Desenvolupen càpsules biodegradables per als components actius de productes de neteja i cura personal

Un dels principals problemes ambientals actuals és l’enorme quantitat de plàstics que s’acumulen al medi, sobretot al mar, sense degradar-se i contaminant-lo. Molts són visibles, però n’hi ha d’altres que passen desapercebuts per la seva dimensió i que són igualment nocius. És el cas dels microplàstics amb què s’encapsulen els components actius dels productes de neteja i cura personal. Un projecte del grup de recerca Memtec (Materials, Membrane and Encapsulation Technology) del departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV) desenvolupa microcàpsules que, un cop hagin fet la seva funció, es biodegradin ràpidament.

“Fa temps que col·laborem amb empreses multinacionals al voltant de la innovació, entre d’altres temes treballant en l’encapsulació dels components actius dels seus productes, com ara detergents, cremes, sabons… Preparem microcàpsules de diversos tipus en funció del que necessiten, que reaccionin amb la llum, que tinguin estabilitat, que prolonguin un perfum, que s’adhereixin als teixits…”. Ho explica Marta Giamberini, membre de Memtec i una de les responsables de l’estudi, que apunta que la funció de les microcàpsules és servir com a vehicle per als components actius (un colorant, un perfum, un enzim…), protegir-los i donar-los estabilitat, realçar les seves propietats i optimitzar el procés d’aplicació.

Els últims anys, però, la normativa europea s’ha tornat molt més estricte pel que fa a les microcàpsules, que acostumen a ser de plàstics i que un cop alliberen el component actiu es degraden amb molta dificultat i acaben a les aigües residuals. “Fins ara la idea era que aquest material havia d’aguantar molt, però ara això no quadra amb les noves polítiques mediambientals i ens centrem en què resisteixi només fins que hagi fet la seva funció”, apunta un altre dels membres del grup de recerca, Xavier Montané. I és aquí on entra en joc el projecte de la URV, tal i com assegura Marta Giamberini: “Gràcies a tota aquesta experiència que tenim, estem començant a desenvolupar microcàpsules basades en polímers naturals que es poden degradar fàcilment.”

Giamberini explica que, de moment, la recerca es fa amb càpsules a una escala més gran, que permeti una millor manipulació i en faciliti la caracterització, utilitzant un colorant blau com a agent blanquejador. Després, un cop comprovat que aquestes noves macrocàpsules es biodegraden, en reduiran la mida per assegurar que, a escala real, tenen els mateixos efectes. Llavors serà quan es podran introduir al mercat i contribuir, d’aquesta manera, a reduir l’emissió de plàstics al medi ambient. A més de Giamberini i Montané, en el projecte, publicat a ScienceDirect, també hi participen els investigadors Yasmin Kabalan, Bartosz Tylkowski i Sílvia De la Flor.