-
Jordi Molinera i Alba Muntadas, coalcaldes d'Altafulla.
Josep M. Llauradó
El dia 10 de maig, la plaça del Pou d'Altafulla viurà un esdeveniment històric: el govern ara mateix format exclusivament per l'EINA se sotmetrà a una moció de censura impulsada per la major part de l'oposició. Per ara només disposen del suport del PSC perquè aquesta no tiri endavant, mentre que la candidata Montse Castellarnau (Alternativa) té el suport tant de Junts, com de l'Ara, com també del regidor no adscrit Xavier Rofas.
Segons expliquen els coalcaldes Jordi Molinera i Alba Muntadas, es tracta d'una moció de censura basada en la "mentida". L'espurna de la darrera polèmica amb la gestió de la platja posa sobre la taula un debat més de fons, sobre quin és el model idoni per tal de regenerar aquest indret natural.
- Fa aproximadament un any asseguraven que l'oposició estava saltant pels aires i que el govern estava més fort que mai. Què ha passat aquests mesos perquè s'hagi fet un gir tan radical?
- Jordi Molinera: Marxen dues regidores. La Natàlia Sanz marxa per un costat per unes presses electorals, al nostre entendre, que són legítimes però no les compartim, i per l'exigència d'unes línies que nosaltres no podíem assumir. Volia controlar tota l'acció política dels 5 regidors de l'EINA, per un tema material de temps és poc pràctic. El paper que volia fer era d'alcaldessa. Va decidir marxar del govern malgrat que se li oferien més regidories, noves responsabilitats...
- Alba Muntadas: Amb l'Imma Morales, ens va saber greu perquè va marxar per un malentès. Ella va puntualitzar molt les actuacions al carrer de Dalt i al carrer Pescadors, i això és una cosa que portàvem molt de temps parlant a l'equip de govern.
- O sigui, s'atribueix a un malentès la fuga d'una regidora?
- Alba M.: Hi va haver un malentès sobre el que havia dit o no havia dit i tant el govern com tècnics vam acabar executant això. No creiem que hi hagués una ingerència, de vegades costa establir el límit entre Via pública i Urbanisme, que és l'autocrítica que vam fer després.
- Un malentès que s'ha pogut solucionar perquè és l'únic grup que ha donat suport als pressupostos.
- Alba M.: Exacte.
- Jordi M.: Des de la sortida del PSC de l'equip de govern hi ha hagut molt bona entesa. Som capaços, malgrat alguna discrepància a nivell de poble, de seure a la taula i entendre'ns. Hi va haver un trencament a l'estiu, però és que a l'octubre ja estàvem acordant pressupostos, plans locals d'habitatge i altres aspectes de la governança del poble.
- Alba M.: Nosaltres sempre hem tingut clar que manteníem els acords del pacte de govern, també els que no estaven al nostre programa. Per la seva banda, Natàlia Sanz va dir també que s'havia sentit menystinguda, que no li vam donar prou importància. Sent una sola regidora, les competències que volia assumir per nosaltres eren excessives pel seu pes electoral.
- Però l'EINA necessitava el PSC i l'Ara per governar. Va faltar una mica més de mà esquerra o d'autocrítica?
- Jordi M.: Quan vam haver d'aprovar pressupostos municipals de 2020 i de 2021, tot i tenir majoria absoluta, vam anar a buscar els grups de l'oposició. Se'ls ha ofert participar de la governança del municipi i ho han rebutjat. Hi ha una cadira buida a la junta del govern municipal que es va oferir a l'oposició i sempre l'han rebutjat. La junta d'aigües d'Altafulla, l'única empresa municipal que gestiona 3 milions d'euros l'any, vam renunciar a una cadira perquè hi fossin representats el màxim de grups possibles. Ara mateix n'hi ha 3 de l'oposició i 1 del govern. Segur que nosaltres hem de fer molta autocrítica, però un cop que hem entrat a govern hem fet moltes coses, moltes concessions a l'oposició, que quan Alternativa estava al govern no es feien.
- Alba M.: Quan hem estat a l'altra banda, a l'oposició, això ho hem trobat a faltar i per això nosaltres hem actuat d'aquesta altra manera, de donar la informació amb antelació per poder discutir els projectes.
- Tot el que s'ha fet està ben fet o canviarien alguna cosa, d'aquests 3 anys?
- Jordi M.: Segur que alguna cosa canviaria, t'enganyaria si digués que ho hem fet tot perfecte. Aquest no ha sigut un govern de 10, com pocs n'hi ha, però tampoc és de 2, i que per tant s'hagi de fer una moció de censura per fer-lo fora. Ens ha tocat gestionar un moment dificilíssim com ha sigut una pandèmia, com tots els ajuntaments del país, i part de la nostra agenda política evidentment s'ha vist trastocada. Ara, veig que hi ha moltes ganes que aquest govern faci autocrítica, però a l'altra banda ningú en fa. Sembla que l'ase dels cops i els que ens haguem d'autoflagel·lar siguem nosaltres. I han passat coses molt fortes: els atacs personals que hem vist durant aquest mandat jo feia molts anys que no els veia en aquest ajuntament. Quan estàvem a l'oposició, els fèiem crítica política: sobre el trasllat de la biblioteca a baix a la platja, sobre una reforma de la Violeta que no va tenir cap procés participatiu, etc. De crítica política n'hem trobat molt poca.
- Alba M.: Part de l'autocrítica que hem fet és que el dia a dia se'ns menja i no trobem moments per reunir-nos tots amb una mica de tranquil·litat i comparar els diferents projectes que portem les diferents regidories. Ens passa ara amb un govern amb minoria però abans també amb les dues sòcies. Sap greu perquè potser hem trobat a faltar aquests espais.
- Més enllà de la disputa entre els partits, sembla que hi ha una part important dels veïns que no estan gaire d'acord amb el govern actual i amb el que s'ha fet, com ara el pla de regeneració de la platja.
- Alba M.: No ho hem sabut explicar prou bé i és un canvi de paradigma important. Els canvis costen de digerir i acceptar. Diuen que ens hem enrocat, però perquè estem molt convençuts d'aquest tipus de gestió. El pla no s'ha de seguir fil per randa, ho hem dit molts cops, el pla és dinàmic com ho és la platja. El rerefons creiem que és el correcte: fer una gestió basada en els aspectes naturals de la platja i que també té en compte els aspectes recreatius i la importància econòmica de la platja. Desenvolupament sostenible vol dir això, posar en una balança els aspectes econòmics i els mediambientals. Però perquè sigui sostenible hem de posar el medi ambient al centre. Potser no ens hem sabut explicar bé, però, convençuts en la filosofia? Sí. Aspectes a millorar i canvis? També.
- Jordi M.: Aquest govern ha recuperat una figura que havia desaparegut, les audiències públiques. Del pla de regeneració de la platja, de la reforma del litoral... Hem intentat explicar-nos el màxim possible. I prèviament s'han fet reunions amb els regidors explicant exactament el mateix. Hem intentat fer molta pedagogia. En fa falta molta més? Segur. Però hi ha d'haver una certa coherència democràtica. L'EINA al seu programa electoral de 2019 portava tres cavalls de batalla, un era el pla de gestió de la platja. I va ser el programa electoral que va guanyar les eleccions, amb una diferència de més de 200 vots. Evidentment que hi pot haver gent que estigui queixosa, no vam guanyar pel 90% dels vots, però hi ha 871 veïns i veïnes, 1 de cada 3 votants a les darreres eleccions, que van avalar amb el seu vot un pla de gestió. I no era un punt que estigués amagat, era un dels que vam fer més èmfasi, que era necessari. Era necessari per interès natural, però la pròpia conservació de l'espai natural comporta un desenvolupament econòmic. No ho diem nosaltres, ho diu la Generalitat amb el seu informe del Litoral al límit. Si continuem gestionant els espais litorals com sempre, aquests espais desapareixeran. I no volem la culpa d'aquí a 10 anys, quan ja no siguem segurament a l'Ajuntament. Preferim fer una actuació que pugui aixecar determinades ampolles, però tenir la consciència tranquil·la que vam fer el que era necessari. Per nosaltres seria molt fàcil continuar fent el que feia Alternativa: continuar tirant camions de sorra, anar contra el sector científic, segurament en popularitat hi sortiríem guanyant i amb vots encara més. Però no volem ser aquesta classe de polítics que fan Trumpisme i enganyen a la gent per treure rèdit polític.
