La capella de Santa Tecla Vella es podrà visitar després d'un segle tancada

A poc a poc Tarragona va recuperant restes històriques amagades i tancades amb candau. És el cas de la capella de Santa Tecla Vella i els jardins annexos a la Catedral, que des de fa més d'un segle tenen l'únic ús de ser un magatzem de làpides. I és que la zona, juntament amb el carrer de les Coques i els terrenys on ara hi ha l'escola de Lestonnac, havia acollit el cementiri de la ciutat fins a principis del segle XIX, quan va col·lapsar a causa de la guerra del Francès i es va traslladar a l'Oliva, on és actualment.

La recuperació de la capella de Santa Tecla Vella, segons ha assenyalat el director del Museu Diocesà de Tarragona, Andreu Muñoz, és part d'una "estratègia" del Capítol Catedralici per tal d'obrir a la ciutadania tot el patrimoni de què disposen. La capella, per tant, és només "una peça" d'un engranatge que s'anirà ampliant en el proper any 2023.

Els treballs han costat un total de 24.000 euros, 18.000 dels quals públics, a través de l'aportació de la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació. Es tracta d'una actuació senzilla de recol·locar els elements lapidaris menys rellevants a una altra ubicació, concretament al pati del Seminari, mentre que els més notoris es conservaran en una sala del Museu Diocesà per qui les vulgui visitar.

La intenció de l'autoritat eclesiàstica és refer l'esperit de "jardí romàntic" per a l'espai, mentre que la capella podria ser ja visitable durant tot el mes de març. Entre setmana s'habilitarà per a grups acadèmics tant d'escoles com d'instituts i universitat, mentre que els dissabtes del mes de març hi haurà entrada gratuïta per al públic general. Un cop hagi passat aquest mes de portes obertes, la visita a la capella i al jardí s'inclourà en un extra de la visita a la Catedral, encara per concretar. Alhora, però, hi haurà més visites gratuïtes ja sigui en el marc de festes majors o d'esdeveniments dels museus.
 
Els actuals jardins de la capella van començar a tenir activitat funerària a partir de l'època tardo-romana i visigòtica. És precisament aquesta etapa la que es vol estudiar des d'un punt de vista arqueològic, donat que no hi ha gaire informació de la Tarragona d'aquella època ni de la Tarragona islàmica posterior. Amb la restauració cristiana, al segle XII es construeix la Catedral. La guerra del francès i la pandèmia del tifus va col·lapsar el cementiri adjacent, però la capella -que s'utilitzava per l'hospital antic de Santa Tecla, al carrer de les Coques- va romandre.

Amb elements cistercencs, la capella es va construir al segle XIII, amb una estructura simular a la capella de Sant Pau, molt a prop, i més tard, al segle XIV, s'hi va afegir una nau lateral, fent una forma de "L" que Andreu Muñoz apunta que és "fictícia". Al seu interior s'hi enterraven les persones més notables de l'època, com ara l'arquebisbe Bernat Olivella, i fins al seu tancament va tenir diferents usos, també de lloc d'assaig per al cant coral. A més, durant la guerra del Francès, la capella va arribar a acollir cisternes amb els cossos dels soldats assaltants.

La missió dels treballs és arribar a "explicar el món funerari cristià al llarg dels segles" a través de la neteja de l'espai i la projecció d'un audiovisual, això sí, sense cartelleria que pugui tapar els diferents elements històrics que conté.