Més del 65% de les entitats participades per la Generalitat estan dirigides per homes

Segons dades de la Generalitat consultades per l'ACN la primera setmana de març, el 67,9% de les persones que consten com a responsables dels prop de 200 organismes públics que s'inclouen als pressupostos del 2024 són del gènere masculí. Es tracta de directors, gerents, consellers delegats o presidents de fundacions, societats mercantils, consorcis i altres entitats participades per l'administració catalana. A més, amb dades tant del Govern com de l'Estat analitzades també per l'ACN a finals de febrer, el 73,5% dels alcaldes i el 56,1% de regidors sorgits de les últimes eleccions municipals també són homes, amb major prevalença en les localitats petites.

De les 196 entitats incloses als pressupostos d'aquest any en què consta el responsable, 133 estan liderades per homes (67,9%) i 63 per dones (32,1%) –en deu organismes més no s'ha pogut establir quina és la persona al capdavant. Cada institució està adscrita a un departament, i el de Presidència és el menys paritari, amb dues dones i 16 homes (88,9% del total). En aquest àmbit, l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals estan pilotades per Meritxell Borràs i Rosa Romà, respectivament. La resta d'entitats, com ara les relacionades amb mitjans de comunicació, esport i tecnologia, tenen un home com a responsable.

El departament de Recerca i Universitats és el segon amb més presència masculina (83,3%), cosa que inclou la pràctica totalitat d'instituts, consorcis i centres relacionats amb la recerca. Es tracta d'un percentatge superior a Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (72,2%), que inclou institucions connectades amb la natura, l'aigua o l'energia, i al departament de Territori (70,6%), on s'adscriuen ens d'infraestructures i transport públic. En aquest àmbit, en el percentatge d'homes hi influeix el fet que el president del consell d'administració de FGC, Antoni Segarra, consta com a titular de sis altres empreses relacionades amb el mateix servei.

66% d'homes als ens adscrits al departament de Salut

La conselleria de Salut és la que té més organismes adscrits, 50, dels quals 33 (un 66%), estan encapçalats per homes. Els ens inclouen tot tipus de consorcis, fundacions, consorcis i instituts de l'àmbit sanitari, així com l'Hospital Clínic de Barcelona, que té Josep Maria Campistol com a director general del consorci.

Cinc dels 14 departaments tenen més entitats amb direccions femenines que masculines, com ara el de Cultura (53,3% de dones en els 15 òrgans relacionats). El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) està capitanejat per Carme Portaceli; l'Institut de les Lletres Catalanes, per Izaskun Arretxe; o la Biblioteca de Catalunya, per Eugènia Serra; al seu torn, l'Institut Ramon Llull té Pere Almeda com a director i el MNAC, Josep Serra.

Drets Socials, Interior, Educació i Igualtat i Feminismes també tenen majoria de dones, però cap d'ells passa de les cinc organitzacions adscrites.

Les prop de 200 entitats de la Generalitat analitzades també es poden classificar per tipus, i en aquest sentit, les fundacions són les menys equilibrades (74,3% d'homes), per davant de les societats mercantils (73,3%), els consorcis (70%), les entitats autònomes administratives i Catsalut (61,9%) i les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat i altres (59,2%).

Dues terceres parts de la plantilla de la Generalitat són dones

Les dades contrasten amb el pes de cada gènere a la plantilla de l'administració catalana, en què un 67,3% són dones. A desembre del 2023, constaven al Registre General de Personal de la Generalitat 132.064 dones del total de 196.232 empleats. Drets Socials (79,5%), Salut (75,5%) o Educació (74,3%) són els més femenins, i Interior és l'únic amb majoria masculina (24,9% de dones).

Majoria de dones entre els alts càrrecs i eventuals de les conselleries

D'altra banda, els alts càrrecs i eventuals dels departaments mostren més paritat de gènere. Tant és així que, segons dades de la secretaria d'Administració i Funció Pública, 200 de les 367 persones de l'estructura de les conselleries són dones (54,5%) i els 167 restants (45,5%), homes. Entre els alts càrrecs, on s'inclouen consellers, secretaris generals, secretaris o directors generals, la proporció del gènere femení és similar (94 dels 183, un 51,3%). Entre els eventuals, com ara els caps de gabinet i els assessors, la majoria de dones és més folgada (97 dels 162, un 59,9%).

El 90% d'alcaldes del Tarragonès, el Pla de l'Estany, Osona, el Lluçanès i el Pallars Sobirà són homes

En el món local, el balanç de gèneres a nivell dels càrrecs electes és molt diferent. Una majoria clara d'alcaldes són homes, 696 dels 947 (73,5%). Per comarques, al Tarragonès només hi ha dues batllesses en els 22 municipis que la conformen i, al Pla de l'Estany, una d'11 localitats. Són les dues comarques amb més desigualtat, seguides d'Osona, el Lluçanès i els Pallars Sobirà. En canvi, el Barcelonès, el Garraf i l'Alta Ribargorça són les úniques amb més alcaldesses que alcaldes.

La tendència és similar, si bé no tan marcada, en les regidories – comptant també els alcaldes, en aquest cas. Dels 9.147 edils, 5.131 (56%) són homes, mentre que 4.016, dones (44%), unes xifres que s'han d'interpretar tenint en compte l'obligatorietat d'incloure com a mínim dues persones de cada gènere per cada bloc de cinc a les llistes electorals. Les comarques de Ponent i Alt Pirineu del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Segarra i les Garrigues són les que tenen els plens municipals més masculinitzats, mentre que a l'Alt Penedès, el Vallès Occidental, el Baix Ebre i el Barcelonès tenen pràcticament paritat absoluta. De fet, la comarca que allotja la capital catalana és l'única amb més dones que homes (50,3%).

En els regidors s'observa una correlació més clara que en el cas dels alcaldes entre la mida del municipi i el nombre de dones. En general, com més població, més paritat, mentre que els que tenen menys de 1.000 habitants passen del 60% de regidors homes.