- Divendres passat es feia una crida a aturar la moció de censura. Hi ha possibilitats perquè canviï el guió previst?
- Alba M.: Considerem que tots els que van signar aquesta moció de censura haurien de recapacitar i que tota la fervor del moment de "no tenim platja, us esteu carregant el turisme del municipi, l'activitat econòmica i la imatge", aquest va ser el missatge, doncs que recapacitin i que vegin les actuacions que s'han fet a la platja i que ja teníem previstes. "No, és que ho feu per la moció de censura". No, vam dir que esperaríem a què acabés el temporal, miraríem com està la platja, i actuaríem d'emergència allà on calgués. És el que vam dir el dia del ple. A finals de maig, tal com ja es va pactar amb Costes, les aportacions de sorra seran amb criteris tècnics i geològics. Arreglem primer les entrades, la zona del passeig, però pensem en el parc de Voramar i el mateix restaurant Can Vitali. Regenerem amb sorra les dunes, replantem amb vegetació autòctona i acordonem la zona, perquè hem vist que un cordó dunar de menys d'un any ha aguantat l'embat del mar durant un mes i mig. Creiem que hem de seguir apostant-hi i és el que farem si continuarem després del dia 10.
- Per tant, hi ha possibilitats o no, de continuar?
- Jordi M.: Nosaltres fem aquests dies el que portem fent els darrers tres anys, parlar amb tots els grups el màxim que podem. És evident que amb alguns hi ha més afinitat que amb altres. No veiem a Alternativa amb opcions de votar en contra de la moció de censura quan ells mateixos són els principals beneficiats. Anem a buscar el vot d'abstenció o bé de Junts per Altafulla, que es carregarien el primer govern independentista que ha tingut Altafulla per donar l'alcaldia a una persona que ens reclama la bandera espanyola al balcó i la foto del Rei al saló de plens, o que l'1 d'octubre no va cedir espais. També anem a buscar les complicitats de qui ens va aprovar el pressupost, el Xavier Rofas com a regidor no adscrit. Podem entendre que en els primers moments de dissabte, diumenge i dilluns hi hagués una certa fervor, però esperem que puguin valorar que hem reaccionat com toca, perquè la platja és dinàmica. I amb Ara també ho intentarem. A nosaltres sempre se'ns diu que ens volem carregar el turisme, és una cantarella que sentim des del primer dia, però sobretot al mes d'abril-maig. Jo crec que no tenim prou força que ni volent podríem carregar-nos el turisme, que ni volem, que quedi clar.
- A banda del pla de gestió de la platja, també s'han retret algunes qüestions com l'enllumenat i l'aigua a Brises del Mar, el local de la gent gran o el Casal la Violeta. Tot estarà llest abans del 10 de maig?
- Jordi M.: Moltes coses ja estaven així agendades. La il·luminació a Brises del Mar està inclosa al pressupost de 2022, de quan Alternativa, Junts i Ara van votar en contra. És una cosa que no acabem d'entendre. Aquest 2022 es farà la licitació i al 2023 es farà l'execució. Sembla que amb l'excusa del temporal no n'hi hagi prou i hagin hagut de reomplir el gall dindi. Han ampliat les reivindicacions amb una sèrie de coses que es contradiuen amb el que ells van fer a finals de febrer, que van votar en contra. També reclamen una millora del servei de recollida de la brossa. És que és un servei que van aprovar ells de manera unilateral sense comptar amb cap negociació. Estan dient que s'ha de millorar el que ells van aprovar menyspreant la nostra opinió?
