Rajoy, Sánchez i Iglesias han estat a Catalunya i tornaran a venir, en campanya. Els polítics espanyols han entès el que hi ha en joc, en aquestes eleccions?
Rotundament no. Quan veig que aterren els polítics espanyols i ens diuen el que hem de fer i de la manera com ho diuen, tinc clar que no han entès massa cosa, per no dir res de res.
Un d’ells, Pablo Iglesias, ha dit recentment que potser no entén Catalunya. És així? L’esquerra espanyola no entén Catalunya?
Crec que no. L’esquerra espanyola ha arribat a un punt d’aïllament tal que no comprenen que ara hi ha un moviment massiu que vol la independència del país. Tampoc sembla que entenguin que es tracta d’un moviment transversal en què és combinen molts factors, ideològics, econòmics i socials. L’independentisme és un moviment que va més enllà de les classes socials i això donarà lloc a la construcció d’un nou Estat.
Un dels arguments unionistes assegura que l’independentisme separarà la societat catalana, i durant la campanya han estat diverses les veus sobiranistes que diuen que és al contrari. Què ha de pensar algú que es trobi al mig?
Hi ha molta gent que no vota, és així. Hi ha una manca d’implicació amb la política en general, i en part és així perquè les institucions polítiques no han estat precisament exemplars. Les persones que són al mig s’acabaran apuntant a allà on visquin millor. Potser no tenen una opinió formada sobre segons què, però tots estem d’acord en altres qüestions més pràctiques, com ara pagar menys per la llum. Però no s’ha d’oblidar que molts han arribat a l’independentisme perquè la crisi econòmica ens afecta des de 2007 i la territorial des de 2010. Hi ha diversos elements que conflueixen cap a la independència, i per tot plegat crec que la bossa d’indecisos és cada cop menor. Per una cosa o una altra, molta gent està entenent que l’independentisme és l’eina més adient per solucionar els nostres problemes.
No obstant això, els sondejos indiquen que els vots dels indecisos poden acabar sent fonamentals. Què farà la CUP per captar vots dels indecisos?
Nosaltres entenem que una part d’aquest vot indecís, que alguna vegada ha votat el PSC i que altres cops ha votat Iniciativa, s’ha trobat ara que el partit on s’hagués pogut sentir còmode, Esquerra Republicana, ha desaparegut. I ara es troba que, potser sense ser un independentista del tot convençut, sap que no hi ha cap altra manera de millorar la seva qualitat que no passi per un projecte com el de la CUP, que té com a prioritat desenvolupar polítiques socials. En aquest sentit, nosaltres hem intentat ampliar l’independentisme per la base, incloent-hi moviments socials, i és aquí on hem fet feina.
I on es troba, aquest votant?
A la perifèria barcelonina, per exemple, o al món rural, que històricament ha estat dividit entre CiU i el PSC. Això ja els ha anat bé, no tenien cap problema i es repartien el poder, a vegades de forma alterna i d’altres a diferents nivells institucionals, i ara tot això s’ha trencat. De fet, la CUP ha tingut un fort creixement electoral en aquestes zones. És evident que hi ha una sèrie d’espais que tradicionalment havien estat lligats a altres opcions polítiques que ara s’estan movent en altres direccions. Per qüestions com les dificultats que hi ha per accedir a l’habitatge o a l’energia, han entès que les eines que tenim com a autonomia són absolutament limitades i que la independència és, en aquest sentit, un instrument. Això no vol dir que quan es proclami la independència tots haguem de ser feliços ni que no hi hagi d’haver problemes. Però almenys és una eina al nostre abast. En el cas metropolità de Reus i Tarragona sí que hi ha uns sectors que històricament han votat socialista i això també s’està reconfigurant. El tercer de la nostra llista, per exemple, en Jaime Rodríguez Calero, és un bon exemple d’aquesta tendència. És de Bonavista, sindicalista i fill d’immigrants.
Els sondejos auguren un gran resultat per a la CUP, que podria arribar a la xifra dels 8 o 9 diputats. Com ho explica?
