Els tresors de la vila vermella

El municipi de Prades dóna nom a tot un conjunt de muntanyes que fan de separador natural entre diverses de les comarques del Camp. La vila, situada a la part ponent d’aquest massís, ocupa un altiplà d’uns 950 metres d’alçària. Prades és, sens dubte, una de les destinacions principals de cap de setmana per a molts veïns del territori, potser per la seva espectacular postal medieval de color rogenc que enamora qui s'endinsa pels seus carrers.

Una mica d'història

Segons es creu, va ser fundada pels àrabs, que van construir al poble un castell per evitar l'avanç de les tropes de Ramón Berenguer III l'any 1090, però finalment la ciutat va ser conquerida pels cristians. Va ser l'any 1159 quan Ramón Berenguer IV els va atorgar una carta de població en la qual donava dret als habitants a la lliure construcció i utilització dels seus boscos.

Aquest poblet, d’un passat medieval arrelat a cada pedra, està envoltat per una muralla de la qual només en queden dretes algunes restes. Fer un passeig tot recorrent el seu traçat és la millor manera d’endinsar-nos en el nucli i a la seva característica plaça Major. Porticada en gairebé tota la seva extensió, destaca pel seu característic color roig que fa honor al títol de la vila vermella. La plaça està coronada per una font renaixentista al seu bell centre.

Una rèplica al Poble espanyol

Aquesta ens acompanyarà mentre esmorzem en un dels animats bars que envolten l’arquejat de la plaça i que ofereixen la possibilitat d'anar veient qui tomba. Tornant a la font, té forma de globus terraqüi, l'hemisferi nord està tallat en formes quadrades, evocant l’interior de cúpules renaixentistes com la del Panteó d’Agripa, a Roma. L’esfera té quatre fonts dels que brolla l’aigua situades en cadascun dels punts cardinals. Tal és la seva importància arquitectònica que actualment es pot trobar una rèplica al Poble espanyol de Barcelona.

Després d'agafar forces amb l'àpat podem seguir la visita amb l’encant de la majestuosa església parroquial, que constitueix un dels trets més característics de Prades i que presideix la plaça Major. El primer document conservat que parla del temmple és una butlla del papa Celestí III de l’any 1194. L’edificació és eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes.

El paisatge, un tresor

Un dels tresors secrets de l’església és l’actual porta lateral, anomenada ‘porta falsa’. Si ens aturem a observar-la, hi descobrirem una de les restes més interessants que es conserven a la vila romànica i que va retratar Josep Salvany Blanch l'any 1923. Prades, però, no només destaca per la seva arquitectura, ja que les vistes naturals i els senders deixen sense paraules els amants de la natura.

I aquest és el millor pla que podem dissenyar per gaudir de la del dia. Feu-vos uns entrepans per dinar pel camí i viviu el paisatge que ofereix l'entorn de Prades. Una caminada que combina bells paratges naturals i la riquesa patrimonial és la que té com a protagonista l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera. Situada a dos quilòmetres del centre del poble, aquest templet construït l’any 1574 a l'abric de la roca, ofereix unes vistes úniques de la vall del riu Brugent. 

L’encant de l’ermita amaga en cada pedra una llegenda que els autòctons han transmès de generació en generació. Expliquen, de fet, que la imatge de la Mare de Déu va ser trobada per un pastor quan es va acostar a recollir la mel d’un eixam silvestre. El pastor se la va endur, però quan la va voler ensenyar a la gent del poble va descobrir que havia desaparegut. L'endemà va tornar a repetir-se el fet.

L’home, sorprès davant d’aquest estrany fet, va decidir comentar-lo al capellà, que va qualificar-lo com un miracle i va instar els veïns a construir una ermita allà on la Mare de Déu va ser vista. Aquells que passin el dia en família, a banda, tenen una altra caminada més assequible al seu abast. Es tracta del recorregut que porta fins a la Roca foradada, un gran arc natural creat per l'erosió en les roques dels contraforts del Puntal del Colomer. Us recomanem que des d'aquest raconet us prepareu per rebre la posta de sol i dir adéu al nostre dia a la vila de Prades.