-
L'escola Mediterrani està ubicada a Campclar
Jonathan Oca
Al mes de setembre de 2017 va començar un curs molt especial a l'escola Mediterrani, ubicada al barri de Campclar de Tarragona. Per primer cop des dels anys vuitanta, el centre educatiu ha finalitzat el cicle complet d'ESO per a una desena d'alumnes que han participat en la culminació d'una nova comunitat d'aprenentatge. Aquesta és tota una fita si es té en compte que anys enrere l'absentisme escolar era d'un 50% i en molts casos els alumnes abandonaven l'escolarització un cop completat el cicle d'educació primària, sense ni tan sols trepitjar l'institut.
El curs passat, marcat per la pandèmia, van finalitzar l'ensenyament obligatori 12 nois i noies en aquest Institut-escola. D'aquests, 4 han decidit continuar estudiant batxillerat amb l'objectiu d'arribar a la universitat. "Volem que tinguin les mateixes oportunitats que hem tingut la resta", assegura la seva directora, Cristina Lara.
El centre té una majoria d'alumnes d'ètnia gitana i la resta, el 40%, són d'origen magribí. Al llarg dels anys això ha fet que des de fora s'estigmatitzi aquest centre. La fórmula de la comunitat d'aprenentatge inclou un seguiment exhaustiu dels alumnes i la implicació de tota la comunitat del barri de Campclar. És per això que, seguint l'exemple d'un miler d'escoles arreu del món, no només s'enfoquen en els més joves, sinó que també obren les classes a familiars i altres persones que vulguin aprendre, compten amb una biblioteca tutoritzada i un espai extraescolar amb voluntaris per tal de fer arribar l'educació més bàsica a petits i grans.
Si bé la darrera classe de 4t d'ESO tenia tan sols 12 alumnes -una xifra significativament més baixa que altres instituts de la ciutat- la mitjana dels següents cursos s'està incrementant. "Ha augmentat moltíssim la matrícula", afirma Cristina Lara, responsable directa juntament amb la resta de mestres i els voluntaris de l'èxit d'un procés que es va iniciar ara fa pràcticament una dècada. La resta de grups són d'entre 15 i 20 persones i de 2n d'ESO en avall la quantitat pot superar la vintena.
[noticiadiari]45/21213[/noticiadiari]
Els cursos de formació per a familiars han despertat l'interès de la comunitat, que als anys 80 van aconseguir tenir un centre escolar a prop de casa. Després d'anys de reivindicació, l'equipament va rebre l'autorització per disposar també de cursos d'ESO, un fet que ha estat aprofitat i que ha permès a tota una generació d'estudiants finalitzar la seva etapa educativa obligatòria.
"Després de 6è de primària, o abandonaven o els poquets que es matriculaven a l'institut de Campclar a 1r o 2n d'ESO ho acabaven deixant", explica la directora, que es congratula d'haver pogut oferir els quatre anys de secundària a tota una promoció. Pel que fa als alumnes que van acabar al juny, continuen assistint a l'Institut-escola per fer repàs de les lliçons que reben al Batxillerat, així com a alguns dels seus germans petits, que prenen l'exemple dels més grans. L'objectiu principal, diu Cristina Lara, "no perdre els nostres alumnes i mantindre les nostres famílies". I és que el fet de conservar els mateixos grups durant tota la seva etapa educativa i de no allunyar-se de la zona on viuen és un aspecte que tant mares i pares com els mateixos estudiants consideren clau a l'hora de decidir continuar la seva formació.
Segons una estadística publicada per l'INE l'any 2019, el barri de Campclar de la ciutat de Tarragona és la zona on hi viuen els ciutadans amb una renda més baixa de tot el Camp de Tarragona. Concretament, la renda mitjana per persona se situava aquell any en 4.475 euros, una xifra molt per sota de Llevant, la zona més rica de la ciutat, amb 23.681 euros per persona. Pel que fa a la mitjana per llar, a Campclar la xifra s'eleva als 13.707 euros. Aquesta quantitat ubica aquest barri entre l'1% més pobre de totes les seccions censals de l'Estat espanyol.
De la mateixa manera que la resta de barris de Ponent, Campclar va néixer a cavall de l'expansió viscuda per l'arribada de la indústria química. A diferència de la veïna Bonavista, aquest barri no va consolidar-se, però, fins als anys vuitanta. Va ser en aquest moment quan es va detectar la necessitat d'una segona escola a banda del CEIP Campclar. L'escola Mediterrani va aconseguir el seu propi edifici a la segona meitat de la dècada, just en el moment què l'Agència de l'Habitatge de Catalunya va encarregar la construcció de diversos blocs de pisos de protecció oficial a ADIGSA, molt a prop d'on ara és l'escola.
Més tard, ja a les acaballes de la dècada, van arribar al barri diverses famílies desplaçades amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, que es van acabar celebrant al 1992. No va ser fins una dècada més tard que Campclar no va viure una nova transformació important, primer amb un pla integral que va donar peu a la Rambla de Ponent i més tard amb la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra i el casal cívic. Conegut en els últims anys com un dels pols de tràfic de drogues de tot el Camp de Tarragona, Campclar ha reivindicat històricament més inversió en matèria d'integració social i seguretat. En aquest sentit, la inversió en l'Anella Mediterrània -tant ara com la que es preveu fer en un futur com a pol de pràctica esportiva-, així com la construcció del nou pla parcial 10 i la instal·lació del centre comercial Ten Brinke, podria dinamitzar de nou econòmicament i social aquest barri tarragoní.
