-
Un instant d'un rescat, de Mission LifeLine, l'ONG on participaven un cambrilenc i una tarragonina.
Mission LifeLine
Paula Profitós és una tarragonina experimentada en qüestions de voluntariat internacional i que recentment ha finalitzat la seva especialitat en medicina de família. El passat 2 de novembre va sortir del port de Licata, a Sicília, en el que era el seu primer viatge amb un vaixell per tal d'ajudar els migrants que es troben a la deriva al mar Mediterrani. En total van haver de passar cinc dies fins que van aconseguir un port segur on deixar les 95 persones que havien salvat d'ofegar-se a alta mar.
Malgrat que la primera nit de vigilància no van trobar cap barca, l'endemà al matí el capità del vaixell, Marco Antonio Martínez -natural de Cambrils- va rebre l'avís que hi havia embarcacions sense identificar. "Abans d'arribar en vam veure una, amb 35 persones, de les quals 5 eren bebès, un nen de 7 anys i 2 embarassades", explica Profitós, que recorda com van trobar-los pujats sobre "dos ferros units a un motor" amb "poca benzina" havent passat uns quants dies després de sortir -segons sembla- de Tunísia. "La gent estava exhausta, cansada, confosa, en estat de xoc", relata aquesta metgessa, que recorda com "no havíem acabat de desembarcar que en vam trobar una altra". De nou, 40 persones, amb bebès, una dona embarassada, i diversos dies de trajecte.
Segons les previsions, aquella nit del 3 de desembre hi havia d'haver una tempesta que els tocaria de ple i per aquest motiu van demanar port segur a Lampedusa, a Itàlia. Abans, però, van localitzar una tercera embarcació, de 17 persones: "Ja estàvem gairebé plens, però rebent aquest avís no podíem marxar, no hi havia gaires més ONG actuant en aquell moment", afegeix. Quan hi van arribar, la imatge era poc esperançadora amb una tempesta a punt d'arribar: "Hi havia un pam entre la vora del seu vaixell i l'aigua, fins i tot tenia por perquè com s'aixequessin tots a la vegada hauria tombat", explica Paula Profitós, que lamenta que Lampedusa els va denegar directament la possibilitat d'amarrar la nau "sense justificació", un fet que a banda de ser il·legal va provocar l'inici d'una llarga espera per a la tripulació.
Amb la negativa també de Malta, el Rise Above va navegar en direcció a l'est de Sicília, on es preveia que la tempesta fos menys virulenta. "No vam arribar a temps, ens va agafar el temporal", recorda aquesta tarragonina, que reconeix que "vaig passar por per la nostra seguretat, el vaixell s'inclinava d'un costat a l'altre, les onades anaven xocant, portàvem molta gent, més de la que pot estar còmode, i per la seva seguretat vam haver de treure la gent de la proa i la vam posar a popa". Un episodi ple de marejos, en els que la medicació facilitada per ella mateixa era insuficient.
Els dies 4, 5 i 6 de novembre van estar encallats en aquest indret del mar Mediterrani, esperant una resposta que no arribava del port de Calàbria. L'últim dia, havent demanat ja diversos informes que apuntaven que el menjar per al centenar de persones a bord començava a faltar així com les condicions higièniques empitjoraven, a les 7 del matí d'aquest dimarts dia 8 van poder tocar terra.
El procés a partir d'ara és primer l'atenció d'una ONG que els farà seguiment i posteriorment les autoritats decidiran què fer amb cadascuna de les persones que el Rise Above ha tret pràcticament de l'aigua. "Contenta", explica Paula Profitós, per la tasca feta, la sensació d'incertesa pel seu futur és ara la seva principal preocupació. "Si ja entens que són persones com qualsevol de nosaltres i no mereixen morir ofegades, després de conviure 5-6 dies encara més perquè crees uns vincles", conclou.
Malgrat que la primera nit de vigilància no van trobar cap barca, l'endemà al matí el capità del vaixell, Marco Antonio Martínez -natural de Cambrils- va rebre l'avís que hi havia embarcacions sense identificar. "Abans d'arribar en vam veure una, amb 35 persones, de les quals 5 eren bebès, un nen de 7 anys i 2 embarassades", explica Profitós, que recorda com van trobar-los pujats sobre "dos ferros units a un motor" amb "poca benzina" havent passat uns quants dies després de sortir -segons sembla- de Tunísia. "La gent estava exhausta, cansada, confosa, en estat de xoc", relata aquesta metgessa, que recorda com "no havíem acabat de desembarcar que en vam trobar una altra". De nou, 40 persones, amb bebès, una dona embarassada, i diversos dies de trajecte.
Segons les previsions, aquella nit del 3 de desembre hi havia d'haver una tempesta que els tocaria de ple i per aquest motiu van demanar port segur a Lampedusa, a Itàlia. Abans, però, van localitzar una tercera embarcació, de 17 persones: "Ja estàvem gairebé plens, però rebent aquest avís no podíem marxar, no hi havia gaires més ONG actuant en aquell moment", afegeix. Quan hi van arribar, la imatge era poc esperançadora amb una tempesta a punt d'arribar: "Hi havia un pam entre la vora del seu vaixell i l'aigua, fins i tot tenia por perquè com s'aixequessin tots a la vegada hauria tombat", explica Paula Profitós, que lamenta que Lampedusa els va denegar directament la possibilitat d'amarrar la nau "sense justificació", un fet que a banda de ser il·legal va provocar l'inici d'una llarga espera per a la tripulació.
Amb la negativa també de Malta, el Rise Above va navegar en direcció a l'est de Sicília, on es preveia que la tempesta fos menys virulenta. "No vam arribar a temps, ens va agafar el temporal", recorda aquesta tarragonina, que reconeix que "vaig passar por per la nostra seguretat, el vaixell s'inclinava d'un costat a l'altre, les onades anaven xocant, portàvem molta gent, més de la que pot estar còmode, i per la seva seguretat vam haver de treure la gent de la proa i la vam posar a popa". Un episodi ple de marejos, en els que la medicació facilitada per ella mateixa era insuficient.
Els dies 4, 5 i 6 de novembre van estar encallats en aquest indret del mar Mediterrani, esperant una resposta que no arribava del port de Calàbria. L'últim dia, havent demanat ja diversos informes que apuntaven que el menjar per al centenar de persones a bord començava a faltar així com les condicions higièniques empitjoraven, a les 7 del matí d'aquest dimarts dia 8 van poder tocar terra.
El procés a partir d'ara és primer l'atenció d'una ONG que els farà seguiment i posteriorment les autoritats decidiran què fer amb cadascuna de les persones que el Rise Above ha tret pràcticament de l'aigua. "Contenta", explica Paula Profitós, per la tasca feta, la sensació d'incertesa pel seu futur és ara la seva principal preocupació. "Si ja entens que són persones com qualsevol de nosaltres i no mereixen morir ofegades, després de conviure 5-6 dies encara més perquè crees uns vincles", conclou.
Etiquetes:
