-
Portada del disc 'Jo, la donya i el gripau’, de Pau Riba
Cedida
Com a cada cap de setmana, Reusdigital.cat és puntual a la seva cita amb tots vosaltres, estimats amics i lectors, per tal de compartir una estona de gaudi i cultura. Parlem de pel·lícules, llibres o discos, entre altres, que ens han omplert i que ara difonem amb la voluntat que també a vosaltres us acompanyin.
Marc Busquets recomana la sèrie 'The boys'
Inclosa al catàleg de 'Prime', i convertida en una de les sensacions de la temporada, som davant d'una sèrie que desmunta amb ironia (i mala llet) el messianisme amb el qual la cultura 'pop' ha abordat tradicionalment la figura del superheroi. Aquí ens els mostren convertits en productes de marxandatge que fan pel·lícules i anuncien refrescos, però que sovint ni poden (ni volen) controlar el seu poder. De fet, a 'The boys' hi ha una crítica social força més enginyosa del que d'entrada alguns vulguin veure-hi, perquè s'hi carrega contra l'abús de la força, la mercantilització de la sensació de seguretat en una societat histèrica com la nostra i, en definitiva, contra el capitalisme i l'Amèrica més conservadora.
Si a això hi sumeu que moltes de les trames són prou entretingudes, el resultat és el d'una ficció superior a la convencionalitat de les plataformes digitals. Part del mèrit és dels responsables d'adaptar i desenvolupar la història al llenguatge seriat a partir del còmic de Garth Ennis. Eric Kriple, Evan Goldberg i Seth Rogen són capaços de polir el relat dels excessos de l'original, carregat de ràbia punk.
'The boys' consta de dues temporades de vuit episodis cadascuna.
Marià Arbonès proposa escoltar el disc ‘Jo, la donya i el gripau’, de Pau Riba
Tanco el cicle dedicat als discos que compleixen 50 anys aquest 2021 amb ‘Jo, la donya i el gripau’ (Edigsa), de Pau Riba (Palma, 1948). Es tracta d’un disc fonamental en la carrera de l’artista ―juntament amb ‘Dioptria’― que gira al voltant del naixement del seu primer fill, el Pau. El títol del disc fa referència als pares i al fill.
A principis de l’any 1971, Pau Riba i la seva parella, Mercè Pastor, se’n van anar a viure a l’illa de Formentera, a la Mola, a la recerca de la natura i la llibertat, farts de la grisor del franquisme. La parella havia escollit un espai natural per portar la criatura al món. En aquell entorn idíl·lic, i en un ambient molt “hippy”, Pau Riba va preparar el disc. En l’enregistrament van participar el seu amic Toti Soler; el seu germà, Jordi Soler, i el germà del Pau, Xavier Riba, a més de Mario Pacheco a la producció, forçat per la discogràfica. Les 13 cançons de ‘Jo, la donya i el gripau’ es van gravar a l’aire lliure, aprofitant sons de l’ambient. Per fer-ho es va fer servir un magnetòfon Nagra que funcionava amb piles, propietat del director de cinema Joaquim Jordà.
‘Jo, la donya i el gripau’ és una celebració de la infància, la maternitat i la naturalesa en clau de folk psicodèlic autòcton. Hi trobem, entre altres cançons, les versions de ‘La lluna, la pruna’, l’evocació de la Mercè a ‘Donya Mixeires’ i la cançó que teniu al vídeo, titulada ‘Mel'. En la seva lletra hi ha belleses com: "Deixarem que les abelles se'ns enduguin els pensaments al rusc per fer-ne mel".
El disc es va publicar l’octubre del 1971. El 2011, quan se’n van complir 40 anys, Pau Riba en va fer una acurada reedició en diferents formats.
Isabel Martínez suggereix el film ‘La boda de Rosa’
“Rosa, tu ets el cor de la família, no te n’adones?”. Aquesta emotiva frase és la que l’etziba el personatge de Nathalie Poza a la seva germana, Rosa, la sempre esplèndida actriu Candela Peña en el darrer film de la directora Iciar Bollain, ‘La boda de Rosa’. Una comèdia dramàtica sobre la soledat, l’autoengany, el fracàs, les segones oportunitats i el dol.
Tot plegat en el marc d’una família que acull però a vegades ofega i no ens permet arribar a ser el que volem ser. Una història realista però explicada des del “bon rotllo” i amb un elenc de bons actors: a les citades Peña i Poza se sumen Sergi López, Ramon Barea i una jove Paula Usero.
