-
"Darling Arithmetic", de Villagers, és el disc que recomanem aquest cap de setmana
Cedida
Com cada cap de setmana, des de la redacció de Reusdigital.cat us proposem una sèrie de recomanacions culturals que esperem que us complaguin i compartiu. Parlem de sèries, de pel·lícules, de llibres, de teatre, d'exposicions... De tot allò que ens ha atret, que ens ha fet pensar i que ara volem posar també al vostre abast.
Marc Busquets recomana "American vandal"
Inclosa al catàleg de Netflix, American vandal és una falsa sèrie documental, allò que anomenen mockumentary. S'hi exposa un delirant cas en un institut nord-americà, on un estudiant no gaire llest és expulsat perquè se l'acusa d'haver pintat desenes de penis als cotxes dels seus professors. No és només que American vandal estigui ben feta, que és el cas; és que la paròdia del true crime és tan i tan encertada, tan i tan divertida, que atrapa precisament pel seu desenvolupament narratiu, per més que l'argument sigui una ximpleria.
I és també l'hàbil ús dels tòpics del format (les pistes, els ganxos d'un capítol a l'altre, les sospites) el que fan d'American vandal un entreteniment del tot reivindicable, precisament perquè si bé no es pren seriosament a si mateix ho fingeix com si del que es tractés fos d'una investigació que ha de canviar el rumb de la societat.
En el fons, i en clau de comèdia, la sèrie no fa sinó qüestionar el puritanisme als Estats Units, tot proposant una curiosa reflexió sobre la llibertat d'expressió, els seus límits, el sistema educatiu públic i com el propi món docent, de vegades, assenyala i encamina segons qui a una mediocritat que l'acompanyarà per sempre.
Marc Busquets recomana "American vandal"
Inclosa al catàleg de Netflix, American vandal és una falsa sèrie documental, allò que anomenen mockumentary. S'hi exposa un delirant cas en un institut nord-americà, on un estudiant no gaire llest és expulsat perquè se l'acusa d'haver pintat desenes de penis als cotxes dels seus professors. No és només que American vandal estigui ben feta, que és el cas; és que la paròdia del true crime és tan i tan encertada, tan i tan divertida, que atrapa precisament pel seu desenvolupament narratiu, per més que l'argument sigui una ximpleria.
I és també l'hàbil ús dels tòpics del format (les pistes, els ganxos d'un capítol a l'altre, les sospites) el que fan d'American vandal un entreteniment del tot reivindicable, precisament perquè si bé no es pren seriosament a si mateix ho fingeix com si del que es tractés fos d'una investigació que ha de canviar el rumb de la societat.
En el fons, i en clau de comèdia, la sèrie no fa sinó qüestionar el puritanisme als Estats Units, tot proposant una curiosa reflexió sobre la llibertat d'expressió, els seus límits, el sistema educatiu públic i com el propi món docent, de vegades, assenyala i encamina segons qui a una mediocritat que l'acompanyarà per sempre.
Alba Cartanyà recomana el curtmetratge «Sovdagari, el comerciante»
L'activitat d'un mercader ambulant és la porta oberta a una realitat on les patates actuen com a moneda de canvi. A «Sovdagari, el comerciante», la directora Tamta Gabrichidze ofereix un retrat íntim de la vida rural a la República de Geòrgia, a través de l'intercanvi de productes i de les interaccions que s'estableixen entre els diferents personatges.
Diàlegs senzills, quotidians, i sincers, que ens transporten a un país fins ara força desconegut en l'àmbit internacional, amb elevats índexs de pobresa i una tradició i identitat molt arrelada. D'aquesta proposta audiovisual de poc més de vint minuts de durada, se'n desprèn també la gran capacitat d'adaptació de les persones i l'esperança com a motor per generar canvis.
Aquesta història va guanyar el premi del jurat al millor curtmetratge documental al Festival de Sundance de 2018. Està a Netflix, i el tràiler el podeu veure aquí:
L'activitat d'un mercader ambulant és la porta oberta a una realitat on les patates actuen com a moneda de canvi. A «Sovdagari, el comerciante», la directora Tamta Gabrichidze ofereix un retrat íntim de la vida rural a la República de Geòrgia, a través de l'intercanvi de productes i de les interaccions que s'estableixen entre els diferents personatges.
Diàlegs senzills, quotidians, i sincers, que ens transporten a un país fins ara força desconegut en l'àmbit internacional, amb elevats índexs de pobresa i una tradició i identitat molt arrelada. D'aquesta proposta audiovisual de poc més de vint minuts de durada, se'n desprèn també la gran capacitat d'adaptació de les persones i l'esperança com a motor per generar canvis.
Aquesta història va guanyar el premi del jurat al millor curtmetratge documental al Festival de Sundance de 2018. Està a Netflix, i el tràiler el podeu veure aquí:
Marià Arbonès us proposa escoltar el disc "Darling Arithmetic", de Villagers
Aquest cap de setmana us recomano escoltar el disc Darling Arithmetic (2015), de Villagers, el projecte que lidera l’irlandès Conor O’Brien, vocalista i guitarrista del grup. El seu tercer disc d’estudi, que va gravar tot sol a casa seva, a Malahide, al nord de Dublín, mostra un caràcter força introspectiu i emocional.
O’Brien va prendre la decisió de mostrar al món el seu veritable jo, i, després de parlar obertament de la seva homosexualitat, en aquest disc es descobreix sincer i valent. Darling Arithmetic està ple de cançons sobre l’amor, o, més ben dit, sobre les ansietats que ofeguen les relacions; tot plegat, amb una guitarra acústica, un piano suau, una electrònica subtil i una veu molt dolça.
La primera cançó del disc, Courage, ja es fa ressò d’aquest sentiment amb un O’Brien molt personal, que canta: “Vaig trigar una mica a arribar on volia / Vaig trigar una mica a ser lliure / Vaig trigar una mica a ser sincer / Vaig trigar una mica a ser jo”. O la cançó Hot Scary Summer, amb la qual es rebel·la contra els homòfobs. Però la cançó que us presento en el vídeo és una joia titulada Dawning On Me, en la qual l’autor compara l’amor amb el sol que surt al matí. “Volia fer un treball d’amor humà perquè tots sentim aquestes emocions en algun moment”, va dir en la presentació del disc.
El jove Conor O’Brien no ha volgut conformar-se a observar de lluny durant més temps. Vol compartir la seva habitació amb algú especial. Vol sortir a la llum i viure les infinites possibilitats. Darling Arithmetic és un pas decidit i desvergonyit en la direcció correcta.
La història de Villagers comença l’any 2008, quan O’Brien decideix formar la banda després d’un temps en el grup The Immediate. Malgrat que pel grup hi han passat nombrosos artistes, actualment, al costat d’O’Brien, hi ha Danny Snow, Cormac Curran, Gwion Llewelyn i Mali Llywelyn. El primer treball de la banda, titulat Becoming a Jackal, va arribar l’any 2010. Tres anys després publicarien el seu segon disc d’estudi, Awayland. Darling Arithmetic i Where Have You Been All My Life?, el tercer i el quart, respectivament, van acabar de consolidar el grup irlandès. El 2018 van presentar un nou treball, titulat The Art of Pretending to Swim, que s’afegiria a una discografia farcida de cançons inoblidables.
Aquest cap de setmana us recomano escoltar el disc Darling Arithmetic (2015), de Villagers, el projecte que lidera l’irlandès Conor O’Brien, vocalista i guitarrista del grup. El seu tercer disc d’estudi, que va gravar tot sol a casa seva, a Malahide, al nord de Dublín, mostra un caràcter força introspectiu i emocional.
O’Brien va prendre la decisió de mostrar al món el seu veritable jo, i, després de parlar obertament de la seva homosexualitat, en aquest disc es descobreix sincer i valent. Darling Arithmetic està ple de cançons sobre l’amor, o, més ben dit, sobre les ansietats que ofeguen les relacions; tot plegat, amb una guitarra acústica, un piano suau, una electrònica subtil i una veu molt dolça.
La primera cançó del disc, Courage, ja es fa ressò d’aquest sentiment amb un O’Brien molt personal, que canta: “Vaig trigar una mica a arribar on volia / Vaig trigar una mica a ser lliure / Vaig trigar una mica a ser sincer / Vaig trigar una mica a ser jo”. O la cançó Hot Scary Summer, amb la qual es rebel·la contra els homòfobs. Però la cançó que us presento en el vídeo és una joia titulada Dawning On Me, en la qual l’autor compara l’amor amb el sol que surt al matí. “Volia fer un treball d’amor humà perquè tots sentim aquestes emocions en algun moment”, va dir en la presentació del disc.
El jove Conor O’Brien no ha volgut conformar-se a observar de lluny durant més temps. Vol compartir la seva habitació amb algú especial. Vol sortir a la llum i viure les infinites possibilitats. Darling Arithmetic és un pas decidit i desvergonyit en la direcció correcta.
La història de Villagers comença l’any 2008, quan O’Brien decideix formar la banda després d’un temps en el grup The Immediate. Malgrat que pel grup hi han passat nombrosos artistes, actualment, al costat d’O’Brien, hi ha Danny Snow, Cormac Curran, Gwion Llewelyn i Mali Llywelyn. El primer treball de la banda, titulat Becoming a Jackal, va arribar l’any 2010. Tres anys després publicarien el seu segon disc d’estudi, Awayland. Darling Arithmetic i Where Have You Been All My Life?, el tercer i el quart, respectivament, van acabar de consolidar el grup irlandès. El 2018 van presentar un nou treball, titulat The Art of Pretending to Swim, que s’afegiria a una discografia farcida de cançons inoblidables.
