Aquest dissabte tanquem la secció d'estiu 'Joies del modernisme reusenc' per reactivar-la l'any que. Al llarg de les últimes setmanes n'hem destacat algunes, situades en ple Tomb de ravals o als carrers del nucli antic. En aquesta ocasió ens centrarem en una altra construcció de Pere Caselles, la casa Grau Pla (o simplement casa Grau) del carrer de Sant Joan. Amb elements que recorden l'art noveau del centre del continent, data de 1911 (les obres van començar un any abans) i es tracta d'un immoble protegit com a bé cultural d'interès local.
Elements vegetals i dracs
La casa Grau Pla és un edifici cantoner que consta de planta baixa i de tres nivells superiors més, del qual cal subratllar-ne la façana. Aquesta es presenta a partir d'obertures que aposten per la simetria (dues en tots els pisos excepte en l'última, on és centrada amb ull de bou). La cirereta, el coronament, presenta aquest punt art noveau al qual ja ens hem referit; passa el mateix amb els marcs de les obertures, en què s'hi observen formes circulars i altres de rectes (a les portes).
Igualment destacables són els balcons, en especial les baranes, de ferro forjat. S'assenyala, al 'Catàleg de l'arquitectura modernista de Reus' de Jordi March (Pragma, 2003) que estan dissenyats a partir de secció bombada, quelcom força usual segons sembla en altres edificis de la mateixa època que la casa Grau Pla. Com és habitual, els detalls per embellir la façana opten pels motius vegetals i en harmonia amb la natura. D'aquesta manera, posem per cas, a la planta baixa s'hi veuen branques i fulles de llorer. Es tracta d'una al·legoria al títol de baró que va ostentar l'amo de la casa, Miquel Grau Cabré. Dos medallons amb les seves inicials (MG) també hi són presents.
Encara pel que fa als detalls, i de tornada al coronament de l'edifici, els observadors detectaran les figures d'uns dracs entre la decoració vegetal del conjunt. Sobre Grau, aquest va encarregar la construcció de la casa a Caselles un cop es va casar amb una pubilla del clan Pla, propietari de la Patacada del carrer de Sant Llorenç, que es va enderrocar anys enrere. La 'Guia modernista' de la ciutat, editada el 2011 pel Patronat de turisme, va exposar l'estada de Grau a Bèlgica, on va inspirar-se en la seva arquitectura per traslladar-la a la seva edificació.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics