Jordi Saumell: 'A la ràdio vius connectat pràcticament les vint-i-quatre hores i només te’n lliures quan estàs dormint'

Saludem el periodista Jordi Saumell (Reus, 1972), una persona amant de Reus i connectada amb la ciutat, tot i que actualment treballa fora, a Barcelona. Jordi Saumell és un dels coordinadors del programa radiofònic El món a RAC1, dirigit per Jordi Basté. Vaig compartir amb el Jordi una memorable etapa a Ràdio Músic Club i Punt 6 Ràdio. El recordo al capdavant del seu programa de música anomenat Cor negre, dedicat al funk i el soul, estils dels quals era un apassionat. Amb ell parlarem de la seva estada a l'emissora cultural reusenca, de música, del seu treball a RAC 1 i del món de la comunicació. També el recordo com una gran persona i un bon amic.

 

 

- No, home, de res. Només faltaria! Vas ser la primera persona que em va obrir una porta a una ràdio. O sigui que no et podria dir que no.  

 

 

- Home, m'he obert una miqueta més. La veritat és que quan estava a Ràdio Músic Club i després a Punt 6 Ràdio ens va agafar tota l'onada molt forta de la música indie, del breat pop i de Nirvana, i aleshores diguéssim que això també em va permetre obrir molta perspectiva musical. Des d'aleshores no només m'agrada el soul, el funk (era molt fan de Prince i continuo sent molt fan de Prince), sinó que després he ampliat horitzons i he escoltat moltíssima més cosa.

 

 

- Sí, i tant, i tant! Home, vaig estar sis anys entre Ràdio Músic Club i Punt 6 Ràdio. Crec que van ser sis anys.

 

- Home, és que va ser on em vaig formar. Ja et dic, tinc tant viu el record del moment en què vaig decidir enviar una carta! Perquè el primer contacte va ser enviar una carta demanant si podia col·laborar d'alguna manera fent ràdio. I és quan tenia la perspectiva que no podria entrar als estudis de Periodisme, que vaig pensar que m'havia de formar de qualsevol altra manera. I aleshores, la via més propera que vaig pensar i que vaig tenir va ser contactar amb alguna ràdio local i, de fet, Ràdio Músic Club va ser la primera que vaig contactar i la primera que em va dir "sí, endavant. Tu, aquí, si tens ganes de fer ràdio, tu hi tens un lloc i un espai". I des d'aleshores no vaig fer res més que ràdio.

 

 

- Sí. És a dir, vaig fer ràdio a Ràdio Músic Club i a Punt 6 Ràdio, mentre estudiava Història a Tarragona i aleshores va sortir una opció de fer un segon cicle de Periodisme i quan vaig començar a fer Periodisme a Barcelona vaig haver de deixar la ràdio perquè llavors no era compatible amb els estudis. Viure a Barcelona i els estudis (que eren molt absorbents), feien difícil seguir fent ràdio a Ràdio Músic Club. I va ser quan vaig acabar els estudis de Periodisme, que eren un parell d'anys a Barcelona, que aleshores vaig entrar a través d'una beca, de la Cadena SER, a Ràdio Reus.

 

- No, no ho faig. Però t'he de dir que d'alguna manera, continuo molt lligat amb el tema musical, no exclusivament. Ho dic perquè quan a vegades les especialitzacions es fan és perquè t'obliguen, perquè t'empenyen o perquè hi tens un determinat interès. I diguéssim que dins de la meva feina de buscar continguts, de fer guions, m'he especialitzat en la feina que des de fa molts anys, en l'apartat més de magazine, és més d'entrevistes culturals, perquè a la feina acabes de fent de tot. Fas entrevistes a actors, actrius, però també a músics. I diguéssim que he tingut aquest lligam cultural, aquesta part d'elecció per la música, i l'intento mantenir molt viva a través de la feina que he fet del dia a dia, a vegades fins i tot a nivell informatiu. El món a RAC 1 és un programa que cuida moltíssim la cultura i intento estar molt al dia per poder oferir les novetats que jo crec que són d'interès.

 

- Absorbent, absolutament absorbent. No hi ha hores. I això és així, per exemple amb el WhatsApp i els mails, que ajuden i han ajudat a diluir aquests horaris laborals que fa anys existien. Plegaves de la feina i si et dedicaves al món del periodisme, com a molt potser rebies una trucada a casa o fixe de casa per dir “Ostres! Ha passat tal cosa des de tal lloc!”. Però ara vius connectat pràcticament les vint-i-quatre hores, i només te’n lliures quan estàs dormint. És absolutament absorbent però és tan enriquidor perquè no hi ha cap dia igual. Cap, ni un.

 

 

- Nosaltres anem any rere any i temporada rere temporada. Ell sí que diguéssim que està pendent més o menys de les renovacions, però això no transcendeix a l'equip del programa, és una cosa que porta ell de manera personal i aleshores, com a molt, un dia o dos dies abans que ho faci públic per antena, doncs ho comunica amb nosaltres. Però diguéssim que és una cosa que porta ell de manera personal i amb vista a la temporada que ve, per exemple, a nosaltres encara no ens ha dit què farà. Aquesta és la quinzena temporada, fent El Món a RAC1 i és un programa que porta líder des de fa més de deu anys. Clar, un programa líder d'actualitat, un matinal d'aquest tipus, també comporta moltes pressions, suposo que no ha de ser gens fàcil mantenir-se tal i com ho ha fet ell. Parlo només estrictament a nivell personal, després a nivell de programa és evident busquem l'excel·lència cada dia. No hi ha ni un moment de descans. A més, ell és el primer que està acostumat al deu i que sempre t'exigeix el deu.

 

 

- No, al programa també hi ha el Joan Ferrer, que entre tots dos ens dediquem a preparar els guions de les entrevistes més de magazín de l'àmbit cultural. I sí, sí, ell també va entrar aquí fent una beca ja fa molts anys i al final s'hi va quedar.

 

 

- En aquest sentit no hi ha diferències entre Reus i qualsevol altra ciutat important de Catalunya. Fora de Barcelona, Catalunya és notícia per coses bones o per coses dolentes. No hi ha un terme mig. Quan són les festes majors es destaca, quan hi ha un accident es destaca, quan hi ha unes eleccions políticament, per exemple, també s'ha destacat aquest canvi d'alcaldia. Més enllà d'això, la política local sí que és veritat que amb una ràdio generalista com RAC1 i amb un programa com El Món a RAC1, l'actualitat més local no té un espai protagonista.

 

 

- És un moment en què la ràdio està convivint amb moltes altres maneres de consumir ràdio. Venim d'una època en què l'única manera de consumir un programa de ràdio, una música o un informatiu a través de ràdio era amb un transistor. I ara hi ha moltes altres opcions. La ràdio no només s'escolta a casa a través d'un transistor, també es fa des de la TDT a la tele, des del mòbil, des del cotxe... Això fa perdre oients? No. Jo crec fins i tot que en fa guanyar. Perquè jo crec que en el fons sí que potser hi ha un canvi de tendència que potser sí que en la nostra època la gent jove estava acostumat a consumir ràdio per tradició familiar, és a dir, quan sentia a casa que hi havia la ràdio, a mesura que s'anaven fent grans continuaven sentint de manera voluntària la ràdio, veient que era un costum que hi havia a casa. Ara el costum aquest, parlo de la gent més jove, el consum és divers, és diferent.

 

Però crec que al final la gent quan comença a madurar es torna a enganxar a la ràdio. És una percepció personal que no està recolzada per cap mena de dada que et pugui revelar. Però és una percepció que tinc, que potser sí que hi ha una data, una època de la vida que la gent més jove es desconnecta potser de la ràdio perquè prefereix seguir youtubers o escoltar més pòdcast que una altra cosa, que una programació d'una ràdio generalista. Però jo crec que després la gent s’hi torna a enganxar. I ja et dic, en el fons nosaltres no hem notat una pèrdua d’oients.

 

 

- El veig amb més possibilitats i alternatives professionals que mai, perquè el periodisme no s'exerceix només dels canals tradicionals: ràdio, diaris i televisió. Ara hi ha molts mitjans digitals amb capacitat d'arribar a molta gent. Però, és evident que el periodisme també es troba ara més amenaçat que mai per culpa de la desinformació i les notícies falses. Això, genera un problema de desprestigi, al qual no només ens hi hem d'afrontar els periodistes com a afectats directes.  

 

És trist, però la desinformació és, des de fa temps, una de les principals estratègies d'influència política. Jo estic "cansat" d'haver de posar en dubte missatges amb informacions que arriben a familiars a través de Whatssap. I que quan grates una mica t'adones que aquella informació és falsa o manipulada. Crec que seria molt positiu que els ciutadans agafessin el costum de "fer periodistes" en el dia a dia. És a dir, contrastant la informació que els arriba a través dels mitjans no tradicionals i fer de tallafocs, deixant de compartir aquest tipus de notícies.

 

 

- Vinc menys del que voldria. Perquè tinc la família a Reus, tinc la mare a Reus, tinc una germana que viu a Reus i hi vinc de tant en tant. Però t'he de dir que bastant menys del que voldria.