Sagrada Família, un temple de llum, simbolisme i tècnica

“Els arquitectes que treballem aquí tenim assumit que no som ningú, que ens devem a Gaudí”. Amb aquesta humilitat professional, l’arquitecte Jaume Serrallonga ha explicat, aquest dimecres al matí, l’estat actual de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família a una nodrida delegació del Gremi de la Construcció del Baix Camp. Amb la vista posada en la finalització del temple el 2026 (centenari de la mort de l’arquitecte), Serrallonga ha detallat els principals reptes arquitectònics i tècnics que aquesta obra ha de desenvolupar en la seva recta final de construcció tot coincidint, a més, amb la realització del culte i amb la xifra de 4,5 milions de visitants l’any.

La construcció de les torres

“El problema de les torres és l’estrella” ha comentat Serrallonga en referir-se al desafiament que representarà culminar les superbes torres que coronaran aquest emblemàtic projecte i que implicaran en el cas de la Torre de Jesucrist amb 172,5 metres superar l’alçada de l’actual Torre Agbar. D’aquesta forma, Serrallonga s’ha esplaiat en les solucions tècniques que permetran trobar solució a “l’impacte del vent” que tindrà tant aquest element com el de la Mare de Déu que destacarà amb 138 metres.

De fet, la Sagrada Família ha culminat ja la construcció de vuit de les 18 torres previstes i s’han assolit els 80 metres de la corresponent a la de la Mare de Déu gràcies a l’ús de la pedra taçada, tal i com ha explicat Serrallonga. “És un mètode innovador” ha descrit el tècnic als membres del Gremi. Rehabilitació de la façana del Naixement gràcies a tècniques de fotometria, l’ús de les noves tecnologies per estudiar les dificultats que plantegen les hiperbol·loides, o les terminals simbòliques de cadascuna de les torres en que ara mateix s’està treballant per trobar el millor encaix tècnic són altres dels grans reptes que aquesta construcció viva i dinàmica està vivint en el moment actual cara a acabar l’obra més emblemática d’Antoni Gaudí.

Visita guiada

En la vessant més relacionada amb la definició de l’entorn, Serrallonga ha passat de puntetes sobre l’espai que rodejarà la també pendent façana de la Glòria i que, segons ha dit, està pendent d’una plaça pública “des de fa 30 o 40 anys”. Visió arquitectònica però també mística sobre el desenvolupament del projecte, l’arquitecte ha concretat com el disseny dels elements busca en els escrits de Gaudí definir de la millor manera la idea que ell va esbossar.

Un exemple serà l’estructura interior de la Torre de Jesucrist on tant la concepció com els materials es basaran en les frases “Jo sóc la llum del món” i “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. Prèviament a la xerrada específica de l’arquitecte, els agremiats han pogut gaudir d’una visita guiada exprés pel temple on s’ha destacat tota la visió simbòlica i mística dels seus elements arquitectònics i la seva mateixa concepció.