-
La portada del llibre
Cedida
Aquest cap de setmana, amb Sant Pere a tocar, des de Reusdigital.cat hem decidit recomanar-vos producció cultural vinculada precisament a la festa, a la celebració. Com sempre, esperem que en gaudiu i que compartiu les nostres propostes.
Marc Busquets recomana "Día de fiesta", de Jacques Tati
Sempre és una bona pensada recuperar les pel·lícules de Jacques Tati, i en especial a l'estiu. Perquè es gaudeixen amb temps, amb calma, perquè conviden a gaudir dels petits detalls de la vida i perquè animen, encoratgen, i són una celebració.
El 1949, Tati va estrenar Día de fiesta, una delícia ambientada al poble de Saint Sévère, on els veïns es disposen a gaudir d'una gran festa. Carrers engalanats, banderes als balcons, el cafè a punt per acollir un ball... Són retalls de vida, un i mil detalls que conformen una aproximació costumista a una època passada però que encara perviu.
L'antiheroi és el carter François, decidit a donar un cop de mà per tal que la festa sigui un èxit. Com que és un sapastre, però, provocarà més d'un desastre, més d'un ensurt i unes quantes situacions hilarants.
Com a curiositat, cal apuntar que Tati va rodar la pel·lícula en color. Temps més tard, quan la va presentar, va ser en blanc i negre. Va ser la primera pel·lícula de Tati com a director i estrella, qui després perfeccionaria el seu estil còmic fins a esdevenir un referent per a moltes generacions. A Día de fiesta assistireu a una gran col·lecció de gags visuals, no especialment elaborats però sí molt eficaços. Si a més hi afegiu certa lectura melancòlica, malgrat l'esclat de joia, haureu arribat a l'essència del cinema de Tati.
Día de fiesta és al catàleg de Prime Video:
Amb aquest capítol començava Teresina S.A. La sèrie de La Cubana per a TV3 ensenyava les vides de tres germanes, que es deien igual però de sants diferents, i els seus veïns mentre xafardejaven i es guanyaven la vida amb l'economia submergida.
Recupereu el capítol:
Marià Arbonès recorda la música de Lone Star
Aquest cap de setmana vull retre un homenatge a Lone Star, un dels millors grups musicals sorgits a l'Estat en l'època dels seixanta. Els seus músics tenien una gran tècnica, però no van aconseguir obtenir l'autèntic reconeixement que es mereixien. Opino que va ser un grup avançat al seu temps, i més en un període molt marcat pel franquisme. Tant Pere Gené, fundador i ànima de Lone Star durant més de vint anys, com la majoria dels músics que van passar-hi provenien del conservatori i, a més del rock, eren molt aficionats al jazz i al blues.
A l'inici de la seva carrera, Lone Star van ser uns grans versionadors d'èxits anglosaxons (cal destacar La casa del sol naciente, de The Animals) i autors del seu propi repertori, que inclou autèntiques joies, com Mi calle, La trilogía o Adelante. A partir de mitjans de la dècada dels seixanta, van aconseguir sobreposar-se a la crisi que va afectar bona part dels conjunts musicovocals del moment orientant el seu estil cap a les noves tendències del naixent rock progressiu. A Reus, Lone Star van tocar tota una setmana en un local que el CN Reus Ploms tenia al carrer de Llovera i en una revetlla de Sant Pere, a les instal·lacions esportives de l'entitat.
Em centro en la seva cançó Adelante, tota una confessió d'un bon rocker. És al disc Adelante rock en vivo, l'àlbum més venut del grup i pioner del rock dur a l'Estat. El títol del disc ens pot confondre, perquè realment es va gravar als estudis Gema 2 de Barcelona el 16 d'abril de 1973 i, per tant, no es tracta de cap directe. El treball inclou altres perles, com It's Saturday night, Let's rock together o Canta conmigo rock & roll. A més de Pere Gené, Joan Miró era a la guitarra, Lluís Masdeu a la bateria i Sebastià Sospedra al baix.
I ja que em refereixo a Joan Miró, vull dir-vos que diversos músics del territori estan preparant un homenatge a aquest virtuós guitarrista, nascut a la Conca de Barberà, que va acompanyar Lone Star bona part de la seva trajectòria. Serà el setembre vinent a Valls.
Alba Cartanyà recomana "El Lleó salva la festa major de Sant Pere"
L'Arnau s'aixeca un 29 de juny i no veu ambient de festa per enlloc, per culpa de la pandèmia de covid-19. Es dirigeix ràpidament cap a la plaça del Mercadal, i conversa amb els elements del seguici per veure com ho poden fer per tirar endavant una Festa Major de Sant Pere i fer feliços a tots els reusencs i reusenques.
Mònica Escuer és l'autora d'aquest llibre del Lleó de Reus, que porta per títol "El Lleó salva la Festa Major de Sant Pere". És una aventura en clau reusenca que, de ben segur, us farà viure la festa!
Marc Busquets recomana "Día de fiesta", de Jacques Tati
Sempre és una bona pensada recuperar les pel·lícules de Jacques Tati, i en especial a l'estiu. Perquè es gaudeixen amb temps, amb calma, perquè conviden a gaudir dels petits detalls de la vida i perquè animen, encoratgen, i són una celebració.
El 1949, Tati va estrenar Día de fiesta, una delícia ambientada al poble de Saint Sévère, on els veïns es disposen a gaudir d'una gran festa. Carrers engalanats, banderes als balcons, el cafè a punt per acollir un ball... Són retalls de vida, un i mil detalls que conformen una aproximació costumista a una època passada però que encara perviu.
L'antiheroi és el carter François, decidit a donar un cop de mà per tal que la festa sigui un èxit. Com que és un sapastre, però, provocarà més d'un desastre, més d'un ensurt i unes quantes situacions hilarants.
Com a curiositat, cal apuntar que Tati va rodar la pel·lícula en color. Temps més tard, quan la va presentar, va ser en blanc i negre. Va ser la primera pel·lícula de Tati com a director i estrella, qui després perfeccionaria el seu estil còmic fins a esdevenir un referent per a moltes generacions. A Día de fiesta assistireu a una gran col·lecció de gags visuals, no especialment elaborats però sí molt eficaços. Si a més hi afegiu certa lectura melancòlica, malgrat l'esclat de joia, haureu arribat a l'essència del cinema de Tati.
Día de fiesta és al catàleg de Prime Video:
Adrià de las Heras recomana el capítol de la sèrie "Teresina, S.A." dedicat a les festes de Gràcia
Les festes de la Vila de Gràcia arriben al conegut barri barceloní. Allí, les Teresines, acompanyades de tot el seu veïnat, ultimen els detalls per fer una obra de teatre que posarà punt i final a les festes gracienques. Aquest vegada, el pis de les germanes Carbonell es converteix en el punt d'assaig d'aquesta funció.Amb aquest capítol començava Teresina S.A. La sèrie de La Cubana per a TV3 ensenyava les vides de tres germanes, que es deien igual però de sants diferents, i els seus veïns mentre xafardejaven i es guanyaven la vida amb l'economia submergida.
Recupereu el capítol:
Marià Arbonès recorda la música de Lone Star
Aquest cap de setmana vull retre un homenatge a Lone Star, un dels millors grups musicals sorgits a l'Estat en l'època dels seixanta. Els seus músics tenien una gran tècnica, però no van aconseguir obtenir l'autèntic reconeixement que es mereixien. Opino que va ser un grup avançat al seu temps, i més en un període molt marcat pel franquisme. Tant Pere Gené, fundador i ànima de Lone Star durant més de vint anys, com la majoria dels músics que van passar-hi provenien del conservatori i, a més del rock, eren molt aficionats al jazz i al blues.
A l'inici de la seva carrera, Lone Star van ser uns grans versionadors d'èxits anglosaxons (cal destacar La casa del sol naciente, de The Animals) i autors del seu propi repertori, que inclou autèntiques joies, com Mi calle, La trilogía o Adelante. A partir de mitjans de la dècada dels seixanta, van aconseguir sobreposar-se a la crisi que va afectar bona part dels conjunts musicovocals del moment orientant el seu estil cap a les noves tendències del naixent rock progressiu. A Reus, Lone Star van tocar tota una setmana en un local que el CN Reus Ploms tenia al carrer de Llovera i en una revetlla de Sant Pere, a les instal·lacions esportives de l'entitat.
Em centro en la seva cançó Adelante, tota una confessió d'un bon rocker. És al disc Adelante rock en vivo, l'àlbum més venut del grup i pioner del rock dur a l'Estat. El títol del disc ens pot confondre, perquè realment es va gravar als estudis Gema 2 de Barcelona el 16 d'abril de 1973 i, per tant, no es tracta de cap directe. El treball inclou altres perles, com It's Saturday night, Let's rock together o Canta conmigo rock & roll. A més de Pere Gené, Joan Miró era a la guitarra, Lluís Masdeu a la bateria i Sebastià Sospedra al baix.
I ja que em refereixo a Joan Miró, vull dir-vos que diversos músics del territori estan preparant un homenatge a aquest virtuós guitarrista, nascut a la Conca de Barberà, que va acompanyar Lone Star bona part de la seva trajectòria. Serà el setembre vinent a Valls.
Alba Cartanyà recomana "El Lleó salva la festa major de Sant Pere"
L'Arnau s'aixeca un 29 de juny i no veu ambient de festa per enlloc, per culpa de la pandèmia de covid-19. Es dirigeix ràpidament cap a la plaça del Mercadal, i conversa amb els elements del seguici per veure com ho poden fer per tirar endavant una Festa Major de Sant Pere i fer feliços a tots els reusencs i reusenques.
Mònica Escuer és l'autora d'aquest llibre del Lleó de Reus, que porta per títol "El Lleó salva la Festa Major de Sant Pere". És una aventura en clau reusenca que, de ben segur, us farà viure la festa!
Etiquetes:
