-
Façana d'entrada a l'Audiència de Tarragona.
ACN
L’Audiència de Tarragona jutjarà, amb un tribunal popular, un cas de malversació de fins a 100.000 euros en prestacions de l’Institut Nacional de Seguretat Social. La principal acusada, que s’enfronta a sis anys de presó, s’encarregava de la gestió de prestacions de l’assegurança escolar de neuropsiquiatria a l’oficina de Tarragona. Segons la fiscalia, la funcionària va falsejar factures i documents mèdics perquè la seva filla es beneficiés d’aquesta ajuda de forma fraudulenta. A més, també l’acusa d’haver inflat rebuts perquè cinc famílies més rebessin més diners dels que els pertocaven. Entre aquestes, hi ha dues mares que també estan acusades per la fiscalia com a cooperadores necessàries i que s’enfronten a quatre anys de presó. Segons el ministeri públic, totes dues van actuar en connivència amb la funcionària per cobrar més diners provinents de els arques públiques per als seus fills.
Segons recull l’escrit d’acusació del fiscal, l’acusada M. treballava com a auxiliar administrativa a l’Institut Nacional de la Seguretat Social a Tarragona encarregant-se de la gestió de prestacions de l’assegurança escolar de neuropsiquiatria des del març del 2009, entre d’altres tasques.
La prestació d’aquesta assegurança cobreix el pagament dels serveis d’allotjament i manutenció en centres sanitaris, així com l’assistència psiquiàtrica corresponent per un període inicial de sis mesos, que es pot prorrogar fins a un any i mig per períodes de sis mesos. La documentació necessària que cal aportar per iniciar l’expedient és el DNI, un certificat d’abonament de l’assegurança escolar emès pel centre i un certificat mèdic en model oficial. I, posteriorment, les factures.
La funcionària, en l’exercici de les seves funcions, i “amb ànim d’enriquiment patrimonial il·lícit”, va tramitar l’expedient de la seva pròpia filla el novembre del 2010. La treballadora hi va incorporar un certificat mèdic oficial modificat, atès que havia esborrat el nom del beneficiari real i, en el seu lloc, hi havia posat el de la seva filla, segons la fiscalia.
Juntament amb aquest certificat, l’acusada va aportar factures mensuals que no es corresponien amb la realitat. En concret, eren d’un suposat ingrés de la seva filla en un centre d’atenció terapèutica que mai no es va produir. Realment, segons el fiscal, aquells rebuts pertanyien a altres usuaris del centre que la funcionària havia alterat perquè hi constés el nom de la seva filla.
El frau es va produir en dos períodes diferents, fins al 2011. Com a conseqüència d’aquests fets, l’acusada va percebre indegudament poc més de 33.000 euros a compte de l’Institut Nacional de la Seguretat Social.
A més, per tal que altres pares beneficiaris rebessin un import major al que veritablement els corresponia, la dona va inflar les factures que havien aportat. En concret, aquests fets van afectar a un total de tres famílies que desconeixien les irregularitats i que van haver de retornar 13.925 euros, 11.634 euros i 1.036 euros, respectivament.
Dues acusades més com a cooperadores necessàries
El ministeri fiscal també acusa -com a cooperadores necessàries- a dues dones per haver inflat factures i falsejat documentació, en connivència amb la funcionària, amb la finalitat d’obtenir prestacions més elevades per als seus fills. En concret, l’acusada S. va percebre indegudament 34.180 euros provinents de fons públics, per al seu fill, entre els anys 2010 i 2011. Al seu torn, l’acusada I. va rebre un total de 7.598 euros per a la seva filla que tampoc no li pertocaven.
Segons la fiscalia, aquests fets constitueixen un delicte continuat de malversació de diners públics, en concurs amb un delicte continuat de falsedat de document públic. Per a la funcionària, el ministeri públic sol·licita una pena de sis anys de presó, el pagament d’una multa de més de 4.200 euros de multa i d’inhabilitació per a un lloc de feina o càrrec públic durant sis anys. Pel que fa a les dues cooperadores necessàries, la fiscalia sol·licita quatre anys de presó per a cadascuna, 2.700 euros de multa i quatre anys d’inhabilitació per a un lloc de feina o càrrec públic.
En concepte de responsabilitat civil, la fiscalia sol·licita que les acusades retornin els diners defraudats a l’INSS, una xifra que en total s’enfila als 100.000 euros. Atès que es tracta d’un cas de malversació de fons púbics, el judici se celebrarà amb un jurat popular a l’Audiència de Tarragona.
