Recta final dels assajos del Misteri de la Selva del Camp

Directors, encarregades de vestuari, tècnics, actors i actrius ultimen aquests dies els detalls perquè tot estigui a punt i res no quedi fora de control per a una nova edició del Misteri de la Selva, el drama sacre assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica, que es representa ininterrompudament des de 1980 a la Selva del Camp. Hi participaran més d’un centenar de persones entre actors i actrius (tots els personatges estan representats per gent del poble o per gent que hi està vinculada d’alguna manera) i responsables de la posada en escena, que es farà com és tradicional els dies 14 (a les 10 de la nit) i 15 d’agost (a les 8 del vespre) a l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp, una construcció fonamental de l’arquitectura catalana del renaixement.

El pròxim dissabte dia 11 es farà el primer assaig general previ a les representacions, i el 12 d’agost, l’últim, a la mateixa església. El Misteri arriba a la seva 39a representació amb un canvi d’imatge important i amb noves incorporacions en el repartiment. La palma i l’ànima s’han convertit en les protagonistes de la nova imatge del Misteri. Aquests són dos del elements simbòlics que tenen un protagonisme essencial a la representació de l’obra. La palma és un element protector i l’ànima és l’element més característic del misteri amb l’assumpció de la Mare de Déu. El misteri recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d'Agost i el tema central de l'obra, l'Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme.

Escrit en llengua catalana a finals del segle XIV, El Misteri de la Selva és un esdeveniment cultural de primer ordre a Catalunya i una autèntica joia del teatre medieval, i va rebre el premi nacional de cultura popular a la millor iniciativa artística l’any 1994. El text, anònim, el va trobar l’historiador local Mossèn Joan Pié en una llibreta dipositada a l’Arxiu Parroquial Selvatà, junt amb altres textos de la Senyoria de Prades i Mont-ral de mitjans del segle XIV.

Posteriorment, la llibreta va passar a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es troba actualment. Molt probablement, la redacció del Misteri ha de vincular-se amb la ciutat de Tarragona, per les referències tarragonines que hi ha a les estrofes de la croada contra els musulmans, text copiat després del Misteri. I continua amb una referència a Santa Maria del Miracle, nom de l’església medieval que hi havia a l’amfiteatre que toca a l’actual platja del Miracle. Sigui com sigui, la gent de la Selva se l’ha fet seu al llarg d’aquests més de 30 anys, a través del Patronat del Misteri de la Selva, i és considerat un dels principals patrimonis culturals del poble.

El fil argumental del Misteri porta Maria des de casa seva, lloc de la seva mort, fins al indret on és sepultada i finalment, fins a la glòria celestial. Cadascun dels dos grans passos de l’acció dramàtica (mort i sepultura, resurrecció i glorificació de Maria) és assenyalat per una baixada de Jesucrist des del cel, acompanyat d’àngels i de sants. L’obra permet gaudir del refinament del lèxic trobadoresc i dels cants a capella, que són interpretats majoritàriament amb la mateixa tonada que indica el manuscrit original. Pertanyen al repertori gregorià i polifònic dels segles XIII i XIV.

La Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria és el primer text complet d’un drama o misteri assumpcionista català, anterior al misteri de València (fragmentari), del primer terç del segle XV, o al misteri d’Elx. Durant els darrers anys ha traspassat les fronteres del Baix Camp i s’ha representat íntegrament a Tarragona, Elx, Montserrat, Roma i Jerusalem.