Reus és Europa

Facin-me un favor: Agafin l’article que vaig escriure el 16 de maig passat en què analitzava en clau local els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, i tornin a llegir-lo. Bona part dels arguments utilitzats fa un mes serveixen ara per analitzar els resultats de les eleccions al Parlament Europeu. Resumint: A Sandra Guaita, per ara, totes li ponen, els independentistes pateixen per la gent que està emprenyada i no va a votar, Junts recupera pistonada, ERC passa un moment delicat, el PP recupera posicions i sort tenia diumenge que els de Vox tampoc van anar a votar en massa. A la ciutat, les formacions a l’esquerra del PSC tenen un panorama com un mas robat... I com que Reus és Espanya, això de Se acabó la fiesta també ha tingut el seu ressò a la ciutat, en forma de més d’un miler de vots, un 3,44 %, la sisena força més votada, per damunt de Sumar i Podemos, i per sota de Vox, a qui van votar un 9,08 % (una referència: Ariel Santamaria va ser regidor amb 1.800 vots, si fa no fa).

I la dada demolidora: Això d’Europa fa trempar a poca gent. Només un 40,9 % dels ciutadans de Reus va anar a votar, 9 punts per sota de la mitjana espanyola, 3 per sota la mitjana catalana. O hi ha molts independentistes emprenyats (que n’hi ha) i no van a votar a l’espera d’esdeveniments (que Europa ens reconegui tal com som d’una punyetera vegada, per exemple), o Reus no és ni tan moderna ni tan europea com ens pensem. O sí que ho és, i el que ha passat és que el que passa en l’àmbit global també es reflecteix localment. I per això fenòmens com el de Se acabó la fiesta fan forat. Deu ser gent que o no havia votat mai, o li sembla que els de Vox, ara que ja són a les institucions, són avorrits i no fan tantes coses diferents del que fan els partits del sistema. Uns i altres, en tot cas, formen part d’un ampli sector de la ciutat a qui no veurem per Sant Pere al Mercadal, perquè tenen una manera diferent de plantejar-se la identitat. Però són Reus, també, i cal entendre-ho bé per evitar que el monstre, que ha crescut gràcies a la manipulació i una bona dosi d’ignorància i desinformació, creixi i acabi manant i decidint de manera desacomplexada, com ja veiem que fan al País Valencià o a les Illes. I em fa la sensació que ningú ha trobat la manera de combatre el fenomen, ni aquí, ni a bona part d’Europa (com fa patir França!), més enllà de dir allò que al feixisme se’l combat. D’acord, però... com?