De visita a Solivella

La recent edició i presentació de la 'Guia de Solivella', una publicació sobre la història del poble i altres aspectes socials i culturals del municipi ens serveix d'excusa (si ens permeteu que en diguem d'aquesta manera) per convidar-vos a visitar aquesta bella localitat de la Conca de Barberà. S'explica que el nom del poble, segons els cronistes locals, prové de l'antic topònim d'olivella; que l'antic escut estava format per un sol i una vella o que els habitants reben popularment el nom de 'cargols' a la comarca. 

Patrimoni

Si per quelcom és conegut el patrimoni de Solivella és pel Castell dels Llorac; no obstant això, el poble té altres atractius que val la pena conèixer. L'Església de l'Assumpció o els antics rentadors, posem per cas, en són bons exemples. Cal Flavià i Cal Roig, el Portal de l'abeurador, la Casa de la vila o el cementiri valen igualment la pena. Per arribar-hi des de Reus, tot just haureu de fer una quarantena de quilòmetres amb el cotxe per la C-14. 

Abans de passejar pels carrers de Solivella, potser és bo que agafeu forces. Podeu optar pel Xamfrà, que serveix bons esmorzars, i iniciar la visita després. El recorregut pot començar per l'Església de l'Assumpció, construcció barroca feta entre el 1769 i 1780. A la façana, per cert, hi veureu una imatge de la Mare de Déu. A l'interior (s'organitzen visites concertades, per cert, segons el web municipal), hi descobrireu una imatge del Sant Crist a la capella del Santíssim, el conjunt de vitralls de la nau central, una imatge de fusta del Sagrat Cor i un mural de ceràmica a la capella de baptisteri.

1.200 càntirs i quadres giratoris

Pel que fa als rentadors, són fets de pedra picada i daten del segle XIX. Pel que fa al Portal de l'abeurador, cal subratllar que som davant les restes de l'antic portal de la muralla del poble, datada entre els segles XV i XVI. Igualment destacable és el Celler cooperatiu, impulsat per la població anys després de la fil·loxera per tal que la pagesia constituís l'anomenada La Societat (1901). Més endavant, el 1916, segona associació professional, el Sindicat Agrícola i Caixa Rural, va iniciar la seva activitat. Totes dues es van unir en plena guerra civil per esdevenir finalment, el 1940, com l'actual Cooperativa de viticultors. 

Com ja s'ha apuntat, el principal reclam turístic de la vila és el Castell dels Llorac. És un punt elevat del terme i encara avui podreu visitar les restes d'allò que va ser l'antic castell palau de la família en qüestió.  L'obren el cap de setmana per poder-lo visitar lliurement. Si voleu que us guiïn, cal que contacteu amb els telèfons 977 89 21 01 i 676 18 68 48. 

Cal afegir que Solivella amaga altres secrets i curiositats. És el cas del Racó del càntir, una col·lecció privada de 1.200 exemplars de totes les mides. Es poden concertar visites al telèfon 977 89 22 70. L'artista Antoni Sans Masalias, per part seva, és objecte de la Mostra SansArt, de la qual destaquen els quadres giratoris. Si us interessa la producció vinícola de la terra, la visita a Vins i caves Sanstravé és obligada. Tenen botiga i restaurant, i fins i tot la casa rural Cal Gasset, per si us plantegeu fer una estada més llarga a la zona. En l'entorn, per cert, hi teniu el Santuari del Tallat, al límit amb la comarca de l'Urgell. 

Sobre la guia

La 'Guia de Solivella' és un recull d'històries que evidencia que es tracta d'una localitat singular. L'exemplar compta amb diversos apartats, dedicats al terme, la seva gent, l'activitat econòmica que s'hi du a terme, el seu passat històric, i de quins equipaments i serveis disposa. A banda, també ofereix una sèrie d'tineraris d'interès.

Ha estat editada per la Diputació de Tarragona, dins la col·lecció 'Els llibres de la Medusa', i inclosa a la biblioteca Ramon Berenguer IV (RBIV) de la institució.