-
Les càmeres se centren en Turull i Borràs en el congrés de Junts.
Junts
Per a la comissió de garanties de Junts, en un document signat per Josep Pagès i al qual ha pogut tenir accés Nació, l'actitud que hauria mantingut un dels caps visibles primer de Convergència i després del PDeCAT a Tarragona, Quim Amorós, es podria qualificar d'"assetjament". Assetjament principalment a militants menors d'edat de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) als qui oferia "promeses de futures possibilitats polítiques, contactes i relacions, exhibició d’influència..." molt sovint amb una estratègia que es repetia, segons les denunciants, que finalment han estat un total més d'una desena.
L'anomenat "Senyor Q", que va ostentar el càrrec de tinent d'alcalde durant l'època de Joan Miquel Nadal (en l'antiga Convergència) i més tard la presidència local del PDeCAT, podria haver comès una falta "molt greu" segons l'instructor Josep Pagès. L'informe, emès finalment el 30 de gener, detalla que el procés s'hauria allargat arran de la informació inicialment incompleta que havien presentat les víctimes, però que després s'hauria complementat. En una trobada l'11 de novembre, Amorós hauria negat tots els fets i hauria posat en dubte la veracitat de les converses de Whatsapp en les quals el mateix ex-regidor hi introduiria temàtiques sexuals, tant de manera individual com en grups amb altres joves.
Finalment, la comissió de garanties hauria avalat les proves i la conclusió és que els fets descrits "podrien ésser considerats com a il·lícit penal" i, per tant, es proposa donar "trasllat a les autoritats públiques que correspongui". Ara és l'Executiva Nacional qui haurà de valorar l'informe -un cop hagin passat els 10 dies en els que es permeten al·legacions- i la possible suspensió temporal, parcial o total, dels drets com a persona afiliada, o bé l'expulsió del partit de Quim Amorós.
I és que tots els denunciants han descrit un "mateix patró de conducta" que consistiria en què el "Senyor Q" els hauria enviat missatges de manera "insistent", en casos que es troben entre el 2012 i el 2019, fins i tot algun no denunciat apunta al 2020, just l'any en què Junts comença a operar amb una estructura organitzativa pròpia. Aquests missatges arribaven de múltiples maneres, ja sigui per correu o per xarxes socials com ara Instagram, Facebook, Messenger o LinkedIn. "La presència de la persona denunciada era molt habitual als actes polítics del partit i aprofitava per presentar persones rellevants i càrrecs del partit als joves amb qui establia les comunicacions", detalla l'informe.
"Aconseguida una certa confiança, la conversa (normalment per WhatsApp, correu o altres xarxes socials) canviaven de to i, tal i com relaten els afectats, es tornava estranya, començant a incloure referències o imatges sexuals", continua el text. Els joves, que podien tenir fins i tot menys de 16 anys, rebien missatges en què Amorós es posava a disposició políticament però també "com a metge", assegurant que els "trobava a faltar", que necessitava "conèixer-los més", alhora que s'interessava per la seva situació amorosa i impulsava "jocs" d'aparellament sexual entre els joves.
"Com descriu un dels denunciants, per una banda, el target era sempre joves que estan descobrint la seva (homo/bi) sexualitat i començant un projecte polític o d’estudis, i per l’altra, un senyor que ofereix la seva experiència, comprensió, dedicació i recolzament en molts aspectes", assenyala el mateix informe, que apunta que els joves exposen dues denúncies internes que no van prosperar, la primera al si de Convergència i la segona al PDeCAT.
No va ser fins al mes de juliol de 2022 quan a través de la viralitat de les xarxes es va donar a conèixer la problemàtica, que l'informe també deslliga d'interessos polítics donat que prèviament ja hi havia "rumors" d'aquesta conducta.
A l'espera de quina sigui la decisió definitiva de l'Executiva Nacional de Junts per Catalunya, alguns dels denunciants i militants també de la JNC demanen una rectificació i fins i tot la dimissió de Jordi Sendra. Sendra és l'actual cap de llista de Junts per a les municipals del mes de maig a Tarragona. Amic personal d'Amorós, quan especialment Twitter va fer esclatar la polèmica, Sendra va defensar el seu company de partit, recordant el cas d'Eduard Pujol. Anteriorment càrrec electe al Senat i al Parlament, Sendra havia tingut responsabilitats a Convergència quan els fets s'haurien produït.
