L’abans i l’ara de SECOMSA

Quan l’Ajuntament de Reus va adoptar de manera generalitzada el model de la creació d’empreses municipals per a la gestió de serveis públics no van ser poques les institucions de l’àmbit local de tot l’Estat que s’hi van fixar i, en alguns casos, el van aplicar. Ben a prop, el mateix Consell Comarcal va adoptar la fórmula reusenca per a la gestió de la brossa, i va construir la planta de compostatge de residus urbans de Botarell, allà on van a parar les deixalles que dipositem al contenidor de color marró. Quan es va construir, va ser un element molt nou, i que un Consell Comarcal s’atrevís a fer una inversió d’aquestes característiques i a implantar un servei de la dimensió del que es va dissenyar era una raresa en el panorama institucional català. Estem parlant dels anys 90 (la planta de compostatge es va inaugurar el 1994), i més endavant, el 2009, en temps de tripartit a la Generalitat, també Botarell estrenava una planta de tractament de la fracció “resta” dels residus urbans, que es gestionaria des de l’estructura empresarial creada pel Consell Comarcal.

Amb el temps, però, la legislació que afectava les empeses públiques va canviar i es va endurir, a la recerca d’una major transparència i de mecanismes de control públic més transparents. El cas de Reus ja sabem com va acabar, i s'està pendent encara que els jutjats vagin tancant carpetes, tretze anys després que s’obrissin. Un escàndol. En qualsevol cas, aquell model, que buscava guanyar en agilitat, quedava tocat i en molts casos deixava de tenir sentit.

Els treballadors de SECOMSA, l’empresa comarcal que gestiona, anuncien vaga general a partir del dia 23 d’agost. Reclamen millors salaris, treballar menys, més personal i més seguretat. Les seves raons deuen tenir, però ha resultat xocant la resposta del Consell Comarcal en un comunicat: Diuen que com l’empresa és 100 % pública, està subjecta a la normativa de dret públic que, entre altres coses, limita els increments salarials segons els pressupostos generals de l’Estat, i limita també la possibilitat d’incrementar les plantilles. Recorden, a més, que la pròrroga dels pressupostos al Consell Comarcal ha obligat a posposar actuacions previstes. Fixem-nos-hi: Els arguments del Consell Comarcal són les raons que tenien els ideòlegs d’aquest model als anys noranta per crear empreses públiques, a la recerca de més agilitat i eficàcia. Per tant, aquells ideòlegs han perdut la batalla que van iniciar, perquè el model tradicional de l’administració s’ha menjat els teòrics avantatges que tenien les fórmules noves que s’anaven implantant. La SECOMSA d’ara té poc a veure amb la SECOMSA creada als anys noranta del segle passat. El model ja no és el que era. En aquest escenari, es fa difícil poder predir quina solució pot acabar tenint un conflicte com el que plantegen els treballadors de SECOMSA, fins i tot en el cas que estiguin carregats de raó.