-
El perfil de Twitter de l'Eliot Borràs
Cedida
"Gràcies a les xarxes socials vaig poder posar-li nom a allò que sentia", recorda l'Eliot Borràs. Youtube i Instagram van ser, per a aquest noi trans, una porta oberta a un món que (realment) existia de la mateixa manera que qualsevol altre. Va descobrir que hi havia moltes persones que tampoc se sentien identificades amb el gènere que se'ls havia assignat al néixer i, després de contactar amb elles a través d'aquestes plataformes, va poder resoldre els petits grans dubtes que tenia. Per superar la disfunció, va començar el tractament hormonal.
Va ser en aquest moment en què Borràs acabava de començar el llarg camí, que va decidir fer una sèrie de vídeos a Youtube i Instagram per relatar-hi els canvis que anava passant i donar consells a aquells que, com ell temps enrere, no sabien nomenar el que els passava dins. "Som com bolets", llença la metàfora, tot rient, i l'explica: "Sortim sols, però no acabem mai sols".
Més tard va començar amb l'activisme a Twitter, una xarxa social que avui dia té una gran incidència en la creació de comunitats de persones transgènere que s'ajuden mútuament. "Hi havia gent a les xarxes que em recolzava quan gairebé ningú del meu entorn ho feia", rememora Borràs i afegeix: "Feien el que teòricament hauria de fer la gent propera a qui importes". A més a més, tenir amics trans a les xarxes el va ajudar a "sentir-se més segur" i, mirant enrere, conclou: "Sense les persones amb qui vaig contactar al principi, segurament hagués tingut més por i hagués tardat molt més a iniciar tot el procés de transició, tant corporal com social", admet.
Totes aquestes cares virtuals han anat sortint de la pantalla i ara són "algunes de les persones més importants" per a l'Eliot, que fins i tot ha tingut la sort de conèixer en persona. Remarca, però, que en tal sols "cinc o sis anys" la dinàmica de les xarxes ha canviat radicalment. "La gent que ens contacta ara ja està informada", apunta, perquè recorda que abans li preguntaven aspectes relacionats amb "com explicar-ho als pares o coses bàsiques de la terminologia trans" i, en canvi, ara els dubtes giren entorn "quines associacions hi ha o quins cirurgians operen".
Els mateixos usuaris agafen el rol d'informadors, sumant-se als col·lectius que també fan aquesta tasca, com H₂O o Gènere Lliure, en el cas de Tarragona.
A més a més d'aquest augment de la informació que nois i noies trans tenen a l'abast, Borràs posa en valor "els serveis d'atenció" que, assegura, "han millorat increïblement": "Ara és més fàcil accedir a un tractament i seguiment sense discriminació i no patologitzant". Per exemple, existeix el Servei d'Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gèneres de Tarragona (SAI) i el Punt d'atenció a la diversitat sexual de Reus.
Borràs detecta que "s'està indagant més" en el tema de la transgeneritat, sobretot des de fa un parell d'anys i ressalta especialment la tasca dels mitjans de comunicació. "Això ens ajuda però pot ser una arma de doble fil si la informació donada no és correcta", lamenta. Les realitats de les persones transgènere són diferent segons el país en què es trobin i, a més, les xarxes socials també poden funcionar com fonts "d'atacs gratuïts i amenaces". Tanmateix, Internet obre un ventall il·limitat d'espais en què aquestes persones poden trobar-se.
Borràs espera que "la situació millori" i expressa que l'important és que les persones trans "rebin suport, ja sigui del seu entorn -en persona- o de xarxes socials -en complet anonimat-".
