El consum d'aigua del minitransvasament de l'Ebre continua creixent i arriba als nivells previs a la crisi

El consum d'aigua del minitransvasament de l'Ebre al Camp de Tarragona continua en ascens i va arribar als 75,81 hectòmetres cúbics anuals el passat 2017, un 6,67% més que l'any anterior i un 7,08% més que la mitjana de l'última dècada. Són xifres que se situen en els nivells similars als de l'any 2007, just abans de la crisi econòmica, i de la sequera prolongada. Els responsables del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) consideren que la consolidació de l'increment registrat els quatre exercicis és un indicador "positiu" de major activitat econòmica i en cap cas consideren com a objectius l'increment o reducció dels consums, revertint les aportacions del riu. "L'objectiu és mantenir el sistema en equilibri i no fer sobreexplotació", ha declarat el president de l'ens i alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. El CAT també ha anunciat que treballa per introduir millores en la seguretat física i cibernètica de les seves instal·lacions, seguint les recomanacions de la Unió Europea per a sectors estratègics.

Ballesteros –que ocupa el càrrec en funcions arran de la mort sobtada de l'anterior president, Albert Abelló, i a l'espera d'un nomenament un cop es constitueixi el nou Govern- ha volgut contextualitzar el creixement de les xifres de consum del minitransvasament, que té reconeguda per llei una concessió màxima de 126 hectòmetres cúbics anuals del riu Ebre, com una dada favorable dins l'evolució de l'economia. Amb tot, ha precisat, considera que els objectius del CAT no han de passar per estimular o reduir el consum d'aigua, sinó afavorir mecanismes d'optimització, reducció de pèrdues així com la reutilització per part de la indústria "per no haver d'arribar al límit de la concessió, perquè a curt i mig termini no és necessari". 

En aquest sentit, segons les dades fetes públiques per l'ens, el consum d'aigua reutilitzada a la planta de Salou per part de la industria tarragonina va ser de 4,78 hectòmetres cúbics aquest any passat –amb previsió d'arribar a la seva capacitat màxima de 5,8 hectòmetres cúbics aquest 2018-, que se sumen als 30,64 subministrats pel CAT. Els ajuntaments, per la seva banda, van consumir 45,17 hectòmetres cúbics.

El president i el gerent de l'ens, Xavier Pujol, han fet balanç a la seu del Col·legi de Periodistes de Tortosa de l'exercici 2017 a més d'avançar les principals línies d'actuació per aquest 2018. Una de les prioritats, en aquest últim àmbit, serà la implementació de mesures de seguretat "física i lògica", però també cibernètica, a les instal·lacions del Consorci. Es tracta, segons ha abundat Pujol, d'adaptar el CAT a les prescripcions que la Unió Europea ha efectuat als estats membres perquè protegeixin millor una dotzena de sectors estratègics, com el bancari, l'energètic, el transport o el subministrament d'aigua.

D'acord amb el Ministeri de l'Interior, s'han analitzat les instal·lacions i efectuat recomanacions de millora davant possibles vulnerabilitats, que no només ha d'incrementar el nivell de seguretat de tancaments perimetrals, sistemes de detecció amb videovigilància i alarma, sinó especialment davant la possibilitat "d'atacs cibernètics". Pujol ha precisat que l'ens ja ha adjudicat les millores a les instal·lacions centrals de Tarragona, que s'executaran aquest 2018 amb un pressupost de 120.000 euros, i ha iniciat la redacció del projecte per a l'ETAP de l'Ampolla, on preveu invertir 500.000 euros més.

De cara aquest mateix any, el CAT continuarà la instal·lació de sensors per poder monitoritzar quinze punts claus de la xarxa de distribució i obtenir dades de control de la qualitat de l'aigua a temps real de forma contínua. Actualment, ja s'han implementat sis d'aquests sensors als principals ramals que abasten Tarragona i es continuarà progressivament –a un ritme d'uns tres anuals- cobrint els punts de major consum. Aquesta xarxa de sensors permetrà millorar l'actuació en cas que es detectin anomalies i, a més, reduir els mostrejos i analítiques manuals que fins ara efectuen. El procés d'instal·lació dels quinze equips s'allargarà fins el 2020. 

