Un món sense els Beatles

Richard Curtis és un dels guionistes més cèlebres del Regne Unit. Seves són les històries de 'Quatre bodes i un funeral' (Mike Newell, 1994), 'Notting Hill' (Roger Michell, 1998) o la sèrie 'L'escurçó negre' (1983-1989). Amb certa tendència al sucre, s'ha aliat amb l'abans irreverent Danny Boyle per fer possible 'Yesterday', benintencionada comèdia estrenada a les sales de casa nostra aquest cap de setmana i que planteja un atractiu punt de sortida. Què passaria, si The Beatles mai haguessin existit?

Un jove músic que mira d'obrir-se camí a la indústria pateix un accident en un moment en què el món sencer es queda literalment a les fosques. Després, i per casualitat, toca 'Yesterday' per als seus amics i tots ells queden sorpresos per la seva bellesa. D'entrada es pensa que li prenen el pèl, fins que comprova que, efectivament, els de Liverpool han desaparegut. Ningú els coneix. Ni rastre. Tan sols ell els recorda. És el pretext amb el qual Curtis se serveix per parlar-nos del destí que tots tenim a la vida i de l'autèntic significat de l'èxit. I aquest és estimar i que t'estimin. 

Perquè després de tot, com va escriure el quartet, 'All you need is love'. 'Yesterday' no deixa de ser una previsible (però agradable, a estones encantadora) comèdia romàntica tipus 'noi i noia s'estimen des de que eren uns marrecs, però mai s'han atrevit a revelar els seus sentiments'. Cal destacar l'absurda presència d'Ed Sheeran en la història, més aviat una estratègia comercial que no pas un mèrit narratiu ni artístic. A banda, això sí, i ni que sigui de puntetes, la pel·lícula passa per la crítica al negoci discogràfic. 

A Boyle, al seu torn, el preocupa més l'espectacularitat del conjunt que no pas donar resposta a alguns dels interrogants que obre l'argument del film. És una llàstima que amb una premissa inicial tan original s'hagin estimat més l'aposta segura per l'amabilitat, l'almívar i el final feliç. 'Yesterday' sona bé, sí, però al capdavall ho fa com un grup de tribut als Beatles. 

I de totes les preguntes que un pot fer-se en sortir de la sala, aquesta és la meva. En un context musical com l'actual, en què Maluma és un ídol mundial, el grup britànic tindria èxit?