Rubén Viñuales: 'Tarragona es transformarà en aquests quatre anys'

L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (Tarragona, 1983), respon a un conjunt de preguntes sobre aspectes relacionats amb l'actualitat i el futur de la ciutat, el conjunt del territori i els primers mesos al capdavant del municipi, entre d'altres.

En els darrers mesos s'ha creat el grup impulsor de l'Àrea Metropolitana de Tarragona. En quin punt es troba i què és el que es té pensat per al 2024? 

No volem que això sigui un invent socialista. Això ho hem parlat amb l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Valls també en forma part i l’important és que hi ha d’haver connexió econòmica i d’infraestructures i serveis.

Ja s’han creat els grups de treball i un dels temes més importants és el transport. La concessió per part de la Generalitat finalitza el 2028 i hem d’apostar claríssimament per un transport metropolità.

Quant a l'energia, ara cada municipi està impulsant la seva empresa energètica. La normativa ens les permet amb una limitació de fins a dos quilòmetres de radi d’autoconsum. A altres països, el límit és de 20 quilòmetres. Per què no pensem aquí en concepte metropolità? 

A nivell urbanístic, hi ha el pla director de la Generalitat, però les competències són municipals. Hem d'intentar pensar-ho d'una manera metropolitana, com també la seguretat, la jardineria o el contracte de la brossa.

Dos dels ens municipals que lidereu aquest projecte sou l'Ajuntament de Tarragona i el de Reus. Quina relació manteniu ambdós consistoris? 

Reus és una ciutat importantíssima, té una alcaldesa meravellosa i la relació personal que tenim crec que també és trasllada a la política. Ja s'ha acabat això de barallar-nos. Per fi, un canvi generacional ha tingut un efecte positiu en les relacions entre Tarragona i Reus. Parlar de l’àrea metropolitana és això, oi?

Quant al futur tramcamp, quina postura manteniu des de la ciutat de Tarragona? Hi ha hagut algun tema de controvèrsia, com ara la instal·lació de les catenàries dins dels municipis.

Estem a favor que es faci el tramvia. Hem d'anar amb compte perquè aquí hi ha 500.000 euros que venen d'uns fons europeus. Això la Generalitat no ho diu gaire i ho hem de recordar. No és que siguin tan generosos, és que són d'origen europeu. Això també implica que hi ha uns terminis d'execució. 

Catenàries, sí o no? Catenàries no és el triple de car. A Barcelona no hi ha catenària i la diferència la va pagar l’Ajuntament. Nosaltres no tenim capacitat per fer això. No serien tampoc unes catenàries agressives.

Des de l’Ajuntament de Tarragona vam fer al·legacions respecte a la implantació urbana del traçat. La plataforma té una amplada de 8 metres, que són excloents. Per exemple, volien que passés per la plaça Imperial Tarraco, i això creiem que no era idoni.

Governeu la ciutat en minoria al ple. Com estan sent aquests primers mesos de mandat? La relació amb la resta de partits per arribar a acords i pactes?

Bé, molt bé. Ho dic en públic i en privat. Estic molt agraït a l'oposició que ha permès, en aquest cas, Junts i En Comú Podem (ECP), aprovar les ordenances fiscals, que no era fàcil, i Junts, ECP i ERC, els pressupostos municipals. 

La minoria és una situació objectiva. Nosaltres no ens n’amaguem i no ens comportarem com si tinguéssim majoria absoluta. És absurd, i ha passat algunes vegades aquí. El que fem és arribar a pactes i fer política.

La decisió final ha estat pujar alguns impostos i mantenir tarifes d'equipaments culturals i esportius. Què es pretén amb aquestes mesures i com les qualificaria? 

És el pitjor que et pot passar com a alcalde amb diferència, i si a més, ho has de fer per salvar la prestació de serveis públics als tres mesos de ser nomenat alcalde. Si no se m'ha caigut el cabell ja…

Era necessari. Teníem un informe d'intervenció que detallava que ens faltaven 14 MEUR a la despesa corrent. Amb l'aprovació de la nova fiscalitat aconseguíem 6,2 dels 14. Estem orgullosos de poder mantenir una bona prestació de serveis públics, però, òbviament, no ens agrada apujar impostos. 

Això sí, la pujada de l’IBI en euros és de 10 a, com a màxim, 40 euros l’any. A vegades els percentatges poden semblar una cosa que no són.

