Dijous, 18 de Juliol de 2024

Conferències

'No és el mateix fer una conferència al mig del parc de Mas Iglésias (...) com va fer l’alcaldessa, que fer-la a la sala noble del Círcol, l’entitat que per a molts és encara el Círcol dels Senyors. En els escenaris triats també hi havia missatge'

  • A l'esquerra, Sandra Guaita al parc de Mas Iglesias; a la dreta, Teresa Pallarès al Círcol de Reus

    Cedida

Ha estat interessant la batalla de conferències que han protagonitzat l’alcaldessa, Sandra Guaita, i la portaveu de Junts, Teresa Pallarès. Escoltar-les a totes dues és un exercici interessant, perquè la visió que donen de la ciutat és tan diferent, que sembla que visquin en ciutats diferents, o que treballin en ajuntaments diferents. 

De fet, el públic al qual es dirigien, és diferent. Una conferència és un exercici de comunicació que amb les noves eines de què disposem pot semblar obsolet, però que permet als conferenciants donar una visió global d’allò que fan, i traslladar una imatge determinada. Convindran amb mi que no és el mateix fer una conferència al mig del parc de Mas Iglésias amb la sensació de no estar-se de res pel que fa a mitjans tècnics, com va fer l’alcaldessa, que fer-la a la sala noble del Círcol, l’entitat que per a molts és encara el Círcol dels Senyors. En els escenaris triats també hi havia missatge. En els dos casos, el públic assistent era també significatiu. L’alcaldessa tenia més quòrum, que per alguna cosa mana: regidors del govern sencer, representants d’altres administracions, tècnics municipals i càrrecs de confiança, representants d’associacions de veïns i entitats... Pallarès tenia companys de grup municipal, antics regidors, l’exalcalde Pellicer, representants municipals i militants de la seva formació, amb un especial pes específic d'allò que podríem dir convergents de tota la vida. 

El contingut també era diferent: mentre Guaita lluitava contra si mateixa per poder encabir tot el que volia dir en el temps que tenia assignat, Pallarès va optar per una síntesi curta, potser per no cansar l’audiència. Una feia una llista interminable de coses fetes o en marxa, l’altra resumia el seu discurs, de poc més de mitja hora, en tres idees: Els ciutadans paguen massa impostos per la pujada d’enguany, hi ha menys seguretat ciutadana, i la ciutat ha patit una pèrdua de serveis públics exemplificada en el tema del tancament de la residència de l’ICASS o en el tancament d’una línia a l’escola la Vitxeta. Guaita va voler fer veure que hi ha projecte de ciutat, i Pallarès que no. L’alcaldessa dibuixava un futur molt positiu, i la portaveu del principal grup de l’oposició el contrari (“no van avisar que el canvi que prometien des del PSC per a la ciutat era a pitjor”, va dir.). La primera autoritat local es basava en dades (i feia seus projectes en mans dels socis de govern i que venien del mandat anterior), la cap de l’oposició en sensacions. Una governa, l’altra és a l’oposició. No ens ha de sorprendre, doncs, el paper de cadascú.

A aquests dos balanços, cal sumar-hi el que setmanes enrere feia ERC en format de roda de premsa, coincidint amb el primer aniversari de l’actual govern, i que oferia una tercera visió de l’estat de la ciutat. La política s’ha convertit en una mena de campanya electoral permanent, i la de Reus no n’és excepció. Ens volen vendre el relat que més els convé (que és el que han de fer) i la feina del ciutadà és escoltar i comparar, per fer-se un relat propi, que és el que compta.

Ara toca viure la Festa Major i gaudir de l’estiu. Després de Misericòrdia es recuperarà la normalitat política local, tot i que ens passarem l’estiu pendents de si tenim govern o no a la Generalitat, de si haurem de tornar a anar a votar o no a l’octubre. Que això també és una variable important de la política local.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges