-
Imatge d'una nena, amb una adulta, durant el confinament
URV
Aquest divendres s'acaba el curs escolar 2019/ 2020, probablement el més complex que han hagut d’afrontar les escoles les darreres dècades a causa del tancament per la pandèmia per covid-19. Aquesta crisi ha sorprès la comunitat educativa, que, entre d’altres qüestions, no va poder preveure una resposta a l’increment de l’abús infantil. Es calcula que 275 milions de nens arreu del món pateixen violència física, sexual o emocional, i el confinament els ha obligat a molts d’ells a conviure amb els seus agressors. De fet, d’acord amb les dades del Ministeri d’Igualtat del govern central, només la primera quinzena d’abril d’enguany el telèfon 061 va rebre un 48% més de trucades de víctimes violència de gènere i els seus fills, així com van produir-se un 650% més de consultes en línia en els diferents serveis existents.
Per això un grup d’investigadors de l’àmbit de l’educació de la Universitat de València, la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Ramon Llull han dut a terme un estudi durant sis setmanes de tancament dels centres amb la col·laboració de 10 mestres i professors de nou escoles i instituts que han adaptat a la distància diverses accions que ja feien als centres per promoure relacions de suport amb els alumnes i crear un ambient segur que ajudés a prevenir l’abús infantil. La finalitat de l’estudi era evidenciar si les accions implementades també contribuïen als objectius d’identificació, prevenció i protecció de la violència durant el temps que els alumnes no han pogut anar a l’escola. Més concretament, els nou centres de les comunitats de València i de Múrcia participants van continuar implementat, durant el confinament i a distància, sis mesures diferents que involucraven 2.648 estudiants.
Són accions basades en evidències, algunes de les quals estan vinculades amb les matèries instrumentals, com ara llengua, matemàtiques o ciència. L’estudi ha permès comprovar, a través d’entrevistes i grups de discussió amb el professorat participant, la utilitat d’implementar aquestes accions durant períodes de crisi com l’actual perquè han contribuït a crear un ambient en què les interaccions entre la comunitat educativa són valorades i es basen en valors com l’amistat, l’amor, la cura i la solidaritat. A més a més, es crea un sentit de comunitat que contribueix a protegir i prevenir l’abús infantil. Ara bé, una de les limitacions ha estat la pròpia tecnologia, ja que no tots els estudiants disposen d’accés regular a Internet des de casa.
No obstant això, els resultats porten als investigadors i investigadores a demanar polítiques públiques que permetin implementar aquestes mesures als centres perquè “són intervencions extrapolables a totes les escoles”, explica Regina Gairal, investigadora del departament de Pedagogia de la URV i membre del grup de recerca MEDIS. És per això que donen a conèixer els resultats als investigadors, activistes socials, polítics i organitzacions internacionals que defensen els drets dels infants perquè “el coneixement que hem generat pot ser útil avui i en crisis futures, perquè l’escola pot ser un agent actiu en la prevenció”.
Les sis accions basades en evidencies
La primera, 'Espais Dialògics', és un espai de treball conjunt en grups petits d’estudiants que es connecten per videoconferència per treballar a casa junt amb un adult, un professor o un voluntari, en què l’adult encoratja els alumnes a resoldre tasques conjuntament i de manera respectuosa. La recerca ha comprovat que aquest espai esdevé un moment en què els alumnes poden compartir les seves preocupacions i experiències diàries, i, com va ocórrer en una de les escoles, els propis companys denuncien comportaments inadequats dels alumnes que no es relacionen amb respecte.
Una altra eina, 'Tertúlies Dialògiques', és una activitat a través de la qual els estudiants presenten la seva interpretació de creacions literàries, científiques o musicals, per exemple. Això permet connectar idees de les obres amb situacions actuals o que viuen els nens i nenes alhora que poden expressar els sentiments que els produeixen les situacions que estan vivint.
Les 'Assemblees de classe' són un espai conduït pel professor amb el grup classe en què tracten temes relacionats amb la cohesió social, la prevenció de l’abús i la violència i es promou el diàleg entre els estudiants. En aquest cas, alguns mestres participants a l’estudi van detectar un increment dels missatges ofensius online durant el confinament, i l’assemblea els havia resultat útil per tractar-ho.
La quarta mesura és el que es denomina 'Tertúlies pedagògiques dialògiques amb mestres', en què els mestres, de manera conjunta, llegeixen llibres i articles científics sobre teories de l’aprenenetatge per debatre’ls i integrar-los al dia a dia dels centres. D’aquesta manera, poden adquirir coneixements i traslladar-los a classe d’acord amb les contribucions científiques més rellevants.
Les 'Comissions mixtes' també involucren les famílies, que col·laboren amb el professorat en la promoció d’accions per a la prevenció de la violència i l’abús infantil, tant abans com durant el confinament. De fet, durant el confinament, ha estat útil perquè les famílies participants han estat les encarregades d’ajudar el centre a contactar amb les famílies que podien tenir problemes i ajudar-les amb les diferents activitats de l’escola o l’institut. P
er últim, dinamització de les xarxes socials amb missatges de prevenció també han contribuït a crear un clima durant el confinament que posiciona en contra de la violència i, a més a més, aporta un sentit de comunitat als nens, mestres i famílies.