Els pressupostos per al 2024 contemplen 21 MEUR per inversió. Què tenen en compte a línies generals aquests pressupostos?

Marquen les línies estratègiques d'aquest equip de govern. Es treballarà en molts àmbits, ja que és la vegada que més s'inverteix en la història, un 80% més que al 2023.

No hi ha futur sense transició energètica. Ho hem de fer sí o sí. A banda de destinar més d'1 MEUR en la instal·lació de renovables, ara fem una inversió de 400.000 euros per canviar a LED l’enllumenat de la Rambla i altres carrers, per exemple.

L'esport és una eina de cohesió importantíssima. Renovarem la gespa de tots els camps de futbol municipals, també invertirem en el camp de rugby de Campclar…

En matèria cultural, hem mantingut l'aposta perquè el Metropol vagi a poc a poc recuperant-se i recuperi l'aspecte original que tenia amb l’esperit de Jujol.

Una altra cosa que hem fet és passar el rasclet a temes o projectes que se’ls destinava uns diners i no s’avançaven, a qüestions que portaven allà 200.000 anys, i hem fet un modificatiu de 4 MEUR per coses que sí que es faran.

Un dels projectes més importants d'aquests primers mesos ha estat el PAM a PAM, que ja s'han fet actuacions als barris de Ponent i Llevant. Com està sent la rebuda per part de la ciutadania?

La rebuda està sent bona. El PAM a PAM és un invent nostre. Cap ciutat havia fet una cosa així. Existia a les ciutats de l'actor de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, però només respecte a neteja.

Nosaltres el que entenem és que la ciutat tenia un dèficit en manteniment i que havíem d’actuar de manera integral i coordinar tots els serveis públics que treballen al carrer: brigades, neteja, empresa d’aigües…

Abans no hi havia un criteri objectiu. Per què s’arreglava aquest carrer i no l'altre? El PAM a PAM és un mètode de treball amb què focalitzes esforços.

En relació als barris, heu establert la figura dels regidors i regidores de barri.

Sí, i funciona. A les reunions hi ve un munt de gent. El que fa és apropar l'Ajuntament a la ciutadania, ja que hi ha molta gent que té el nostre telèfon, però molta altra que no i té el mateix dret a poder accedir a nosaltres.

Anem nosaltres allà i rebem les queixes, demandes i també agraïments de tant en tant dels veïns i veïnes. És un mètode el treball. No és “vaig al barri perquè ara m'estan cridant”, sabem que hem d'anar-hi sempre.

Actualment es continua definint el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Des del govern, quin és el plantejament que feu com a ciutat?

Tarragona ha de créixer. Vam tenir dos anys de decreixement poblacional, això és molt perillós perquè vam centrifugar. Nosaltres havíem perdut uns 2.000 habitants i Salou havia augmentat 500, com també Reus i Vila-seca.

La gent ha marxat perquè si no hi ha obra nova, si no augmenta l’oferta, l’existent s’encareix, com és els preus dels lloguers i la situació dels apartaments turístics. Aquí tenim un problema a la Part Alta, per exemple.

Algunes de les línies són créixer per Llevant, la zona de Terres Cavades, el PMU 34 (zona del Nàstic), el PP1 (entrada a Tarragona per la carretera de Valls) i el PP10, davant de Les Gavarres, on s’està construint ja l’Hospital ViaMed i, en un futur, 192 habitatges de lloguer social, amb reserva del 25% per a persones grans i un altre 25% per a joves. Aquests seran pisos que a nivell estètic no es podran diferenciar d’altres, com els de l’avinguda Roma. L’objectiu és dignificar i no estigmatitzar.

La Budellera entenem que no ha de créixer de la manera com estava previst en el primer POUM, però sí ha de créixer per un tema de viabilitat econòmica.

Per a la zona de Ponent, el riu no ha de ser una barrera sinó que ha de ser el nou centre de Tarragona. Això passa perquè l'empresa CLH es traslladi, i quan es traslladi, l’objectiu és construir diferents ponts que connectin aquesta nova centralitat. L’actual carretera nacional ha d’esdevenir una nova avinguda que integri els barris de Ponent amb l’actual centre.

Quant a Horta-Gran, volem mantenir l’espai com la nostra reserva agrària i crec que és on hi ha d'haver la nova estació de tren que ens connecti amb l'alta i mitjana velocitat.

