-
L'estació de tren de Reus
Cedida
L'últim incident a la línia ferroviària R15, entre Reus i Móra la Nova, ha tornat a qüestionar el seu estat. Des de fa temps, representants de diverses instàncies del territori demanen les inversions necessàries i més treballs de manteniment per garantir la seguretat d'aquesta infraestructura contemplada en els plans d'emergència nuclear. En aquest article recollim les impressions de diverses persones implicades en el dia a dia d'aquest traçat ferroviari.
“No podem estar satisfets amb l’estat actual i el servei de l’R15 de Reus en amunt”, manifesta el portaveu de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, Daniel Pi. Pi demana que es doti d’un servei ferroviari “adequat, suficient, fiable i de qualitat” que trenqui el “cercle viciós”. Els retards i afectacions estan “a l’ordre del dia”, fet que provoca que la gent opti pel bus, pocs en els desplaçament del Priorat i Ribera d’Ebre cap al Camp de Tarragona, o el vehicle privat. I això últim, l’escassa demanda del servei ferroviari es converteix en la justificació per a no millorar-lo.
“Si volem ser un país sostenible, hem de garantir una mobilitat àgil”, reclama l’alcalde de Falset, Carlos Brull, qui detalla que els pobles i comarques d’interior, que estan amenaçades de despoblament, haurien d’assegurar que els desplaçaments no fossin complicats per tal d’estimular que la gent hi visqui. “La R15 necessita inversions ja, tant en vies com en trens i estacions”, afegeix el batlle.
La línia ferroviària R15, operada per Renfe, travessa una gran part del territori d’influència de la Cambra de Comerç de Reus i el seu president, Jordi Just, considera que és “vergonyós” el seu estat des de fa dècades. Es tracta d’una demanda històrica del territori i sovint pateix incidències que fan insuficient el servei. Un servei del qual la Generalitat vol assumir i gestionar el seu traspàs integral, en paraules de la consellera de Territori, Ester Capella, per “garantir el dret a la mobilitat” de milers de ciutadans.
La problemàtica ha arribat també al Congrés dels Diputats. El diputat de Junts per Catalunya per la demarcació de Tarragona, Josep Maria Cruset, denuncia el “pèssim” servei de Rodalies. Cruset ha encetat una acció de territori, i entre les actuacions que durà a terme, ha agafat un tren des de Móra la Nova, abans d’un quart de nou del matí, fins a l’estació de Sant de Barcelona, a la qual ha arribat a gairebé les onze del matí. 2 hores i 42 minuts de travessia.
Com a conseqüència de la seva experiència a l’R15, Cruset ha constatat les poques freqüències (per exemple, només tres trens en direcció Barcelona entre les 8 del matí i les 12 del migdia des de Reus), el mal estat dels vehicles que operen a Catalunya, molt “antiquats”, malmesos per accions vandàliques, i molts cops sense seients disponibles per sobreocupació.
Tal com indica Daniel Pi, a Europa hi ha exemples de línies de tren de baixa demanda que s’exploten amb “bons resultats”. A Catalunya, el tren de Lleida a la Pobla de Segur, segons apunta el portaveu de l’Associació, n’és un. La solució passa, en gran part, per establir horaris “compatibles amb les necessitats dels usuaris” i per incorporar vehicles “adequats a la seva explotació”, és a dir, no cal moure trens de gran capacitat pràcticament buits.
L’experiència dels usuaris
El director d'aquest mitjà, Marià Arbonès, resident a Falset, n'és usuari del servei ferroviari entre Reus i Falset. Arbonès se suma a l'opinió que qualifica de "deficient" el servei per diverses raons. La deficiència més recorrent, segons apunta, és el constant retard que es pateix en els horaris, que fa que el viatge es converteixi en una "petita aventura", sobretot en el servei que surt de Reus o “hauria de sortir” a dos quarts de 10 de la nit. Arbonès considera que un imprescindible en el viatge a l'R15 és un bon llibre i aconsella tenir molta “pau interior”.
També esmenta les averies que es produeixen, i recorda la d'una nit que va tenir el convoi del tren aturat durant una hora i mitja dins del tunel de Pradell de la Teixeta. Tota una experiència “impactant”, afegeix.
