Les recomanacions culturals i d'oci de Reusdigital.cat

Un cap de setmana més, els redactors de Reusdigital.cat proposen una sèrie d'obres culturals per compartir-les amb els lectors del mitjà. De vegades són discos, altres cops són pel·lícules, en ocasions són llibres.

Tot plegat, amb la voluntat de difondre tresors que ens han omplert, que ens han fet gaudir d'una bona estona i que ens han sacsejat, tot abocant-nos a fer un exercici de sana reflexió. 

Comencem. 

Marc Busquets recomana 'Cobra kai'

És ben curiós que en plena nostàlgia vuitantera ningú hagués demanat un 'remake' o una continuació de 'Karate kid'. El cas és que la plataforma 'Youtube' va estrenar temps enrere una seqüel·la de les aventures i desventures del jove Daniel LaRusso, en què com a novetat (i aquest és el gran encert) se segueix igualment el seu rival d'adolescència, Johnny Lawrence. A 'Cobra kai', 30 anys després d'aquell torneig d'arts marcials, tots dos es retroben per atzar i de la topada en sorgeixen nous enfrontaments. 

'Cobra kai' no és només nostàlgia, però. Té un punt autoparòdic, en aquest sentit, que precisament posa en valor que som davant d'una sèrie sense pretensions, concebuda per distreure, però que també aporta maduresa al conjunt. No són nens, els dos protagonistes, però de vegades es comporten com si ho fossin; parlem de perdonar (i perdonar-se), de les ferides que ni el temps ha pogut tancar, d'acceptar els errors comesos i de transmetre els valors adequats als joves que pugen en l'era virtual. 

Les dues temporades de 'Cobra kai' són disponibles al catàleg de 'Netflix'. 

Alba Cartanyà recomana l'article 'Vida', de Yayo Herrero

L'antropòloga, educadora social, professora, investigadora i activista ecofeminista, Yayo Herrero, ha escrit recentment una sèrie d'articles sota el títol 'Els Cinc Elements' a Ctxt.es, on reflexiona sobre la naturalesa i com nosaltres ens hi relacionem. 

L'última entrega és 'Vida', un text que repassa la manera com flueix tot allò que està viu. L'autora es mostra crítica però alhora optimista, quan afirma: "Els éssers humans són capaços del pitjor i del millor. Guerregen però també cooperen". Quan és parla del món natural (sobretot des d'una vessant científica), se sol posar l'accent en la supervivència, la competència i la llei del més fort, però Herrero reivindica que "les relacions de simbiosis i de cooperació són centrals perquè la vida es mantingui".

Remarca la necessitat de reconnectar amb la naturalesa i sentir-nos part d'ella perquè, lamenta: "Si els éssers de la terra desconnectats de la mateixa terra organitzen l'aire, l'aigua o la resta de la vida, ho desbaraten tot". El medi ambient ha de ser un tema central en l'organització de la nostra vida en comú i Herrero ho té clar: "Si bé no té sentit polititzar l'ecologia, és imprescindible ecologitzar la política".

L'article sencer es pot llegir aquí.

Isabel Martínez recomana 'A la ciutat', de Cesc Gay

La recomanació d’aquesta setmana és la pel·lícula ‘A la ciutat’ (2003) del director Cesc Gay. Guardonada amb un Goya al millor actor de repartiment concedit a Eduard Fernàndez, ‘En la ciutat’ és una obra coral que narra les històries d’una sèrie d’amics a la ciutat de Barcelona. Situacions còmiques i tristes sobre les seves relacions, els seus valors, els seus problemes de parella o infidelitats en una Barcelona prou reconeixeble on el que importa són els interiors físics i humans d’una ciutat que batega intensa i atemporal.

Una obra fílmica que ens recorda que l’ésser humà és fràgil i sempre contradictori.

Marià Arbonès proposa escoltar el disc ‘June 1, 1974’ de Kevin Ayers, John Cale, Brian Eno i Nico

Us proposo recuperar el disc ‘June 1, 1974’, de Kevin Ayers, John Cale, Brian Eno i Nico. Un directe únic, enregistrat en aquesta data al Rainbow Theatre de Londres i publicat un mes després. A l’escenari hi havia també, Mike Olfield,  Robert Wyatt, company d’Ayers al grup Soft Machine, i el guitarrista Ollie Halsall. La idea del concert va sorgir del periodista musical Richard Williams i d’Island Records, que van proposar l'actuació conjunta d’aquests artistes per aconseguir diners per a la discogràfica. També hi va influir la debilitat de Kevin Ayers per The Velvet Underground.

‘June 1, 1974’ aplega nou cançons. Obre amb dues peces de Brian Eno ‘Driving Me Backwards’ i ‘Baby’s on Fire’. John Cale agafa el relleu amb una versió de ‘Heartbreak Hotel’ d’Elvis Presley, i tanca la primera part una altra versió, la que interpreta Nico de ‘The End’ de Jim Morrisson. La segona part del disc està formada per cinc cançons de Kevin Ayers, entre les quals hi ha la que presento en el vídeo, ‘May I?’.

‘May I?’ és una de les cançons més cèlebres de l’autor britànic. Es tracta d’una delicada cançó de flirteig i admiració a una noia. “Puc seure i mirar-te per una estona? M’agradaria la companyia del teu somriure", diu part de la lletra. Anteriorment, Kevin Ayers l'havia publicat en l'esplèndid disc ‘Shooting At The Moon’ (1970) coincidint amb la creació de la seva nova banda, The Whole World, on hi havia el jove guitarrista i baixista Mike Olfield. Per cert, aquest apareix en el vídeo tocant el baix.

Kevin Ayers va morir el 2013 deixant una excel·lent empremta en la música. Ell és un dels millors representants de l’escena de Canterbury i va formar part del naixement del rock psicodèlic. Tenia una gran habilitat en fer boniques cançons i experimentar amb els sons dels instruments. Ayers hauria pogut ser una estrella del pop i del rock però va preferir no adaptar-se a les exigències de la indústria. Molt sovint, prioritzava la seva vida bohèmia amb estades a Deià, fent de la població mallorquina el seu indret vital i creatiu. Tot i això, el seu cos descansa a Montoliu, França.