Jo crec que en traurem algun més i tot. Crec que hi ha tres factors que ho expliquen. A nivell municipalista s’ha fet molt bona feina als Ajuntaments i a les institucions properes. A nivell parlamentari hem aconseguit ser més visibles gràcies a la feina de gent com en David Fernández, que és el polític més ben valorat a totes les enquestes, les d’aquí i les d’allà. En una societat mediatitzada com la que tenim, això ens ha donat més força. I en tercer lloc, una part de la societat ha entès que la CUP és una eina útil per poder avançar de forma decidida i clara cap a la independència.
La CUP votarà a favor d’investir Mas com a president?
No. A Mas no. Des de la CUP que ara ja no es tracta de constituir un govern autonòmic, sinó que hem d’anar cap a la construcció d’un govern de transició amb una feina molt concreta: la declaració de la independència. Nosaltres pressionarem, però, per anar més enllà de la declaració, és a dir, per fer-la efectiva. Són dues coses diferents, i primer se n’ha de fer una i després l’altra. Entenem, a més, que el fet que Mas hagi fet una passa al costat i s’hagi posat de número quatre i no de pas primer de la llista demostra, en part, que és conscient que ha estat útil per donar projecció internacional al procés però que arrossega la rèmora d’una sèrie de polítiques públiques que han anat en detriment d’una part important de la població. El fet que no estigui escrit enlloc que el número u d’una llista hagi de ser el presidenciable i que no s’hagin pronunciat de manera clara és per a nosaltres la demostració que Mas no és la persona idònia per liderar la ruptura amb Espanya. S’ha d’anar per feina i el cas és que Mas va avançant perquè s’hi veu empès per la gent, no pas per voluntat.
Junts pel Sí aposta per un procés de 18 mesos i la CUP, segons Baños deia fa poc, per trencar amb l’Estat. És en aquest punt on hi pot haver el conflicte?
La independència serà un procés. Un cop declarada no serà automàtica, perquè hi ha una sèrie de vincles amb l’Estat que s’hauran d’anar desconnectant. En tot cas nosaltres apostem per declarar-la des del moment en què es constitueixi el Parlament per reafirmar-nos i tot plegat demanarà temps. Per tant, en aquest sentit no estem tan lluny. És un tema que potser des del punt de vista formal, és a dir, de quan es produirà, i el que hem sabut és que Junts Pel Sí això ho preveu cap al final del procés. I aquí hi ha el perill d’entrar en renegociacions amb l’Estat perquè potser passades les eleccions generals hi haurà una petita escletxa de negociació que pugui temptar algú de Junts pel Sí i intentar tancar un nou pacte i no fer efectiva aquesta independència des del primer dia. Per a nosaltres no hi volta enrere. Des del primer dia ens hem de declarar independents.
I quina reacció tindrà l’Estat, l’endemà d’una declaració d’independència?
La declaració té un valor simbòlic. D’entrada no arreglarà res ni solucionarà res. Possiblement la duran al Constitucional i intentaran fer la guerra amb això, però nosaltres hem de continuar fent la nostra. L’Estat reaccionarà amb totes les armes que té i més, tot i que crec que no arribarà a nivells de confrontació bèl·lica o policial perquè a ells no els interessa, tampoc, de portes enfora. Les seves amenaces són més aviat de consum intern, per entendre’ns, per al mercat espanyol. La imatge de la Guàrdia Civil entrant al Parlament o al Palau de la Generalitat, o l’Exèrcit, de cara enfora és un desprestigi absolut per a la democràcia espanyola.
L’Estat farà alguna proposta d’última hora per aturar la ruptura?
Crec que sí, i aquest és el dubte que genera Junts pel Sí. Si un cop tenim la independència l’exercim i comencem a desconnectar amb alguna acció concreta, ells es veuran acorralats i no podran pas treure els tancs com alguns han dit perquè això els ensorraria la imatge. Si hi ha algun canvi al seu govern intentaran alguna cosa, que serà ridícula, però que pot ser temptadora per algú de Junts pel Sí i més concretament de Convergència Democràtica, que sempre s’ha caracteritzat per allò del peix al cove.
En clau tarragonina, les mobilitzacions relacionades amb els accidents de la N-340 no han servit per fer canviar d’opinió l’Estat. Què proposa la CUP?