Des de la Unió Europea s’aposta per les zones de baixes emissions i també s'ha rebut finançament dels fons Next Generation per tirar-les endavant. Com ha de ser aquesta adaptació?

El que plantegem és fer-ho de manera progressiva i ho hem fet de manera coordinada a nivell tècnic amb Reus, ja que som els dos municipis de més de 50.000 habitants que hem de fer-ho.

És un canvi filosòfic. Hem de guanyar espai a les ciutats per als vianants i no per als cotxes. A Tarragona, amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenibe que hem d'aprovar de nou d'aquí a poc temps, la previsió és que siguin moltes zones dissuasòries a l’entorn de la ciutat i connectades amb transport públic.

Tarragona compta amb 70 autobusos i Reus, amb 17. Això és una xifra interessant per entendre la complexitat i dispersió del municipi de Tarragona.

Durant l’anterior mandat, al març del 2023, es va aprovar la cessió d’alguns trams de carreteres de titularitat estatal al municipi. Aquests pertanyen a la T-11, la N-430 i la N-430a. Les actuacions són diverses: des de la humanització d’alguns trams i la millora de la il·luminació o la renovació d’asfaltat i l’habilitació de carrils bici. Quina valoració en fa l’actual govern municipal i en quin punt es troben?

És una inversió de 12 MEUR que ens connectarà. La principal actuació és que el tram de la N-340 des de Via Augusta fins a la Móra estarà humanitzat i comptarà amb carril bici i molts trams amb llum. Una carretera que, anys enrere, quan hi havia el semàfor a Altafulla, era desesperant circular-hi.

Altres actuacions són la millora de la via que passa per davant del tanatori, que és l'antiga entrada de Tarragona, i es farà un pont annex al del Francolí amb carril bici.

Durant aquest any i el que ve, això ho tindrem i serà un canvi radical.

Respecte als fons Next Generation, com es gestionen des del consistori?

Modificaré el cartipàs per ser jo la persona encarregada de coordinar tots els projectes que compten amb fons Next Generation. És necessari perquè, per exemple, el Tarragona - GreenBelt’26, que contempla la renaturalització dels espais urbans i periurbans de l’Anella Verda, afecta a àrees diverses, des de Medi Ambient, Turisme i Comerç fins a Territori i Transport.

Fem un seguiment exhaustiu d'aquest tipus de projectes. El “problema” dels fons Next Generation és que la majoria de projectes als quals es destinen tenen una data límit de 31 de desembre de 2025. Si en arribar aquesta data, no està acabat, recepcionat i pagat, l’has de tirar endavant tu i has de retornar els diners, i amb interessos.

Hem rebut 3 MEUR, adjudicats a dit per ser Ciutat Patrimoni de la Humanitat, només una de les quinze de tota Espanya.

Entre altres actuacions, retirarem el Mamotreto del Miracle i peatonalitzarem el carrer Sant Pere i el carrer Gravina del barri del Serrallo. Tenim també un projecte molt interessant, treballat conjuntament amb Constantí, per a la naturalització del Francolí, que compta amb 1,5 MEUR de fons europeus.

Si comptem tot el que s'ha d'invertir en aquests dos anys al municipi, són uns 61 MEUR en total, entre fons propis, de l’Estat, Next Generation… Tarragona es transformarà en aquests quatre anys.

Més enllà de l’ens municipal i de l’ajut europeu, en què han d’intervenir a Tarragona la Generalitat de Catalunya i l’Estat?

La Generalitat farà una inversió important a l'Hospital Joan XXIII, demandada històricament. També tenim el tema de la ciutat de la justícia.

Demanem a la Generalitat que a l'antiga presó se centralitzin totes les dependències de l’ens. Ara mateix està a per tota la ciutat i no té sentit, igual que també està de lloguer als Jutjats i està pagant una barbaritat de diners cada mes.

Reclamem també, òbviament, molta més promoció de Tarragona al món. Crec que Tarragona és la gran desconeguda i em fa ràbia.

Quant al tema de l'aigua, nosaltres estem bé. Anem de la mà del Consorci d’Aigües de Tarragona, comptem amb el transvasament de l'Ebre i depenem de Mequinensa, que és el nostre pantà de referència i està actualment a més del 80% de la seva capacitat.

No tenim els problemes que tenen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Ens han demanat ajuda perquè els omplim vaixells amb aigua. Això ho ha de fer el Port de Tarragona amb l'aigua que li doni EMATSA, la nostra empresa d'aigües.

