Unes noves excavacions a la catedral de Tarragona estudiaran una exedra del segle I després de Crist

Una gran portalada, segons apunten els arqueòlegs, donava entrada a l'exedra protagonista de les excavacions arqueològiques que es faran a la catedral de Tarragona entre els mesos de setembre i octubre. Actualment es troba en un espai annex al claustre de la catedral, però es creu que formava part de la plaça porticada que hi havia al voltant del temple d'August. Així, en aquesta plaça hi hauria diferents exedres, en cadascuna de les quals s'hi trobaria una gran estàtua de culte imperial. D'aquestes, manifesten els tècnics, n'hi ha que han quedat sota immobles, com una que situen a l'actual carrer de les Coques, una es va fer malbé amb la construcció d'un refugi, al carreró de Santa Tecla, i una altra podria haver desaparegut amb la construcció de les anomenades Cases dels Canonges.

L'objectiu principal dels treballs que ara es duran a terme és documentar aquesta exedra, segons ha detallat Josep Maria Macias, un dels directors de l'excavació i investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC). D'aquesta manera es vol "exhaurir els últims vestigis que es conserven" i definir també el paper d'aquestes capelles que se situaven al voltant de la plaça sagrada. Imma Teixell, una altra de les directores de l'excavació i investigadora adscrita a l'ICAC, ha explicat que faran "microarqueologia", perquè es tracta d'una tasca molt minuciosa, i que principalment s'intentarà trobar la fonamentació de l'estructura de l'exedra.

Tal com ha remarcat el doctor Joan Gómez, director de l'ICAC, tot plegat és "especialment complex", perquè "els textos són escassos i les evidències estan tergiversades", ha assenyalat. "Ens hem convertit en constructors de puzles per entendre com actuava l'home en el Concilium Prouinciae o com s'establia el culte", ha expressat. En la mateixa línia ha parlat Andreu Muñoz, el tercer director de l'excavació i arqueòleg del Capítol Catedralici de l'Arquebisbat de Tarragona, que ha indicat que "falten elements de definició cronològica". De fet, aquest serà el segon objectiu dels treballs, intentar acotar la data dels vestigis. En general, però, busquen una "visió holística", obtenir elements "que ens permetin entendre la transformació de l'acròpolis fins pràcticament la implantació de la catedral", ha dit Macias.

Aquesta excavació és la continuació de la recerca duta a terme a l'interior de la nau central de la Catedral (anys 2007-2011) i formen part del nou Projecte de Recerca Arqueològica al recinte de culte de la seu del Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris. Tarragona (Tarragonès) - (Tarraco, Hispania Citerior). Aquest projecte ha estat promogut i finançat per l'ICAC i el Museu Bíblic Tarraconense, i ha rebut el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. Pels treballs que es duran a terme durant aquest mes i mig, i que van començar dijous passat, només es disposa d'uns 10.000 euros que es destinaran, gairebé en la seva integritat, a obra civil. Hi treballaran alumnes de diversos estudis de la URV i d'altres centres universitaris.

Al 2016 s'excavarà al pati del Museu Bíblic Tarraconense

De cara al 2016, i encara dins del mateix projecte, els investigadors han avançat la seva intenció d'excavar al pati del Museu Bíblic Tarraconense, "una de les darreres reserves arqueològiques de la Part Alta", ha celebrat Macias. Un espai "gairebé verge", ha destacat, on esperen trobar des d'elements arquitectònics d'aquesta gran plaça de culte que envoltava el temple d'August fins a indicis de l'ocupació visigoda, musulmana o medieval.