
"Tu tens Tarragona, jo cobreixo la part de dalt, si tinguéssim a algú a Lleida seria collonut. Tens algun amic a Lleida?". Aquestes paraules les pronuncia l'apoderat de Construccions Rubau S.A., Xavier Esgleas, en el marc d'una conversa telefònica.
Durant el transcurs de la trucada, Esgleas també proposa al seu interlocutor "fer un pacte de cavallers" amb l'adjudicació d'obres públiques. L'apoderat, però, no sabia que la Guàrdia Civil havia punxat el seu telèfon, i que tant aquesta trucada, com moltes altres que va fer en dies successius, van permetre destapar la suposada trama de corrupció que ja es coneix com el 'cas Gisa'.
En total, la investigació apunta directament a diverses constructores, que es repartirien el pastís de l'obra pública a Girona. Els pactes no només afectarien obres de carreteres licitades per la Generalitat, sinó també per l'Ajuntament de Girona, la Diputació i -fins i tot- el Ministeri de Foment, a través dels trams de l'autopista AP-7.
Segons recull el sumari, a través de les escoltes telefòniques, la Guàrdia Civil va identificar deu empreses que formarien part del suposat càrtel. Es tractava de Servià Cantó S.A., Dragados S.A., Romero Gamero S.A. (Rogasa), Construccions Rubau S.A., Firtec S.A., Constructora Pirenaica S.A. (Copisa), Asfaltec 2004, S.L., Rubau Tarrés S.A., Aglomerats Girona S.A. i Construccions Fusté S.A.
L'informe que la Guàrdia Civil va remetre als jutjats analitzava les adjudicacions d'obra pública fetes entre els anys 2009 i 2010. Aquest document, però, no incloïa la part corresponent a l'Ajuntament de Girona, perquè encara s'havia d'estudiar.
Les empreses que formaven part del càrtel es van repartir obres com l'ampliació de l'autopista AP-7 o l'eix transversal. De fet, hi ha converses on els dos suposats cervells de la trama ho diuen de manera explícita. Aquest és el cas, per exemple, d'una trucada on l'apoderat de Rubau Tarrés S.A., Joan Mozo, parla obertament que hi ha "un pacte" per fer les obres de l'autopista, i que a ell no li toca "res".
I en una altra ocasió, Xavier Esgleas també ho afirma. "Es fa un pacte per a totes les obres d'aglomerat de l'autopista". En el cas de l'ampliació i les obres a l'AP-7, segons consta al sumari, la trama de constructores s'hauria adjudicat obres per valor de 116.733.489, 98 euros.
Aquests projectes, que ja s'estan realitzant, fan referència als nous enllaços de Fornells i Vilademuls, i a les obres del tercer carril en els trams Maçanet de la Selva-Fornells, Vilademuls-Figueres i Figueres-la Jonquera. D'aquesta manera, el clan d'empreses hauria aconseguit quedar-se amb bona part dels quilòmetres d'ampliació de l'AP-7 a les comarques gironines.
Però el càrtel no es va quedar només aquí. I és que -segons recull la Guàrdia Civil- l'any passat el clan també va començar a pactar altres obres del projecte d'ampliació de l'autopista. Es tracta de projectes licitats, però encara no adjudicats, que sumen 17.362.718,15 euros.
Les escoltes han permès concloure que les empreses havien començat a moure les influències per repartir-se aquest pastís. I que, a més, també havien sortit del territori gironí, perquè una de les obres que planejaven alterar eren els treballs per suprimir els peatges troncals del Mediterrani (AP-2), del Vendrell i de Tarragona (AP-7).
Qui movia els fils per orquestrar com es repartien aquestes obres era l'apoderat de Rubau Tarrés, Xavier Esgleas. En aquest punt, la investigació també esmenta que l'empresa Dragados també s'havia interessat per saber el pacte al qual s'arribaria.
Tot i que la investigació conclou que hi va haver intent de frau per a l'obra de supressió dels peatges troncals a Tarragona, aquests no són els únics treballs que la Guàrdia Civil investiga a la demarcació. I és que els agents no descarten que el càrtel també estigués al darrere de l'ampliació de l'autopista al seu pas per Tarragona i de la construcció dels nous peatges a Tarragona, Reus i Vilaseca/Salou.
El cas sobre presumptes irregularitats en l'adjudicació d'obres públiques a la demarcació de Girona es va destapar l'última setmana de febrer. La Guàrdia Civil va fer registres a la seu de Gisa i a diverses empreses de la construcció de Girona. En l'operació la policia va detenir el gerent de carreteres de Gisa a Girona, Jordi Vergé, i diversos alts càrrecs de Rubau Tarrés, Construccions Rubau i Servià Cantó.
A tots ells se'ls acusa de formar part d'una trama formada per diverses empreses de la construcció de Girona que s'hauria conxorxat per tal de pactar preus i, d'aquesta manera, repartir-se el pastís de les obres públiques a la demarcació. Els detinguts, després de declarar davant del jutge a Barcelona, van quedar en llibertat amb càrrecs.
