El president del TSJC recorda al govern que continua pendent el vuitè jutjat d’instància de Reus

El president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, ha titllat de “greuge” i de situació “inacceptable” que el govern no prevegi construir el nou Fòrum Judicial en els propers anys i que la ciutat continuï com “l’única capital catalana” sense un nou equipament d’aquestes característiques. Segons Hernández, no es tracta només d’un problema de modernització de l’equipament o de confort, sinó que la manca d’espai actual fa “molt difícil” implementar els nous models d’organització i treball que reclama “un sistema modern de justícia”. Per la seva banda, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha assenyalat que continua pendent el vuitè jutjat d’instància de Reus. 

L’únic projecte constructiu garantit a hores d’ara a la demarcació és el nou Palau de Justícia de Tortosa, que s’inaugurarà al setembre, segons Hernández. Segons Hernández, el Departament de Justícia els ha confirmat que el Fòrum Judicial “no es farà ni aquest any, ni el següent, ni probablement en els tres o quatre anys propers” i això, ha dit, converteix el projecte en un problema “greu i crònic”. El president de l’Audiència ha apuntat que, durant molts anys, han adoptat una posició de col·laboració, de compromís i de confiança en la planificació del Departament, però que la manca de planificació fa que hi identifiquin “una situació de greuge cap a Tarragona”.

Hernández ha contraposat la situació amb els “dos equipaments nous en un període de 30 anys” a Girona, amb la Ciutat de la Justícia de Barcelona i amb les infraestructures “potents i molt adequades” de què disposa Lleida. Segons el magistrat, a Tarragona la situació “comença a ser inacceptable”. Javier Hernández ha explicat que els problemes d’espai als jutjats penals fins i tot impedeixen activar alguns mecanismes de millora com ara un nou servei d’execució, i que l’edifici de l’Audiència tindria “un greu problema” si hagués d’incorporar una nova unitat judicial.

“La situació és molt preocupant i comença a ser de difícil comprensió”, ha insistit. Hernández ha recordat que la raó que esgrimeix el govern és pressupostària, però ha defensat que la política consisteix en identificar prioritats i que el projecte de Tarragona n’és una “d’evident”. Per contra, el president del màxim òrgan provincial ha avançat que, segons les previsions del Departament de Justícia, el nou edifici judicial de Tortosa s’inaugurarà al setembre. L’immoble, que ha suposat una inversió de 5,3 milions d’euros, tindrà 3.500 metres quadrats i permetrà concentrar a l'entorn de la plaça dels Estudis tota l'activitat judicial de la capital del Baix Ebre.

Un vuitè jutjat d’instància a Reus per resoldre el retard dels assumptes civils

Per la seva banda, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha fet un repàs a la situació dels òrgans judicials de la demarcació i ha recordat que “els punts més problemàtics” continuen estant al partit judicial de Reus i, en menor mesura, al Vendrell. Barrientos ha recordat que l’any passat es va posar en marxa a Reus el jutjat de primera instància número 7, amb competències exclusives de temes de família, el qual ha permès “alleujar” la càrrega de treball de la resta d’òrgans.

Tot i això, ha assenyalat que continua pendent el vuitè jutjat d’instància de Reus, que també podria assumir competències de família, incapacitats i internaments, i que permetria que la jurisdicció civil al partit judicial quedés “ben atesa en termes raonables”. La Sala de Govern del TSJC, que s’ha reunit aquest dimarts a l’Audiència de Tarragona, s’ha compromès a “redistribuir les competències” entre el jutjat social de Reus i el de Tortosa, de manera que el primer transfereixi algunes causes de l’àmbit laboral al de la capital del Baix Ebre, atès que té una càrrega de feina “molt inferior”.

D’altra banda, el president del TSJC ha explicat que la nova oficina judicial del Vendrell, implementada fa prop de quatre anys, disposa des del febrer d’un pla de reforç del servei comú d’execució, que solia acumular retards. Segons Barrientos, un nou equip d’actuació prèvia col·labora en la gestió dels escrits i de les 15.000 executòries que estan pendents de tramitació al conjunt del partit judicial.

4.000 demandes per les clàusules sòl en un any i mig

D’altra banda, Jesús María Barrientos ha il·lustrat la situació de col·lapse del jutjat de primera instància número 8 de Tarragona, que des del juny del 2017 té la competència provincial dels assumptes derivats de les clàusules abusives en contractes hipotecaris. Si el raonable seria que rebés entre 1.000 i 2.000 demandes en un any, segons el president del TSJC, aquest òrgan n’ha ingressat més de 4.000 en tot just un any i mig (fins a final del 2018). 

Barrientos ha explicat que el jutjat disposa d’un reforç amb un jutge d’adscripció territorial i que l’oficina també s’ha reforçat per a col·laborar en la tramitació de demandes. Tot i això, ha reconegut que ni la dimensió judicial ni de l’oficina són “suficient per donar una resposta en temps a aquest tipus de procediments”. Alhora, el ha alertat que el volum de litigis es traslladarà aviat a la secció primera de l’Audiència de Tarragona perquè, de forma gairebé sistemàtica, les sentències s’acostumen a recórrer en apel·lació.