Demanem a la Generalitat inversions en infraestructures del cicle de l'aigua, inversions que hem demanat a l'Agència Catalan de l’Aigua històricament i crec que és el moment, oi? Nosaltres ajudarem, però crec que ells han de complir.

I a l'Estat li demano mercaderies per a l'interior.

L’Estat intervé en el macroprojecte de la Tabacalera, en el tema de la biblioteca provincial…

Nosaltres li hem demanat a la directora general del Libro que la ubicació de la futura biblioteca provincial sigui la Tabacalera. La Generalitat també està ajudant molt en aquest projecte perquè és un híbrid competencial, en què la titularitat és estatal, la gestió és autonòmica i l’edifici és municipal.

Tarragona s'ho mereix. També és veritat, per no dir sempre que som els últims, que Barcelona va estar 20 anys esperant el projecte de la nova biblioteca.

És veritat que ens agradaria que anés a Tabacalera perquè així ens quedaríem i gestionaríem com a municipal la biblioteca del carrer Gasòmetre. No hem de perdre aquell equipament per al centre.

Tenim molts projectes a la Tabacalera més enllà de la biblioteca. Per exemple, TAC12 i RTVE es traslladaran allà i també s’estan treballant algunes propostes amb la Universitat Rovira i Virgili.

Tabacalera té una virtut que a la vegada és el seu defecte: és molt gran. Són uns 60.000 metres quadrats. Cada magatzem són 3.000 i arreglar-ne un són 4,6 milions d'euros. Són molts diners.

Aquest mes de gener se celebra la Fira Internacional de Turisme (Fitur) a Madrid. La Costa Daurada tornarà a tenir-hi presència. Quin és l'objectiu com a territori, com a Costa Daurada, i quin paper juga dins la ciutat de Tarragona?

Nosaltres entrem dintre de les dues marques turístiques que hi ha al territori, Terres de l’Ebre i Costa Daurada. Tarragona ha de tenir un perfil propi dins de la Costa Daurada, es dilueix massa. No és el mateix Cambrils o Salou que Tarragona.

Crec que el Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad fa molt bona feina. A Fitur està representat com a tal i aquí és on volem apretar, apretar a l'exministra i actual directora de Paradores Nacionales, Raquel Sánchez, i és que som una de les poques Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya que no té un parador nacional. Jo crec que ens situaria dins d'un perfil turístic, cultural i gastronòmic interessant. 

A vegades oblidem que tenim a onze quilòmetres Portaventura, que rep 5,5 milions de visitants cada any. Potser el que hem de fer és anar-hi i buscar. Ja hi ha bé gent que ve aquí, el que passa és que hi ha gent que estigueja a Salou o a Cambrils des de fa molts anys i no ha vingut mai a Tarragona. Això ja és culpa nostra.

Ara parlava de PortAventura... un macroprojecte que va més enllà de Salou, sembla que no acaba de tirar endavant i que genera conflicte polític és el Hard Rock. Quina postura es manté des de l'Ajuntament?

La que ha defensat el nostre partit, el PSC. Que es faci d’una vegada per totes, que és un projecte que ja s’ha modificat. No és aquell macro casino, només hi ha un casino i la resta són botigues. Serà molt més semblant a la Roca Village de Barcelona.

Ara s’està amb l'aprovació del Pla Director Urbanístic. El nostre president Salvador Illa ha dit que l'anterior pressupost es va aprovar amb uns acords i que els compromisos s'han de complir.

Portem uns sis mesos de de mandat aproximadament. D’aquí a uns tres anys i mig, quan s’acabi, què vol Viñuales que s’hagi fet? Com espera veure la ciutat?

Transformada. Jo ja sé que l’Administració és molt lenta. El que tu imagines avui triga anys a veure's, però crec que hem decidit bé quin és el rumb.

En aquests sis primers mesos, hem pogut treure a concurs el contracte de la brossa i que es presentin empreses, fet que no va aconseguir l'anterior equip. Hem aconseguit aprovar uns pressupostos de ciutat amb un ampli consens. Crec que tenim una molt bona relació, de respecte, amb la resta de grups de l'oposició.

Aquest rumb, i moltes hores de treball dia rere dia, farà que Tarragona experimenti una transformació com feia molts anys que no es veia. I si, humilment, puc ajudar en això, doncs em deixaré la vida.