Segell Recasens

Si un regidor mereixia continuar la seva tasca fossin quins fossin els resultats de les eleccions municipals de l’any passat, aquest era Daniel Recasens, regidor de Cultura. Recasens havia accedit a la regidoria de Cultura el 2019, i encara no un any després de prendre possessió, el març del 2020 ens confinen a tots a casa per la pandèmia de Covid-19, i uns mesos més tard s’inicia un molt lent camí de recuperació de la normalitat, que el regidor va haver de gestionar posant-hi molta imaginació i amb pressupost significativament retallat perquè calia atendre altres necessitats. Entre pandèmia i retorn a la normalitat es van perdre ben bé dos anys llargs, més de la meitat del mandat sorgit de les urnes. Abans que la pandèmia li petés als dits, Recasens havia dit que volia ampliar l’àmbit de treball de la regidoria. Cada regidor de Cultura deixa un segell propi, sovint en funció de les seves dèries, i Recasens, que té novel·la publicada, va impulsar diverses iniciatives relacionades amb la literatura, com el premi de narrativa Diré el que em fuig.

El cas és que a finals del primer any del seu segon mandat, Recasens s’ha tret de la màniga una nova iniciativa, el Reus Music Festival, del qual, des de l’Ajuntament s’ha dit que neix “per convertir-se en un referent entre les diferents i nombroses activitats culturals  que proposa la ciutat”. La primera edició arrenca amb tres dies de durada (del 6 al 8 de setembre) i amb el Parc de la Festa com a escenari. Ajuntament i Diputació hi posen cadascú trenta mil euros i es confia per a l’organització en promotors musicals privats de fora vila. 

L'alcaldessa té molt a veure amb la iniciativa? És la fórmula adequada per encetar una proposta cultural d’envergadura? Les dates són les adequades? Calia un festival de música? Ser regidor de Cultura és una activitat de risc: Tothom és consumidor cultural (alguns amb més consciència de ser-ho que d’altres), i, per tant, cada individu tindria dèries i prioritats diferents a l’hora de distribuir el pressupost de què disposés. És una activitat que, facis el que facis, estaràs subjecte a la crítica i, des d’aquest punt de vista, és una tasca poc agraïda. Toca barallar-se amb els companys de consistori per aconseguir el màxim de pressupost possible, i toca barallar-se amb els agents culturals, que tenen els seus legítims interessos, i també amb el ciutadà en general, que és el  públic consumidor d’allò que fas o organitzes.

Reus ja fa temps que va optar per la fórmula dels festivals, entesos com un conjunt d’actuacions limitades en el temps: circ, teatre gestual, cinema amb imatges d’arxiu, poesia... I ara, la música. Alguns han sortit millor que altres, o han servit per projectar millor la ciutat a l’exterior que altres. Alguns han sabut créixer i d’altres no han acabat de trobar a fórmula per consolidar-se... Recasens continua aquesta política, ara amb la música. A veure què passarà, però ja és hora que el regidor pugui marcar un segell propi a la política cultural. I que faci el que vulgui, que segur que el criticaran.