Dijous, 02 de Maig de 2024
S'han escollit entre les 132 que s'han identificat al municipi
Barraca del Jaume de la Cota
Cedida
El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona d'interès etnològic, cinc barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp, i delimitar-ne l'entorn de protecció. Es tracta, concretament, de la “Barraca del Miquel Terna”, la “Barraca dels Comuns del Pellicer”, la “Barraca del Jaume de la Cota”, la “Barraca en espiral” i la “Barraca dels lliris”. Aquestes 5 barraques s'han escollit entre les 132 que s'han identificat al terme municipal de Mont-roig del Camp, per ser les millors conservades, per la seva singularitat, monumentalitat o diversitat tipològica, i constitueixen un museu a l'aire lliure.
Totes cinc estan situades relativament allunyades del poble, al voltant de l'eix de la carretera del Pratdip (T-310). Les construccions de pedra seca, com ara barraques, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica de la pedra seca consisteix a disposar les pedres d'una construcció sense cap element d'unió afegit, com el guix, el ciment, l'argamassa, fustes o ferros, i constitueix una expressió d'enginy i senzillesa de l'arquitectura popular.
Conservem el patrimoni.
A banda de preservar el patrimoni antic de tot tipus, caldria honorar als executors de l'obra per continuar potenciant els arrels i les formes d'uns catalans que ho varen donar tot i, molts, encara ho fan per amor a la terra.
Barraques de Pedra seca?
Molt gratament he llegit aquest article i em sembla exrtaordinari, magnific, pero........
Fa molts anys quan els pagesos anaven al "tros",sense cap maquina de les que avui ens ajuden a fer les coses material amb un llampeg, moder i efectiu. ells amb molt det treball extraordinaris feien una cosa extraordinaria, pacientment, reparaven el terra de lla finca, feien un treball que era obra de "negres", construint aquestes magnifiques "cases", sense cap arquitecte ni ingenier que la idees, a part de la dona, algun fill o amic, que anaven a ajudar-lo o onfiguran-la i de pas amagar les pedres o roca que n9o eren adients.
Quan em refereixo a lo magnificiencia de l'obra em feeixo a aquest punt, que es el mes sangran.
Al dia d'avui estic enamorat de les mateixes, per l'originalitat i treball extraordinari que va repesentar al esforç del pages".
De la mateixa manera que les exhibeixen tambe m'agradaria que, si es possible es fes una vista de les mateixe, que tots ens agraden los coses ben fet, i aquestes "barraques s'ho mereixen, o mes ben dit, el pages mrereix el nostre afecte.