El curs passat, marcat per la pandèmia, van finalitzar l'ensenyament obligatori 12 nois i noies en aquest Institut-escola. D'aquests, 4 han decidit continuar estudiant batxillerat amb l'objectiu d'arribar a la universitat. "Volem que tinguin les mateixes oportunitats que hem tingut la resta", assegura la seva directora, Cristina Lara.
El centre té una majoria d'alumnes d'ètnia gitana i la resta, el 40%, són d'origen magribí. Al llarg dels anys això ha fet que des de fora s'estigmatitzi aquest centre. La fórmula de la comunitat d'aprenentatge inclou un seguiment exhaustiu dels alumnes i la implicació de tota la comunitat del barri de Campclar. És per això que, seguint l'exemple d'un miler d'escoles arreu del món, no només s'enfoquen en els més joves, sinó que també obren les classes a familiars i altres persones que vulguin aprendre, compten amb una biblioteca tutoritzada i un espai extraescolar amb voluntaris per tal de fer arribar l'educació més bàsica a petits i grans.
Si bé la darrera classe de 4t d'ESO tenia tan sols 12 alumnes -una xifra significativament més baixa que altres instituts de la ciutat- la mitjana dels següents cursos s'està incrementant. "Ha augmentat moltíssim la matrícula", afirma Cristina Lara, responsable directa juntament amb la resta de mestres i els voluntaris de l'èxit d'un procés que es va iniciar ara fa pràcticament una dècada. La resta de grups són d'entre 15 i 20 persones i de 2n d'ESO en avall la quantitat pot superar la vintena.
[noticiadiari]45/21213[/noticiadiari]
Els cursos de formació per a familiars han despertat l'interès de la comunitat, que als anys 80 van aconseguir tenir un centre escolar a prop de casa. Després d'anys de reivindicació, l'equipament va rebre l'autorització per disposar també de cursos d'ESO, un fet que ha estat aprofitat i que ha permès a tota una generació d'estudiants finalitzar la seva etapa educativa obligatòria.
"Després de 6è de primària, o abandonaven o els poquets que es matriculaven a l'institut de Campclar a 1r o 2n d'ESO ho acabaven deixant", explica la directora, que es congratula d'haver pogut oferir els quatre anys de secundària a tota una promoció. Pel que fa als alumnes que van acabar al juny, continuen assistint a l'Institut-escola per fer repàs de les lliçons que reben al Batxillerat, així com a alguns dels seus germans petits, que prenen l'exemple dels més grans. L'objectiu principal, diu Cristina Lara, "no perdre els nostres alumnes i mantindre les nostres famílies". I és que el fet de conservar els mateixos grups durant tota la seva etapa educativa i de no allunyar-se de la zona on viuen és un aspecte que tant mares i pares com els mateixos estudiants consideren clau a l'hora de decidir continuar la seva formació.
Campclar, el barri més pobre del Camp de Tarragona
Segons una estadística publicada per l'INE l'any 2019, el barri de Campclar de la ciutat de Tarragona és la zona on hi viuen els ciutadans amb una renda més baixa de tot el Camp de Tarragona. Concretament, la renda mitjana per persona se situava aquell any en 4.475 euros, una xifra molt per sota de Llevant, la zona més rica de la ciutat, amb 23.681 euros per persona. Pel que fa a la mitjana per llar, a Campclar la xifra s'eleva als 13.707 euros. Aquesta quantitat ubica aquest barri entre l'1% més pobre de totes les seccions censals de l'Estat espanyol.
De la mateixa manera que la resta de barris de Ponent, Campclar va néixer a cavall de l'expansió viscuda per l'arribada de la indústria química. A diferència de la veïna Bonavista, aquest barri no va consolidar-se, però, fins als anys vuitanta. Va ser en aquest moment quan es va detectar la necessitat d'una segona escola a banda del CEIP Campclar. L'escola Mediterrani va aconseguir el seu propi edifici a la segona meitat de la dècada, just en el moment què l'Agència de l'Habitatge de Catalunya va encarregar la construcció de diversos blocs de pisos de protecció oficial a ADIGSA, molt a prop d'on ara és l'escola.
Més tard, ja a les acaballes de la dècada, van arribar al barri diverses famílies desplaçades amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, que es van acabar celebrant al 1992. No va ser fins una dècada més tard que Campclar no va viure una nova transformació important, primer amb un pla integral que va donar peu a la Rambla de Ponent i més tard amb la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra i el casal cívic. Conegut en els últims anys com un dels pols de tràfic de drogues de tot el Camp de Tarragona, Campclar ha reivindicat històricament més inversió en matèria d'integració social i seguretat. En aquest sentit, la inversió en l'Anella Mediterrània -tant ara com la que es preveu fer en un futur com a pol de pràctica esportiva-, així com la construcció del nou pla parcial 10 i la instal·lació del centre comercial Ten Brinke, podria dinamitzar de nou econòmicament i social aquest barri tarragoní.
El hall de l'escola, en una imatge d'arxiu. Foto: Jonathan Oca
