Fiscalia arxiva la investigació contra els Mossos per identificar catorze persones que van retirar llaços grocs a l'agost

La Fiscalia Superior de Catalunya ha decidit arxivar la investigació contra els Mossos d'Esquadra per identificar 14 persones que van retirar llaços grocs i altres símbols independentistes a l'agost a Tivissa, Vandellòs i Móra la Nova. Considera que aquestes fets no mereixen un procés penal, tot i que critica durament l'actuació policial i la política comunicativa del Departament d'Interior. Sí que remet a la Fiscalia de Tarragona la filtració d'unes imatges de material intervingut, un fet "objectivament greu". Eren uns mapes que portaven les persones identificades i que van circular per Twitter.

Fiscalia apunta que "no hi ha dubte que aquesta filtració necessàriament va ser realitzada o propiciada per funcionaris del cos adscrits a la comissaria de Móra d'Ebre". El ministeri públic va obrir diligències després de rebre un escrit presentat per José Domingo, de l'entitat Impulso Ciudadano, que considerava que les identificacions s'havien fet de forma "arbitrària i discriminatòria per raó de la ideologia".

Un mes més tard, es van ampliar les diligències en rebre un nou escrit denunciant la filtració de determinades dades de caràcter personal, així com uns mapes intervinguts i altres dades dels denunciants, que haurien patit represàlies "tant a nivell laboral com a nivell de convivència, on són reconeguts i en alguns casos amenaçats". En el seu escrit, fiscalia considera que l'actuació policial va ser "absolutament desencertada", i recorda que un jutjat va arxivar uns dies més tard la causa negant que hi hagués delicte de furt o de danys. Els funcionaris del cos, diu, van actuar amb una "preocupant desatenció al seu deure d'objectivitat i imparcialitat".

Pel que fa al delicte de revelació de secrets per part d'autoritat o funcionari públic, el ministeri públic remarca que les dades que es van conèixer sobre els identificats, per exemple que un d'ells és guàrdia civil, poden haver estat difoses per altres persones i no necessàriament pels Mossos d'Esquadra. En canvi, pel que fa a les fotografies de mapes que portaven els denunciants, sí que remarca que no hi ha dubte que l'origen de la filtració està en el propi cos.

Carrega contra el Departament d'Interior

També aprofita per criticar el tractament comunicatiu del Departament d'Interior sobre aquests fets, que "no es va prendre cap molèstia per desmentir" les informacions que parlaven de "paramilitars atacant els pobles catalans". Segons fiscalia, va facilitar, a més, "una informació inexacta" quan va assegurar que s'havien identificat aquestes persones per "presumpta infracció greu de la Llei 4/2015".

De fet, subratlla que aquesta informació és "inexacta", perquè encara no s'havia acabat d'elaborar l'atestat i, sobretot, perquè "s'exagera la naturalesa de l'eventual infracció comesa fent-la passar de lleu a greu, el que permet al Departament barroerament indicar que la conducta serà sancionada de forma més greu".

Aquesta "falta d'objectivitat", continua el ministeri públic, es va mantenir en les declaracions dels responsables polítics dels dies següents. Malgrat tot, no considera que tot plegat sigui motiu de persecució penal.