-
Oukabir, a l'inici del judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils
ACN
La defensa de Driss Oukabir, un dels dos principals jutjats pels atemptats de la Rambla i Cambrils l’agost del 2017, ha assegurat aquest dimarts en el seu informe final que no hi ha proves contra el seu client que demostrin que coneixia els plans de la cèl·lula gihadista de Ripoll. A més, ha posat en dubte la investigació policial, sobretot dels Mossos d’Esquadra, al·legant que no es pot acreditar que els seus dispositius electrònics fossin manipulats per inculpar-lo. Així, ni les converses interceptades ni els testimonis que apunten cap a ell són prou ferms, segons els advocats d’Oukabir. També han posat en dubte que l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, estigui mort.
L’advocat Luis Álvarez Collados ha assegurat que al seu client no se’l pot jutjar per res del que va passar després de l’explosió del xalet d’Alcanar, la nit del 16 d’agost. Segons la lletrada Eva Papadopulos ha dit que no se’l pot jutjar per fets, sense proves, que no apareguin a la interlocutòria de processament. Per a Papadopulos, les converses entre els gihadistes just l’endemà d’esclatar la casa demostren que ni ells mateixos sabien què fer i, per tant, no es pot responsabilitzar Driss Oukabir de saber-ho prèviament. De fet, considera que no hi ha proves de l’inici de la relació del seu client amb la cèl·lula perquè “no hi va haver cap relació” amb aquest grup. També ha posat en dubte que mai anés a Alcanar, ja que mai s’ha ubicat el seu telèfon mòbil a la zona ni s’han trobat empremtes seves a la casa.
Només un testimoni protegit el va identificar a la zona, però els advocats han posat en dubte la seva credibilitat i han destacat les seves contradiccions. Tampoc a Ripoll ningú relaciona Driss Oukabir amb el grup, han dit, ja que mai els van veure junts, ni al carrer ni a la mesquita de l’imam. De fet, han recordat que a l’inici de la investigació els Mossos el van situar als escalafons més baixos de l’organització dels atemptats. “Tenia un paper irrellevant”, ha dit la lletrada. De fet, ha dit que en cas que hagués col·laborat en algun moment puntual, això va ser “episòdic”, i el delicte de col·laboració amb banda terrorista requereix que la col·laboració sigui permanent i amb la voluntat d’aconseguir els objectius marcats pel grup, cosa que no succeiria d’aquesta manera en el cas d’aquest acusat, creuen els seus lletrats.
De fet, han remarcat que no comparteix la ideologia salafista ni la visió rigorista de la fe islàmica. Així mateix, han recordat que des de feia 15 anys que prenia alcohol i drogues i sortia de festa, i que això no ho feia justament per dissimular els seus objectius terroristes. Però l’advocat Luis Álvarez Collados ha centrat el seu informe final de defensa en qüestionar la investigació policial, sobretot la dels Mossos d’Esquadra, que ha qualificat de “nyap” i d’estar dirigida a confirmar una tesi prèvia. Així, ha demanat la nul·litat de les actuacions perquè no s’ha garantit totalment la cadena de custòdia de moltes proves, com els dispositius electrònics dels quals s’han tret nombroses converses incriminadores.
Així, creu que no es pot garantir al 100% la fiabilitat de les converses de Facebook aportades per la companyia nord-americana, i també ha posat en dubte que alguns mòbils no hagin aparegut o es fessin servir quan suposadament ja estaven en mans policials. També ha posat en dubte que l’imam de Ripoll estigui mort i ha contemplat la possibilitat que fos ell qui donés suport al conductor de la Rambla, Younes Abouyaqoub, durant els tres dies que va estar perseguit per la policia i que van acabar amb el seu abatiment. De fet, ha remarcat que el dia que va ser abatut el jove portava una roba i un cinturó d’explosius simulat que no duia el dia de l’atropellament massiu a Barcelona.
Aquest dimecres Álvarez acabarà l’informe final, parlant del suposat autoadoctrinament d’Oukabir, i després serà el torn de la defensa de Saïd ben Iazza, l’últim acusat. Finalment hi haurà el torn pel dret a l’última paraula dels acusats, i el judici quedarà vist per sentència.