- Alba M.: S'han anat fent petites millores, als punts conflictius s'està intentant, a la plaça Boters no ha acabat de funcionar però es va posar una illa al carrer Pont de Mar, així descongestionàvem una mica. Aquest any l'altra aposta que fem és, per plec de condicions, obligar tots els restaurants que tenen una terrassa a la platja, que s'han d'acollir de manera obligatòria al servei de recollida porta a porta de totes les fraccions de brossa. És un problema complex, ells no han fet mai cap aportació, no sabem quina és la seva proposta. Al juny està previst, i si no hi som espero que continuï així, ampliar el recorregut del porta a porta a la vila closa. Anem fent petites millores dins del que ens permet el contracte de la brossa.
- Què podria passar a partir del dia 10 si hi ha canvi de govern?
- Jordi M.: Ells parlen que hi haurà un govern de gestió i en certa manera és veritat, només podran gestionar el que nosaltres els hem deixat. Podran executar aquells projectes pels que nosaltres hem fet tota la feina prèvia. Un dels motius de la moció de censura que diuen és engegar el projecte de la residència per la gent gran. Quan nosaltres entrem en aquest ajuntament només ens trobem dos plànols de centre de dia que es van fer casualment 4-5 mesos abans de les eleccions de 2019. Nosaltres en dos anys hem fet l'estudi de viabilitat econòmica i l'estudi de viabilitat arquitectònica. I la previsió d'aquest 2022 és el document definitiu, la redacció del projecte executiu. Són coses que ja s'estan fent.
- Alba M.: Si ells es diuen d'esquerres, nosaltres hem fet una gestió creiem que molt d'esquerres, esperem que continuïn els nostres projectes.
- Enguany també hi ha hagut la moció de censura a Cambrils. Són dues realitats municipals diferents o hi ha trets comuns?
- Jordi M.: Des d'Esquerra Republicana veiem que hi ha una estratègia de voler fer caure el màxim de governs possibles d'ERC. Hi ha Òdena, hi ha Tiana, hi ha Cambrils, hi ha Altafulla, hi ha més governs arreu del país que estan caient. Junts aquí a Altafulla no sabem què pensa, el seu discurs es basa exclusivament en l'eix nacional. Si el senyor Bofill vol fer un discurs com aquest és la seva decisió, jo crec que hem de parlar de la gestió d'Altafulla, dient que som independentistes, que n'exercim i que assumim responsabilitats per exemple amb una de les vicepresidències de l'AMI. No ens casa el seu discurs abrandadament independentista i que a un any de les eleccions decideixi contribuir amb molts esforços a carregar-se el primer govern independentista que ha tingut Altafulla. Tinc amistat amb gent de la direcció nacional de Junts i, no diré noms, els ha sorprès molt. I alguna persona de la direcció territorial m'ha dit que tenen un franctirador que va sol.
- El coordinador Eusebi Campdepadrós va sortir a donar suport a la decisió de Junts per Altafulla.
- Jordi M.: Hi ha persones que en privat et diuen una cosa i en públic una altra. La política de vegades ja té aquestes punyalades traperes. Junts aquí a Altafulla és un partit que s'ha trencat per la meitat. El que naixerà d'aquesta moció de censura és un govern en minoria, normalment quan es fan s'apela a l'estabilitat. Natàlia Sanz no entra i Xavier Rofas no pot entrar d'acord amb la llei antitransfuguisme. I esperem que Alternativa que fa 15 anys plorava molt per la llei antitransfuguisme, perquè ho van patir en les seves pròpies carns, que compleixi.
- De cara al 2023, s'obre un escenari electoral que pot anar en benefici de l'EINA?
- Alba M.: Depèn del que facin ells. Diuen que venen a fer un pla de xoc, amb projectes que ho arreglaran tot. No han proposat mai res concret, quan es demana no hi ha resposta. Als plens gairebé mai hem contraposat projectes de poble, han anat als atacs personals. Per això, que demostrin que tenen un projecte, a veure si són capaços.
- Jordi M.: Dues setmanes després de començar el temporal, en un ple es va tornar a fer una crítica del pla de la platja. Vam preguntar a la regidora Méndez-Vigo quin projecte tenien i hi va haver silenci. La seva proposta és dir que tenen un pla de xoc? El mateix departament de Costes de l'Estat ho va dir aquí dilluns 25: les presses són males conselleres a l'hora de gestionar una platja. Que vinguin els temporals d'aquí al 20 de maig i després ja farem. Per això diem que és la moció de la mentida, perquè estan parlant d'unes accions que el mateix organisme competent ha dit que no es poden fer.