Com a usuària de la R15, entre Tarragona i Reus, Sandra Pérez, es queixa, principalment, del retard amb què arriben la majoria de trens a l'estació de Tarragona. Segons apunta, això ha estat un problema especialment en els mesos d'estiu, en els quals la freqüència de transport públic es redueix i, sobretot, en disposar de menys autobusos interurbans. Pérez reclama que el tren hauria de ser una bona opció per a cobrir aquests “buits” en els horaris.
També es mostra disconforme amb la freqüència i horaris dels trens. “En determinades franges horàries pràcticament se solapen trens amb el mateix itinerari, mentre que en altres moments del dia cal esperar una hora o més”, explica.
Ella considera que seria “favorable” la incorporació d’un servei nocturn, o almenys posterior a dos quarts de 10 del vespre. Aquesta ampliació, segons Sandra Pérez, “milloraria la connexió entre Barcelona i els diferents municipis de la província de Tarragona”. Seguint aquesta línia de propostes de millora, la usuària de l’R15 creu que s’hauria de posar a la disposició de la població un servei d'alertes o informació actualitzada en la pàgina web de Renfe per a conèixer els horaris “reals” de cada tren o les possibles incidències de les vies.
“En arribar a l’estació, a vegades m’he trobat amb retards de més de mitja hora”, explica, i afegeix: “Sovint he matinat més per agafar l’anterior tren al previst per la incertesa de si el que m’aniria millor agafar compliria o no el seu horari”, conclou.
Una demanda històrica del territori
La línia de trens entre Reus i Móra la Nova està en decadència des de ja fa una colla d'anys, però també va viure anys de glòria en què mercaderies, passatgers i treballadors abundaven a les estacions intermedies d'aquest recorregut.
La línia de Reus a Móra forma part del que antigament es coneixia com el directe de Madrid a Barcelona ja que va esdevenir el traçat més curt entre la capital catalana i l'espanyola i del que també en formava part el desaparegut traçat entre Reus i Roda de Berà que va deixar de prestar servei al 1992.
Just a partir de Reus la construcció de la línia es va fer més difícil per les complicacions de la orografia. Dues infraestructures molt destacades d'aquest tram que va de Reus a Móra són el viaducte del Masos fet amb pedra i totxo i que té catorze arcades, i l'altra és el túnel de l'Argentera amb 4.044 metres de longitud, fet que el converteix en el més llarg de Catalunya.
El tren va arribar a Marçà-Falset al 1890 i un any més tard ho feia a Móra la Nova. De mica en mica la línia es va anar allargant, primer fins a Faió al 1892 i a Casp al 1893. Tot i que inicialment era previst que la línia anés cap a Molina de Aragón per buscar el camí més curt a Madrid, al final es va desviar cap a Saragossa per donar servei a la capital aragonesa. Així doncs, Móra la Nova es va convertir en el punt mig entre Barcelona i Saragossa i això va propociar que es construïs un gran dipòsit de locomotores, un taller i un pont giratori elèctric.
Les instal·lacions d'emmagatzematge i proveïment de fueloil a Móra la Nova va ser de les més modernes d'aquella època. Gràcies a aquesta importància l'estació de Móra va arribar a tenir prop de mil treballadors fet que va suposar un impuls definitiu al municipi que va passar en pocs anys de 700 habitants a 1.900 durant la segona meitat del segle XIX.
Abans de la creació de la Renfe l’any 1941, la línia era propietat de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) i posteriorment de la companyia Madrid-Zaragoza-Alicante (MZA). La línia entre Reus i Móra la Nova es va electrificar l'any 1957 però el tram restant entre Móra i Zaragoza no va ser electrificat fins el 1980, de manera que el dipòsit de Móra va mantenir encara gran part del seu esplendor.
Avui dia, únicament hi circulen trens regionals de viatgers i especialment trens de mercaderies. Molts trens de mercaderies que van de Barcelona a Madrid fan el seu trajecte d'anada per aquesta línia i el de tornada per Montsó i Tàrrega.