Entenem que es tracta d’un problema endèmic i estructural del territori. La N-340 és una de les més transitades de l’Estat, sobretot per vehicles pesants, i és una vergonya que estigui en l’estat que està. Cap dels governs, ni els d’allà ni els d’aquí, han fet res per arreglar-ho. Hi ha dues opcions. A la CUP defensem que cal alliberar el peatge de l’autopista AP-7, perquè és una infraestructura completament amortitzada i rescatar-la seria barat, senzill i immediat, d’avui per demà, si volem. I és més racional que no pas haver d’esperar que una comissió d’estudi determini que cal fer un projecte per finalment construir una autovia que anirà en paral·lel a l’autopista, el que seria trinxar una mica més el territori.
I si és tan fàcil, perquè no s’ha fet res fins ara?
Perquè hi ha uns interessos econòmics, darrere. Qui controla les autopistes és La Caixa, a través d’Abertis, i no li interessa perdre una quota de mercat perquè com més malament estigui la xarxa viària bàsica més vehicles passaran per l’autopista. És una decisió purament política, perquè els han allargat la concessió, l’autopista ja està amortitzada i ara la infraestructura ha de ser pública. És quelcom tan simple com signar un Decret o una ordre i després ja s’arribaria a un acord amb la companyia per fer aquest traspàs, però en tot cas serà molt més barat que fer una autovia nova.
És aquesta una de les prioritats de la CUP?
Evidentment. És una de les qüestions que més ens preocupen perquè potser d’aquí a dos mesos ja ni en parlarem. Diuen que si vols que una cosa no s’arregli s’ha de fer una comissió d’estudi. Tot això només serveix per esperar que passi el temporal. I nosaltres creiem que és una de les qüestions bàsiques que s’han de solucionar, com tantes altres.
L’aeroport de Reus ha anat perdent vols i passatgers durant anys. Com es pot reactivar?
És un aeroport que ha funcionat a base de vols low cost i d’unes inversions públiques molt importants que no han funcionat perquè les companyies de vols han acabat fent xantatge i demanen més diners per continuar aterrant-hi. Un aeroport ha de servir a la realitat territorial i no es pot forçar i funcionarà sempre que siguem capaços de crear un model turístic que el permeti fer funcionar.
A nivell ferroviari, ha estat positiva la implantació del servei de rodalies del Camp?
El transport públic, a Catalunya, sempre s’ha abordat des d’un punt de vista totalment sectorial quan el problema és estructural, de territori. S’ha donat més importància més a les carreteres per davant del ferrocarril. Potser sí que no hem tingut les competències necessàries però tampoc hi hagut mai una aposta decidida de cap govern per fer una bona xarxa de ferrocarrils. La nostra proposta passa per fer una bona planificació territorial. A nivell ferroviari s’han fet pedaços, sense estudis previs ni sense inversions. Si poses més trens però no preveus fer millores estructurals perquè puguin arribar a més llocs i fer més parades difícilment serà útil. Jo agafo molt sovint el tren i el rodalies entre Reus i Tarragona va buit, perquè no soluciona res.
A Tarragona la CUP rebutja els Jocs del Mediterrani. S’és a temps de tirar-se enrere i no fer-los?
Amb la força que tingui la CUP s’intentarà que no tirin endavant perquè en el context actual són innecessaris. Estan dient que amb els Jocs hi haurà una sèrie de millores en infraestructures i serveis, però si són una necessitat el que cal és fer una inversió directament i no pas amb l’excusa dels Jocs, que no sabem quina taxa de retorn tindran. Si calen millores, fem-les, però creiem que abans hi ha urgències socials per atendre.
El procés és una de les causes per les quals l’Estat encara no ha fet una aportació pressupostària als Jocs?
Podria ser així, perfectament. No ho sé, si els Jocs s’acabaran fent, perquè no hi ha acord i perquè no hi ha diners, això ho veu tothom. Les administracions tenen unes prioritats que no són les que els territoris demanen. I el fet d’estar de ple en un procés d’independència dóna armes a l’Estat per boicotejar-nos i restringir inversions a Catalunya. És el que dèiem, per al desdoblament de l’A-7 hi ha 150.000 euros de pressupost, i amb això no et fan ni l’auditoria ambiental del projecte. Si finalment els Jocs es fan, serà una cosa light i diluïda.
Com valora la feina de la CUP, a Reus?
Per ara la feina és magnífica, tal i com ho demostren els resultats obtinguts a les passades municipals. Allò va ser el reconeixement a una nova manera de fer política, més transparent, honesta i sincera. La societat reusenca ho ha vist i hi ha donat suport.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics