Els 300 anys dels Mossos d'Esquadra i el seu origen vallenc

Sovint, els cossos policials són presents a l'actualitat, però no és tan freqüent que ho siguin per motius històrics, concretament per celebrar els 300 anys de la seva fundació. Aquest és el cas dels Mossos d'Esquadra, el cos policial català fundat l'abril de 1719 i que ha esdevingut un dels més antics d'Europa. En la fundació d'aquest cos policial hi tenen molt a veure dos personatges del nostre entorn geogràfic; Pere Anton Veciana de Valls i Pere Joan Barceló, més conegut com el 'Carrasclet', i nascut a Capçanes.

Veciana i el 'Carrasclet', rivals

L'origen del nom de Mossos d'Esquadra l'hem de buscar en les partides armades de paisans 'filipistes' que actuaven a Catalunya durant la guerra de successió que va acabar amb la derrota del nostre país l'11 de setembre de 1714 i amb el posterior decret de Nova Planta. D'aquest origen borbònic i francès en donen fe els colors blau i vermell de la seva indumentària. Colors que han arribat fins els nostres dies i que corresponen a la corona francesa.

El fundador, Pere Anton Veciana, en realitat no va néixer a Valls, sinó a Sarral el 1682. Casat amb Maria Tecla Civit el 1704, l'any 1709 va decidir traslladar-se amb la seva família a una casa del carrer del Carme de Valls, a tocar de l'església, on és enterrat de manera preeminent. Veciana va començar com a pagès i tractant de bestiar, concretament de porcs, i tot i que no sabia ni llegir ni escriure va accedir a la sotsalcaldia de la capital de l'Alt Camp el 1714 (finalment va ser batlle set anys més tard). Borbònic fervent a partir de la victòria de Felip V, va ser nomenat comissionat per la Sala de lo Criminal de l'Audiència per perseguir i encausar els dissidents.

La seva missió consistia en evitar les accions dels 'sedisiosos', en especial del 'Carrasclet', que pretenien la reinstauració de les 'constitucions catalanes'. A tal efecte es va crear aquest cos armat de naturalesa civil sota dels ordres d'un corregidor i al qual se li va aplicar el reglament vigent dels 'Fusileros de montaña'. Els primers temps dels Mossos d'Esquadra van ser difícils per la poca voluntat que hi havia en els ajuntaments del país per fer-se càrrec dels salaris i dels costos d'un cos policial borbònic.

En aquestes circumstàncies, els guerrillers austriacistes ho tenien fàcil per entrar en poblacions com Prades, Alforja, Calaceit i moltes altres. A mitjans de 1719, el 'Carrasclet' es va atrevir a entrar a Reus en dues ocasions amb 600 homes al seu càrrec, i a principis de desembre del mateix any va decidir atacar Valls. La intenció era fer-se de les armes dels Mossos d'Esquadra de la capital de l'Alt Camp, però ho va haver de fer minvat de forces per la baixes patides en anteriors accions.

A Valls es va trobar amb Veciana, que va aconseguir rebutjar de manera contundent l'atac d'aquest. La derrota i la política internacional van provocar que aquella fos l'última batalla del 'Carrasclet' a Catalunya abans de veure's obligat a fugir cap a Àustria. A partir d'aquell moment, les autoritats borbòniques van apostar decididament pels Mossos d'Esquadra i per posar Veciana al seu capdavant, fet que va significar la consolidació definitiva dels cos policial.

L'any 1721 es van establir dues seus dels Mossos a Catalunya. Una a Cardona (últim reducte austriacista) i l'altra a Valls, dirigida per Pere Anton Veciana, que comandava 33 Mossos. Però hi havia destacaments de Mossos a Riudoms, Falset, Móra d'Ebre o Prades, entre molts d'altres llocs. A partir d'aquell moment, els Mossos van quedar definits com uns cos policial que ja no sols es dedicaria a la repressió política, sinó que també passaria a actuar contra malfactors i contrabandistes.

La perpetuació dels Veciana al capdavant dels Mossos

Es va crear una xarxa de Mossos d'Esquadra per tot el territori sota el comandament d'un caporal. La persecució de delictes econòmics va anar molt bé al cos, ja que tenia certa tendència a quedar-se amb les propietats dels detinguts. D'aquesta pràctica se'n va beneficiar molt Pere Anton Veciana, que va acumular diners i poder fins el punt d'aconseguir situar al seu fill, Pere Màrtir Veciana, al capdavant dels Mossos quan ell va plegar per motius de salut l'any 1735.

És més, va aconseguir crear una mena de nissaga hereditària que lligava l'alcaldia de Valls amb la comandància dels Mossos d'Esquadra i que es va allargar cinc generacions, concretament fins el 1835. Els descendents de Pere Anton Veciana van seguir fent gala de pràctiques poc honorables als capdavant de la institució amb l'objectiu de perpetuar-s'hi. El seu fill, Pere Màrtir Veciana i Civit (1705-1763), va ser acusat de malversació de cabals públics i tràfic d'influències. El nét, Felip Veciana Dosset (1733-1798), va gaudir d'una vida molt luxosa, probablement gràcies al fet que endarreria el pagament als Mossos.

El besnét, Pere Màrtir Veciana i Miró, (1767-1836) va participar en la Guerra del Francès i va acabar gastant-se la major part de la fortuna que havia acumulat la família en haver-se de fer càrrec de les nòmines dels Mossos, que van estar cinc anys sense cobrar de l'Estat i també en suborns per aconseguir que el seu fill fos el cap del Mossos. L'últim va ser Pere Pau Veciana i de Pastoret (1787-1854), destituit al 1835 amb l'arribada del liberalisme per les seves complicitats amb el carlisme, tot i que també hi ha qui dubta de les seves capacitats per dirigir el cos de Mossos.

En definitiva, Pere Anton Veciana va ser un home illetrat, però ambiciós, i de fort caràcter, que va saber aprofitar la debilitat de l'enemic per encimbellar-se al capdavant de la incipient policia catalana. Un home amb pocs principis ideològics, que es va apuntar a cavall guanyador a partir de la victòria de Felip V sense importar-li que el seu germà fos alferes de l'exercit austriacista i morís al 1713.

Un home que va aconseguir que sis generacions de la família dominessin els Mossos d'Esquadra i l'alcaldia de Valls, més d'un segle en el poder en el quan van aconseguir fer molts diners de manera poc clara.