Dilluns, 27 de Maig de 2024

Les persones de 55 a 80 anys van mostrar menys símptomes depressius durant el confinament

Són resultats d’un estudi de la URV i de l’IISPV després d’analitzar com van afectar les restriccions de la pandèmia a persones amb síndrome metabòlica que participaven al projecte PREDIMED-Plus

16 d'Agost de 2023, per Reusdigital.cat
  • Les persones de 55 a 80 anys van mostrar menys símptomes depressius durant el confinament

    Cedida

Durant la pandèmia del COVID-19 els trastorns depressius van augmentar més del 27% a nivell mundial. Factors com les restriccions de mobilitat i contacte social o el risc de contagi van fer que es disparessin aquests problemes, amb una preocupació especial sobre la població més vulnerable, com les persones adultes en edat avançada, de 55 a 80 anys. Ara, un estudi liderat pel grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que aquest grup de persones van manifestar menys símptomes depressius durant el confinament.
 
Davant la controvèrsia de resultats d’estudis anteriors, que no arribaven a una conclusió clara sobre l’impacte de les restriccions per la pandèmia en l’augment de símptomes depressius, l’equip investigador va decidir explorar com això havia incidit en la població de persones adultes grans que participaven en el projecte Predimed-Plus. Per fer-ho, van dissenyar un qüestionari amb el que s’obtenia una puntuació que va permetre mesurar el grau de confinament que va passar cada individu (a més puntuació, més sever). Aquí s’hi van incloure aspectes que es van considerar determinants com l’ambient físic (dimensions i condicions de l’habitatge, freqüència en la que sortien de casa durant el confinament) i de contacte social (nombre de persones que vivien a la mateixa casa i situació laboral durant el confinament).
 
D’altra banda, la simptomatologia depressiva es va valorar utilitzant un altre qüestionari que els participants van completar abans, durant i després del confinament, i que donava valors més alts a més manifestacions depressives.
 
“A l’inici de l’estudi partíem de la hipòtesi que les persones que van experimentar un confinament i restriccions socials més severs presentarien més nivells de depressió en comparació amb qui va passar per un confinament més lleuger”, explica Indira Paz, investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, que ha participat a l’estudi. Els resultats, però, van ser diferents als esperats. “En comparar les puntuacions de la simptomatologia abans i durant el confinament, aquestes disminuïen i recuperaven als seus nivells un cop passat el període de tancament. A més, el grau de confinament no va semblar influir en la simptomatologia depressiva”, afegeix la investigadora.
 
Aquesta disminució de símptomes depressius s’explica, a través de diferents factors. D’una banda, les persones d’edat avançada podrien haver-se vist menys afectades per les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia que aquelles més joves. A més, apunten, les persones de 55 a 80 anys que ja tenien un diagnòstic de depressió abans de la pandèmia van demostrar ser més resistents als efectes adversos de la salut mental del COVID “perquè comptaven amb coneixements previs sobre estratègies de gestió emocional i connexió social”, explica Paz-Graniel.
 
A banda, l’equip investigador indica que aquelles persones amb símptomes depressius i més risc de complicacions per COVID-19 podrien haver trobat un alleugeriment en les restriccions de mobilitat i interaccions socials. Durant el confinament, les persones que van participar a l’estudi van ser contactades constantment pel personal investigador per rebre recomanacions sobre un estil de vida saludable, com patrons d’alimentació adients i indicacions de practicar activitat física a casa. Segons els investigadors, això podria haver tingut un paper important en la prevenció de la depressió. En aquest sentit, s’ha proposat que l’augment en la freqüència i qualitat de les relacions socials -incloses les interaccions remotes- que van tenir lloc durant el confinament podria haver evitat l’inici de la depressió.
 
Aquest estudi, que s’ha publicat a la revista 'Depression and Anxiety' l’ha portat a terme un equip investigador del grup de recerca en Alimentació, Nutrició i Desenvolupament Mental de la URV i ha estat encapçalat per la investigadora postdoctotral de la URV Indira Paz-Graniel, la professora agregada de la URV Nancy Babio i Jordi-Salas Salvadó, catedràtic de la URV i director del grup de recerca. Tots tres són membres del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges