-
Un fotograma de la sèrie 'El colapso', disponible a 'Filmin'
Cedida
Si aquest cap de setmana teníeu pensat agafar aquell llibre que fa temps que se us resisteix, o potser veure d'un cop aquella pel·lícula de la qual tant us han parlat, espereu-vos una mica més, va. Des de Reusdigital.cat sabem que la cultura mai fa nosa, que no n'hi ha mai prou, i és per aquestes raons que setmanalment us aconsellem les sèries i les lectures, entre altres, que ens han atrapat i que creiem que poden ser del vostre interès. Com sempre, hem intentat que la proposta sigui d'allò més variada.
Ens acompanyeu?
Marc Busquets recomana la sèrie 'El colapso'
Disponible a 'Filmin', mitjans especialitzats la descriuen com "la millor sèrie de l'any". No ho sé pas, si és la millor. Però sens subte sí que és de les més colpidores. Som davant d'una producció francesa formada per vuit capítols (curts, de 20 minuts cadascun) rodats en un pla seqüència que impregna de tensió tot allò que segueix l'ull de l'espectador. En un context com l'actual, marcat per la pandèmia global, 'El colapso' pren una rellevància única, capaç de fer-nos reflexionar sobre un futur gens llunyà, sobre un aquí que es mostra inhòspit i animal. Que mai ens expliquin l'origen de la fallida del sistema, per cert, és ben lògic. Les raons són el de menys. Les conseqüències, però, seran devastadores.
Si sou dels que van fer seva la màxima que 'tot anirà bé' quan passi la covid-19, el visionat d'aquesta sèrie us afectarà especialment. Demà serà un altre dia, sí, però no pas millor que avui.
Isabel Martínez recomana el llibre 'Las cartas de Elena Fracis: una educación sentimental bajo el franquismo'
En la línia del que afirmava McLuhan sobre que els anuncis podien convertir-se en les reflexions quotidianes més riques i exactes d’una societat, la meva recomanació d’aquesta setmana gira a l’entorn d’un programa radiofònic que es va emetre entre els anys 1950 i 1984 i, que es dirigia a les oients femenines, 'el consultori d’Elena Francis'.
Un programa sobre el qual la periodista Rosario Fontova i el catedràtic Armand Balsebre han bastit la recerca recollida al llibre ‘Las cartas de Elena Francis: una educación sentimental bajo el franquismo’ (Cátedra, 2018). A banda de l’interès de llegir sobre la ideologia subjacent d’un programa que buscava reafermar els ideals de la Sección Femenina, el llibre aporta dades singulars com el fet de conèixer que la reusenca Rosario Cavallé Estupinyà va ser una de les dones que va encarnar la fícticia Elena Francis entre els anys 1952 i 1960.
Marià Arbonès recomana escoltar la música d'Eleni Karaindrou
Us proposo escoltar la compositora grega Eleni Karaindrou i la seva cançó 'To vals tou gamou' (El vals del matrimoni), que pertany a la banda sonora de la pel·lícula 'O melissokomos' (L'apicultor, 1986), del director Theo Angelopulos, amb Marcelo Mastroiani de protagonista. L'autora va escriure algunes de les músiques populars gregues més entranyables del seu repertori per aquesta pel·lícula, inclosa la cançó que us presento. A més, el jazzista noruec Jan Garbarek deixa la seva gran empremta en aquest treball. La música de la compositora grega evoca boniques emocions, tot i tenir un to de malenconia.
Eleni Karaindrou va néixer al poble de Teichio, Grècia, l'any 1941. Va estudiar piano i teoria musical al Conservatori hel·lènic i Filosofia a la Universitat d'Atenes. El govern de França li va atorgar una beca per estudiar etnomusicologia a París. Des de 1975 s'ha dedicat a compondre música per al teatre, la televisió, la ràdio i el cinema. A partir de 1983, es va convertir en col·laboradora permanent del director Theo Angelopoulos component la banda sonora per a les seves pel·lícules.
Alba Cartanyà anima a fer un taller de comunicació i gènere
L'any 2017, la Marea i Oxfam Intermón presentaven un taller virtual sobre comunicació i gènere. Any rere any han anat actualitzant els continguts i ara compta amb una important aportació: una guia per informar sobre les violències sexuals elaborada per Almena Cooperativa Feminista.
El taller és en línia i gratuït. S'organitza en quatre grans blocs, un d'introductori, un sobre estereotips i llenguatge, un de dones invisibles, un altre dedicat a les violències masclistes i un últim en forma de manual de redacció. És una proposta molt completa i enriquidora, amb enllaços per consultar, vídeos d'expertes i exercicis pràctics.
En principi està destinat a professionals de la comunicació, però és igualment recomanable a qualsevol persona, perquè explica i exemplifica molt bé la importància de veure la vida amb perspectiva de gènere.