L'anomenat "Senyor Q", que va ostentar el càrrec de tinent d'alcalde durant l'època de Joan Miquel Nadal (en l'antiga Convergència) i més tard la presidència local del PDeCAT, podria haver comès una falta "molt greu" segons l'instructor Josep Pagès. L'informe, emès finalment el 30 de gener, detalla que el procés s'hauria allargat arran de la informació inicialment incompleta que havien presentat les víctimes, però que després s'hauria complementat. En una trobada l'11 de novembre, Amorós hauria negat tots els fets i hauria posat en dubte la veracitat de les converses de Whatsapp en les quals el mateix ex-regidor hi introduiria temàtiques sexuals, tant de manera individual com en grups amb altres joves.
Finalment, la comissió de garanties hauria avalat les proves i la conclusió és que els fets descrits "podrien ésser considerats com a il·lícit penal" i, per tant, es proposa donar "trasllat a les autoritats públiques que correspongui". Ara és l'Executiva Nacional qui haurà de valorar l'informe -un cop hagin passat els 10 dies en els que es permeten al·legacions- i la possible suspensió temporal, parcial o total, dels drets com a persona afiliada, o bé l'expulsió del partit de Quim Amorós.
I és que tots els denunciants han descrit un "mateix patró de conducta" que consistiria en què el "Senyor Q" els hauria enviat missatges de manera "insistent", en casos que es troben entre el 2012 i el 2019, fins i tot algun no denunciat apunta al 2020, just l'any en què Junts comença a operar amb una estructura organitzativa pròpia. Aquests missatges arribaven de múltiples maneres, ja sigui per correu o per xarxes socials com ara Instagram, Facebook, Messenger o LinkedIn. "La presència de la persona denunciada era molt habitual als actes polítics del partit i aprofitava per presentar persones rellevants i càrrecs del partit als joves amb qui establia les comunicacions", detalla l'informe.
"Aconseguida una certa confiança, la conversa (normalment per WhatsApp, correu o altres xarxes socials) canviaven de to i, tal i com relaten els afectats, es tornava estranya, començant a incloure referències o imatges sexuals", continua el text. Els joves, que podien tenir fins i tot menys de 16 anys, rebien missatges en què Amorós es posava a disposició políticament però també "com a metge", assegurant que els "trobava a faltar", que necessitava "conèixer-los més", alhora que s'interessava per la seva situació amorosa i impulsava "jocs" d'aparellament sexual entre els joves.
"Com descriu un dels denunciants, per una banda, el target era sempre joves que estan descobrint la seva (homo/bi) sexualitat i començant un projecte polític o d’estudis, i per l’altra, un senyor que ofereix la seva experiència, comprensió, dedicació i recolzament en molts aspectes", assenyala el mateix informe, que apunta que els joves exposen dues denúncies internes que no van prosperar, la primera al si de Convergència i la segona al PDeCAT.
No va ser fins al mes de juliol de 2022 quan a través de la viralitat de les xarxes es va donar a conèixer la problemàtica, que l'informe també deslliga d'interessos polítics donat que prèviament ja hi havia "rumors" d'aquesta conducta.
A l'espera de quina sigui la decisió definitiva de l'Executiva Nacional de Junts per Catalunya, alguns dels denunciants i militants també de la JNC demanen una rectificació i fins i tot la dimissió de Jordi Sendra. Sendra és l'actual cap de llista de Junts per a les municipals del mes de maig a Tarragona. Amic personal d'Amorós, quan especialment Twitter va fer esclatar la polèmica, Sendra va defensar el seu company de partit, recordant el cas d'Eduard Pujol. Anteriorment càrrec electe al Senat i al Parlament, Sendra havia tingut responsabilitats a Convergència quan els fets s'haurien produït.
Jordi Sendra, en una imatge d'arxiu. Foto: Jonathan Oca
Etiquetes:
