'Sense arxius no hi ha memòria'

“Sense arxius no hi ha memòria. Sense memòria no hi ha història. Sense història no hi ha coneixement”, afirma contundent el tècnic responsable de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona, Eugeni Perea. El veterà historiador explica que “des que naixem fins que morim, deixem rastres en forma de documentació”, i afegeix: “La memòria oral és feble i es pot degenerar”. Per això resulta “imprescindible” conservar aquest rastre personal (i també el col·lectiu) en arxius.

Tres visites guiades

Perea és l’encarregat de conduir els assistents pel gran edifici de l’Arxiu, situat des de fa cinc anys en una nau del polígon industrial de La Canonja. “Us recomano que aneu en parelles i us vigileu l’un a l’altre; l’última vegada es va perdre algú i encara no l’hem trobat”, bromeja tant bon punt comença la visita. En el marc del Dia Internacional dels Arxius, aquest passat divendres, i per tal d’acostar aquest servei a la ciutadania, l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona ha organitzat tres visites guiades a l'equipament.

Perea resumeix la tasca de l’Arxiu: “Gestionem la documentació que produeix l’administració”. Més concretament, els set treballadors que hi ha actualment s’encarreguen de “seleccionar-la, restaurar-la, arxivar-la i conservar-la”. Una altra missió molt important, assegura Perea, és “donar a conèixer la informació històrica”. Les visitants del primer torn, la majoria membres del Col·lectiu de Dones de La Canonja, han descobert les diferents sales acondicionades, amb prestatges convencionals i d’altres d’obertura automàtica, i han pogut fullejar algunes obres: llibres sobre legislació, registres del servei militar, plànols dels refugis de la guerra...

La digitalització

Un cop acabada l’hora aproximada de visita, una dona exclama emocionada: “Ara sabem més del que sabíem abans d’entrar”. Una altra assistent lamenta que sovint “no som conscients de la informació que tenim a l’abast” i comenta que aquesta iniciativa és “una bona manera de donar a conèixer l’existència i la tasca de l’Arxiu”. Perea sosté que si els prestatges dels quals disposa actualment l’Arxiu es col·loquessin l’un al costat de l’altre en línia recta, farien sis quilòmetres de llarg.

Exposa que, a causa de la manca d’espai, l’Arxiu es va traslladar a l’edifici actual, molt més ampli i “modern”. “Ara no creixerem tant com abans”, preveu, perquè “no hi ha tanta documentació en paper, el que creix és el núvol ( tot referint-se a la xarxa)”. Actualment, molts dels arxius ja es generen en format digital. Perea avança que des de l’Arxiu “s’està finalitzant un projecte que agrupa tota la documentació fonamental digitalitzada i, per tant, es podrà consultar en línia.” Sigui quin sigui el suport on queden registrades les paraules que expliquen la realitat, “per fer història calen documents”, rebla Perea amb un somriure.