Els fets delictius a la demarcació de Tarragona van créixer un 8,5% l'any 2022 i es xifren en més de 56.000

A la demarcació de Tarragona es van cometre 56.109 fets delictius el 2022. Això representa un 8,5% més respecte a l'any anterior. Aquesta és una de les principals dades de la memòria judicial anual presentada aquest divendres. En la presentació, el president de l'Audiència, Joan Perarnau, també ha destacat que els delictes contra la llibertat sexual s'han duplicat i s'han xifrat en 446, el que suposa un increment d'un 17%. A més, ha explicat que es manté la problemàtica de les plantacions de cànnabis, amb 180.748 plantes i catorze tones d'haixix decomissades. "Cada vegada més, notem la implantació dels directius dels grups criminals, ja no venen a fer visites puntuals, sinó que hi tenim un increment de la seva presència", ha dit Perarnau.

 

El president de l'Audiència de Tarragona ha subratllat que hi va a haver 9 homicidis -8 resolts- l'any 2022, i 44 temptatives d'homicidi, de les quals 42 es van resoldre. Segons recull la memòria judicial, un de cada tres delictes greus es resolen, mentre que els delictes contra el patrimoni presenten una menor resolució, amb un 16%. De fet, són els delictes més nombrosos, representen el 77% del total. "D'aquests 56.109 fets delictius, 43.300 són contra el patrimoni, és amb diferència el delicte més habitual i s'ha incrementat un 20% respecte al 2021", ha especificat Perarnau.

 

Pel que fa als delictes contra la llibertat sexual, Perarnau també ha assenyalat que s'han duplicat i que han crescut en un 17% respecte al 2021. "Són uns delictes amb una resolució altíssima, el 87% es resolen", ha puntualitzat. Alhora, el responsable de l'òrgan judicial ha actualitzat les sentències revisades arran de la nova llei de 'només sí és sí" a la demarcació tarragonina. En concret, la Secció Segona ha revisat 41 causes, de les quals deu s'ha estimat reduir la pena. En canvi, s'han desestimat rebaixar les condemnes de presó en 27 casos i quatre estan pendents de revisió. Quant a la Secció Quarta s'han revisat divuit causes. D'aquestes, catorze s'ha reduït les penes, dues han suposat l'excarceració dels condemnats i en tres sentències no s'ha modificat la condemna. També hi ha un cas pendent de resolució.

 

 

En paral·lel, continua la problemàtica de les plantacions de cànnabis, amb 180.748 plantes i 14 tones d'haixix decomissades. "No s'incrementen els fets delictius, el problema és que no baixen", ha lamentat Perarnau. Per ell, un dels principals problemes és l'increment d'ús d'armes de foc per part dels grups criminals i, sobretot, que els seus directius s'estan implantant al territori. "Ara tenim més implantació dels caps criminals, sobretot a Barcelona, no tants a Tarragona, però es detecta que baixen a negociar nous conreus i nous moviments; aquí consideren que tenen una situació de major seguretat", ha remarcat.

 

 

Segons Perarnau, l'activitat judicial va recuperar la normalitat l'any passat després de la superació de la pandèmia. Això ha comportat que els jutjats i tribunals hagin tingut un notable increment en l'entrada d'assumptes civils, aproximadament un 25% més, així com de mercantils. En canvi, diu, els penals i laborals no han augmentat massa. Pel que fa als assumptes contenciosos administratius han descendit igual que els de família. En concret, la matèria penal representa pràcticament la meitat de tots els assumptes judicials entrats, la civil són el 43%, la social el 6% i la contenciosa administrativa el 2%.

 

A la vegada, Perarnau ha assenyalat que la major part dels òrgans judicials de la demarcació continuen "tensats", perquè l'entrada d'assumptes és més gran de la legalment prevista i assumible. De fet, l'Audiència presenta un retard de fins a tres anys en els enjudiciaments penals i d'un any i mig en els de civil. Així, partits judicials com el de Valls i el Vendrell registren retards "fins a uns límits insuportables", segons Perarnau. Uns retards que també afecten la major part dels jutjats de Tarragona i Reus.

 

Un dels motius que perpetua aquests endarreriments és la "històrica" mobilitat de la plantilla, amb nombrosos trasllats i excedències, els quals no contribueixen a donar l'estabilitat necessària. Segons recull la memòria, s'han fet més de 70 crides a jutges substituts i magistrats suplents durant l'any. Així, els quinze nous jutges procedents de l'Escola Judicial, que es van incorporar el desembre de 2021, van pal·liar, de certa manera, la desertització "endèmica" de magistrats que pateix aquesta demarcació. "Avui dia només en queden dos dels quinze que van arribar", ha lamentat el president provincial.

 

Així mateix, ha dit que treballen els disset jutges de la borsa de substituts, que ja ha quedat buida. "Ara, fem treballar els jutges substituïts que estan a la borsa de Catalunya, almenys tenim tots els jutjats coberts, cosa que en els anys de pandèmia no va passar, llavors teníem jutjats sense jutges titulars ni substituïts", ha afegit. Si ve la manca de personal és una de les problemàtiques en general en els jutjats, Perarnau ha recordat la situació de la Secció Segona, ja que des de fa temps té quatre dels cinc magistrats de baixa.

 

Actualment, s'ha reforçat la secció amb un magistrat suplent i amb una jutgessa procedent del penal de Reus i una altra magistrada del Vendrell, les quals han vingut en comissió de servei. "Ni tan sols hem pogut completar els cinc magistrats de la plantilla orgànica, el funcionament és caòtic", ha etzibat.