Segons expliquen els coalcaldes Jordi Molinera i Alba Muntadas, es tracta d'una moció de censura basada en la "mentida". L'espurna de la darrera polèmica amb la gestió de la platja posa sobre la taula un debat més de fons, sobre quin és el model idoni per tal de regenerar aquest indret natural.
- Fa aproximadament un any asseguraven que l'oposició estava saltant pels aires i que el govern estava més fort que mai. Què ha passat aquests mesos perquè s'hagi fet un gir tan radical?
- Jordi Molinera: Marxen dues regidores. La Natàlia Sanz marxa per un costat per unes presses electorals, al nostre entendre, que són legítimes però no les compartim, i per l'exigència d'unes línies que nosaltres no podíem assumir. Volia controlar tota l'acció política dels 5 regidors de l'EINA, per un tema material de temps és poc pràctic. El paper que volia fer era d'alcaldessa. Va decidir marxar del govern malgrat que se li oferien més regidories, noves responsabilitats...
- Alba Muntadas: Amb l'Imma Morales, ens va saber greu perquè va marxar per un malentès. Ella va puntualitzar molt les actuacions al carrer de Dalt i al carrer Pescadors, i això és una cosa que portàvem molt de temps parlant a l'equip de govern.
- O sigui, s'atribueix a un malentès la fuga d'una regidora?
- Alba M.: Hi va haver un malentès sobre el que havia dit o no havia dit i tant el govern com tècnics vam acabar executant això. No creiem que hi hagués una ingerència, de vegades costa establir el límit entre Via pública i Urbanisme, que és l'autocrítica que vam fer després.
L'Ajuntament d'Altafulla, amb la bandera espanyola penjada al balcó, en l'anterior mandat. Foto: Aj. d'Altafulla
- Un malentès que s'ha pogut solucionar perquè és l'únic grup que ha donat suport als pressupostos.
- Alba M.: Exacte.
- Jordi M.: Des de la sortida del PSC de l'equip de govern hi ha hagut molt bona entesa. Som capaços, malgrat alguna discrepància a nivell de poble, de seure a la taula i entendre'ns. Hi va haver un trencament a l'estiu, però és que a l'octubre ja estàvem acordant pressupostos, plans locals d'habitatge i altres aspectes de la governança del poble.
- Alba M.: Nosaltres sempre hem tingut clar que manteníem els acords del pacte de govern, també els que no estaven al nostre programa. Per la seva banda, Natàlia Sanz va dir també que s'havia sentit menystinguda, que no li vam donar prou importància. Sent una sola regidora, les competències que volia assumir per nosaltres eren excessives pel seu pes electoral.
- Però l'EINA necessitava el PSC i l'Ara per governar. Va faltar una mica més de mà esquerra o d'autocrítica?
- Jordi M.: Quan vam haver d'aprovar pressupostos municipals de 2020 i de 2021, tot i tenir majoria absoluta, vam anar a buscar els grups de l'oposició. Se'ls ha ofert participar de la governança del municipi i ho han rebutjat. Hi ha una cadira buida a la junta del govern municipal que es va oferir a l'oposició i sempre l'han rebutjat. La junta d'aigües d'Altafulla, l'única empresa municipal que gestiona 3 milions d'euros l'any, vam renunciar a una cadira perquè hi fossin representats el màxim de grups possibles. Ara mateix n'hi ha 3 de l'oposició i 1 del govern. Segur que nosaltres hem de fer molta autocrítica, però un cop que hem entrat a govern hem fet moltes coses, moltes concessions a l'oposició, que quan Alternativa estava al govern no es feien.
- Alba M.: Quan hem estat a l'altra banda, a l'oposició, això ho hem trobat a faltar i per això nosaltres hem actuat d'aquesta altra manera, de donar la informació amb antelació per poder discutir els projectes.
- Tot el que s'ha fet està ben fet o canviarien alguna cosa, d'aquests 3 anys?