També aquest 2018, el CAT tancarà la seva participació en el projecte LIFE Ebro-ADMICLIM, iniciat fa quatre anys, i amb el qual s'ha analitzat el transport de sediments del tram final de l'Ebre i la seva dispersió per canals i parcel·les amb l'objectiu d'incrementar l'acreció i lluitar contra la subsidència del Delta. L'ens, com un dels socis del projecte que lidera l'IRTA, ha aportat unes 1.200 tones de l'excedent de fangs que genera durant el procés de potabilització. Tot i tractar-se, segons Pujol, d'una part "molt petita", al voltant del 0,02% de les necessitats anuals que tindria el delta de l'Ebre, l'experiència ha resultat positiva. En aquest sentit, el gerent del CAT ha anunciat que presentaran, coincidint amb la finalització del projecte, un projecte constructiu per habilitar conduccions de transport d'aquests fangs a la xarxa de regadiu del Delta aprofitant les actuals servituds de les canonades d'aigua crua. En funció de les alternatives, el projecte podria suposar una inversió d'entre 2 i 3 milions d'euros.

En marxa la planta d'ozó

Dins del balanç d'aquest 2017, els responsables del CAT han destacat la posada en marxa de la nova planta d'ozó per substituir el clor en el procés de potabilització. El CAT és pioner a Catalunya en la implantació d'aquest sistema i ha estat un projecte tecnològic i d'innovació que suposa la millora de la qualitat de l'aigua, alhora que també suposa millores en el medi ambient i la seguretat, per les implicacions del sistema actual de clor en l'emmagatzematge, el transport i la manipulació. La planta ha costat 4,87 milions d'euros i suposarà un estalvi en el procés de potabilització d'uns 200.000 euros anuals. 

L'any passat també es van complir deu anys de la posada en marxa de les instal·lacions del Consorci a l'ETAP de l'Ampolla que es va dotar amb un nou cromatògraf líquid acoblat a un espectròmetre de masses - permet detectar a les aigües superficials captades de l'Ebre els contaminants emergents i prioritaris-. L'equip va costar 210.377 euros. El laboratori també ha revalidat l'acreditació ENAC, que permet que els resultats dels paràmetres microbiològics analitzats siguin vàlids i reconeguts per totes les autoritats i organismes competents. Finalment s'hi ha actualitzat el LIMS, un nou paquet informàtic que permet gestionar de manera més eficient les dades generades al laboratori. 

Més eficiència energètica

El CAT ha aconseguit rebaixar més d'un 15% els costos energètics. Durant el 2017 s'ha consolidat el projecte SAOOEC (Sistema Automàtic d'Operació amb Optimització Energètica) i el CAT ha recuperat la inversió inicial d'1,2 milions d'euros de 2014 i 2015. El SAOOEC funciona a través d'un software, creat per una empresa neozelandesa que s'ha implantat amb èxit a 16 instal·lacions del món. El CAT ha estat el primer en instal·lar-lo a Europa continental i ho ha fet amb l'objectiu d'obtenir el cost energètic més baix possible. 

El software facilita la planificació d'operacions per a 48 hores amb l'objectiu d'optimitzar els costos d'explotació i estalviar perquè consumeix l'energia en el moment del dia en què el cost és més baix. Aquest ha estat un projecte cabdal per al CAT ja que l'energia representa una tercera part dels costos d'explotació. 

Aigua embotellada

També en el 2017 s'ha fet una prova pilot experimental per embotellar aigua destinada a esdeveniments públics organitzats pels consorciats, siguin ajuntaments o indústries. Es tracta d'una acció per al foment del consum d'aigua de l'aixeta, que promouen la majoria d'ajuntaments del consorci. A través d'un conveni, l'empresa EMATSA disposava de 60.000 ampolles d'aigua de mig litre, amb una etiqueta acreditativa de la procedència i les seves propietats. Se n'han consumit 47.415 ampolles.