- Jordi M.: Segur que alguna cosa canviaria, t'enganyaria si digués que ho hem fet tot perfecte. Aquest no ha sigut un govern de 10, com pocs n'hi ha, però tampoc és de 2, i que per tant s'hagi de fer una moció de censura per fer-lo fora. Ens ha tocat gestionar un moment dificilíssim com ha sigut una pandèmia, com tots els ajuntaments del país, i part de la nostra agenda política evidentment s'ha vist trastocada. Ara, veig que hi ha moltes ganes que aquest govern faci autocrítica, però a l'altra banda ningú en fa. Sembla que l'ase dels cops i els que ens haguem d'autoflagel·lar siguem nosaltres. I han passat coses molt fortes: els atacs personals que hem vist durant aquest mandat jo feia molts anys que no els veia en aquest ajuntament. Quan estàvem a l'oposició, els fèiem crítica política: sobre el trasllat de la biblioteca a baix a la platja, sobre una reforma de la Violeta que no va tenir cap procés participatiu, etc. De crítica política n'hem trobat molt poca.
- Alba M.: Part de l'autocrítica que hem fet és que el dia a dia se'ns menja i no trobem moments per reunir-nos tots amb una mica de tranquil·litat i comparar els diferents projectes que portem les diferents regidories. Ens passa ara amb un govern amb minoria però abans també amb les dues sòcies. Sap greu perquè potser hem trobat a faltar aquests espais.
- Més enllà de la disputa entre els partits, sembla que hi ha una part important dels veïns que no estan gaire d'acord amb el govern actual i amb el que s'ha fet, com ara el pla de regeneració de la platja.
- Alba M.: No ho hem sabut explicar prou bé i és un canvi de paradigma important. Els canvis costen de digerir i acceptar. Diuen que ens hem enrocat, però perquè estem molt convençuts d'aquest tipus de gestió. El pla no s'ha de seguir fil per randa, ho hem dit molts cops, el pla és dinàmic com ho és la platja. El rerefons creiem que és el correcte: fer una gestió basada en els aspectes naturals de la platja i que també té en compte els aspectes recreatius i la importància econòmica de la platja. Desenvolupament sostenible vol dir això, posar en una balança els aspectes econòmics i els mediambientals. Però perquè sigui sostenible hem de posar el medi ambient al centre. Potser no ens hem sabut explicar bé, però, convençuts en la filosofia? Sí. Aspectes a millorar i canvis? També.
- Jordi M.: Aquest govern ha recuperat una figura que havia desaparegut, les audiències públiques. Del pla de regeneració de la platja, de la reforma del litoral... Hem intentat explicar-nos el màxim possible. I prèviament s'han fet reunions amb els regidors explicant exactament el mateix. Hem intentat fer molta pedagogia. En fa falta molta més? Segur. Però hi ha d'haver una certa coherència democràtica. L'EINA al seu programa electoral de 2019 portava tres cavalls de batalla, un era el pla de gestió de la platja. I va ser el programa electoral que va guanyar les eleccions, amb una diferència de més de 200 vots. Evidentment que hi pot haver gent que estigui queixosa, no vam guanyar pel 90% dels vots, però hi ha 871 veïns i veïnes, 1 de cada 3 votants a les darreres eleccions, que van avalar amb el seu vot un pla de gestió. I no era un punt que estigués amagat, era un dels que vam fer més èmfasi, que era necessari. Era necessari per interès natural, però la pròpia conservació de l'espai natural comporta un desenvolupament econòmic. No ho diem nosaltres, ho diu la Generalitat amb el seu informe del Litoral al límit. Si continuem gestionant els espais litorals com sempre, aquests espais desapareixeran. I no volem la culpa d'aquí a 10 anys, quan ja no siguem segurament a l'Ajuntament. Preferim fer una actuació que pugui aixecar determinades ampolles, però tenir la consciència tranquil·la que vam fer el que era necessari. Per nosaltres seria molt fàcil continuar fent el que feia Alternativa: continuar tirant camions de sorra, anar contra el sector científic, segurament en popularitat hi sortiríem guanyant i amb vots encara més. Però no volem ser aquesta classe de polítics que fan Trumpisme i enganyen a la gent per treure rèdit polític.
El temporal del dia de Sant Jordi va esfondrar la terrassa del restaurant Voramar d'Altafulla. Foto: Eloi Tost/ACN
- Divendres passat es feia una crida a aturar la moció de censura. Hi ha possibilitats perquè canviï el guió previst?
- Alba M.: Considerem que tots els que van signar aquesta moció de censura haurien de recapacitar i que tota la fervor del moment de "no tenim platja, us esteu carregant el turisme del municipi, l'activitat econòmica i la imatge", aquest va ser el missatge, doncs que recapacitin i que vegin les actuacions que s'han fet a la platja i que ja teníem previstes. "No, és que ho feu per la moció de censura". No, vam dir que esperaríem a què acabés el temporal, miraríem com està la platja, i actuaríem d'emergència allà on calgués. És el que vam dir el dia del ple. A finals de maig, tal com ja es va pactar amb Costes, les aportacions de sorra seran amb criteris tècnics i geològics. Arreglem primer les entrades, la zona del passeig, però pensem en el parc de Voramar i el mateix restaurant Can Vitali. Regenerem amb sorra les dunes, replantem amb vegetació autòctona i acordonem la zona, perquè hem vist que un cordó dunar de menys d'un any ha aguantat l'embat del mar durant un mes i mig. Creiem que hem de seguir apostant-hi i és el que farem si continuarem després del dia 10.
- Per tant, hi ha possibilitats o no, de continuar?
- Jordi M.: Nosaltres fem aquests dies el que portem fent els darrers tres anys, parlar amb tots els grups el màxim que podem. És evident que amb alguns hi ha més afinitat que amb altres. No veiem a Alternativa amb opcions de votar en contra de la moció de censura quan ells mateixos són els principals beneficiats. Anem a buscar el vot d'abstenció o bé de Junts per Altafulla, que es carregarien el primer govern independentista que ha tingut Altafulla per donar l'alcaldia a una persona que ens reclama la bandera espanyola al balcó i la foto del Rei al saló de plens, o que l'1 d'octubre no va cedir espais. També anem a buscar les complicitats de qui ens va aprovar el pressupost, el Xavier Rofas com a regidor no adscrit. Podem entendre que en els primers moments de dissabte, diumenge i dilluns hi hagués una certa fervor, però esperem que puguin valorar que hem reaccionat com toca, perquè la platja és dinàmica. I amb Ara també ho intentarem. A nosaltres sempre se'ns diu que ens volem carregar el turisme, és una cantarella que sentim des del primer dia, però sobretot al mes d'abril-maig. Jo crec que no tenim prou força que ni volent podríem carregar-nos el turisme, que ni volem, que quedi clar.
- A banda del pla de gestió de la platja, també s'han retret algunes qüestions com l'enllumenat i l'aigua a Brises del Mar, el local de la gent gran o el Casal la Violeta. Tot estarà llest abans del 10 de maig?
- Jordi M.: Moltes coses ja estaven així agendades. La il·luminació a Brises del Mar està inclosa al pressupost de 2022, de quan Alternativa, Junts i Ara van votar en contra. És una cosa que no acabem d'entendre. Aquest 2022 es farà la licitació i al 2023 es farà l'execució. Sembla que amb l'excusa del temporal no n'hi hagi prou i hagin hagut de reomplir el gall dindi. Han ampliat les reivindicacions amb una sèrie de coses que es contradiuen amb el que ells van fer a finals de febrer, que van votar en contra. També reclamen una millora del servei de recollida de la brossa. És que és un servei que van aprovar ells de manera unilateral sense comptar amb cap negociació. Estan dient que s'ha de millorar el que ells van aprovar menyspreant la nostra opinió?
- Alba M.: S'han anat fent petites millores, als punts conflictius s'està intentant, a la plaça Boters no ha acabat de funcionar però es va posar una illa al carrer Pont de Mar, així descongestionàvem una mica. Aquest any l'altra aposta que fem és, per plec de condicions, obligar tots els restaurants que tenen una terrassa a la platja, que s'han d'acollir de manera obligatòria al servei de recollida porta a porta de totes les fraccions de brossa. És un problema complex, ells no han fet mai cap aportació, no sabem quina és la seva proposta. Al juny està previst, i si no hi som espero que continuï així, ampliar el recorregut del porta a porta a la vila closa. Anem fent petites millores dins del que ens permet el contracte de la brossa.
- Què podria passar a partir del dia 10 si hi ha canvi de govern?
- Jordi M.: Ells parlen que hi haurà un govern de gestió i en certa manera és veritat, només podran gestionar el que nosaltres els hem deixat. Podran executar aquells projectes pels que nosaltres hem fet tota la feina prèvia. Un dels motius de la moció de censura que diuen és engegar el projecte de la residència per la gent gran. Quan nosaltres entrem en aquest ajuntament només ens trobem dos plànols de centre de dia que es van fer casualment 4-5 mesos abans de les eleccions de 2019. Nosaltres en dos anys hem fet l'estudi de viabilitat econòmica i l'estudi de viabilitat arquitectònica. I la previsió d'aquest 2022 és el document definitiu, la redacció del projecte executiu. Són coses que ja s'estan fent.
- Alba M.: Si ells es diuen d'esquerres, nosaltres hem fet una gestió creiem que molt d'esquerres, esperem que continuïn els nostres projectes.
- Enguany també hi ha hagut la moció de censura a Cambrils. Són dues realitats municipals diferents o hi ha trets comuns?
- Jordi M.: Des d'Esquerra Republicana veiem que hi ha una estratègia de voler fer caure el màxim de governs possibles d'ERC. Hi ha Òdena, hi ha Tiana, hi ha Cambrils, hi ha Altafulla, hi ha més governs arreu del país que estan caient. Junts aquí a Altafulla no sabem què pensa, el seu discurs es basa exclusivament en l'eix nacional. Si el senyor Bofill vol fer un discurs com aquest és la seva decisió, jo crec que hem de parlar de la gestió d'Altafulla, dient que som independentistes, que n'exercim i que assumim responsabilitats per exemple amb una de les vicepresidències de l'AMI. No ens casa el seu discurs abrandadament independentista i que a un any de les eleccions decideixi contribuir amb molts esforços a carregar-se el primer govern independentista que ha tingut Altafulla. Tinc amistat amb gent de la direcció nacional de Junts i, no diré noms, els ha sorprès molt. I alguna persona de la direcció territorial m'ha dit que tenen un franctirador que va sol.
- El coordinador Eusebi Campdepadrós va sortir a donar suport a la decisió de Junts per Altafulla.
- Jordi M.: Hi ha persones que en privat et diuen una cosa i en públic una altra. La política de vegades ja té aquestes punyalades traperes. Junts aquí a Altafulla és un partit que s'ha trencat per la meitat. El que naixerà d'aquesta moció de censura és un govern en minoria, normalment quan es fan s'apela a l'estabilitat. Natàlia Sanz no entra i Xavier Rofas no pot entrar d'acord amb la llei antitransfuguisme. I esperem que Alternativa que fa 15 anys plorava molt per la llei antitransfuguisme, perquè ho van patir en les seves pròpies carns, que compleixi.
- De cara al 2023, s'obre un escenari electoral que pot anar en benefici de l'EINA?
- Alba M.: Depèn del que facin ells. Diuen que venen a fer un pla de xoc, amb projectes que ho arreglaran tot. No han proposat mai res concret, quan es demana no hi ha resposta. Als plens gairebé mai hem contraposat projectes de poble, han anat als atacs personals. Per això, que demostrin que tenen un projecte, a veure si són capaços.
- Jordi M.: Dues setmanes després de començar el temporal, en un ple es va tornar a fer una crítica del pla de la platja. Vam preguntar a la regidora Méndez-Vigo quin projecte tenien i hi va haver silenci. La seva proposta és dir que tenen un pla de xoc? El mateix departament de Costes de l'Estat ho va dir aquí dilluns 25: les presses són males conselleres a l'hora de gestionar una platja. Que vinguin els temporals d'aquí al 20 de maig i després ja farem. Per això diem que és la moció de la mentida, perquè estan parlant d'unes accions que el mateix organisme competent ha dit que no es poden fer.
