Divendres, 14 de Maig de 2021

Vist per a sentència el judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils

El tribunal haurà de determinar ara el grau de responsabilitat dels tres acusats en els atacs terroristes

17 de Febrer de 2021, per ACN
  • Una imatge posterior a l'atac terrorista a Cambrils, l'agost de 2017

    Reusdigital.cat

El judici dels atemptats del 17 i 18 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils ha quedat vist per a sentència aquest dimecres a l'Audiència Nacional després de tres mesos. El tribunal haurà ara de determinar el grau de responsabilitat dels tres acusats en els atacs terroristes. El principal acusat i supervivent a l'explosió del xalet d'Alcanar, Mohamed Houli, s'enfronta a una petició de la fiscalia de 41 anys de presó per integració en organització terrorista, tinença i fabricació d'explosius i conspiració per un delicte continuat d'estralls. El segon principal acusat i germà d'un dels terroristes abatuts a Cambrils, Driss Oukabir, a 36 anys pels mateixos delictes. Finalment, Said Ben Iazza està acusat per col·laboració (vuit anys de presó).

El ministeri públic va descartar definitivament l'acusació per assassinat encara que sosté que Houli i Oukabir eren membres de la cèl·lula de Ripoll. No els responsabilitza de les morts, ja que no són els autors materials dels atemptats que van deixar 16 víctimes mortals. "Aquest és el judici fins a l'explosió d'Alcanar", va defensar el tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo. En canvi, acusacions com l'Associació 11-M, AVT o el sindicat de Mossos USPAC acusen per assassinat i demanen presó permanent revisable. Les acusacions populars (11-M i AVT) van argumentar que Houli i Oukabir “formaven part del pla criminal” i, per tant, “han de respondre pels fets”.

També rebutgen que la precipitació dels plans després de l’explosió d’Alcanar i el canvi de tàctica per atemptar que provoca no els eximeix de responsabilitat, ja que treballaven per “causar el nombre més gran d’assassinats possibles” de la manera que fos. La Generalitat se suma a la tesi de la fiscalia, però també reclama que se'ls condemni per mort amb caràcter de temptativa contra els agents dels Mossos i Bombers que van resultar ferits a l'explosió d'Alcanar, ja que consideren que Houli i Oukabir van participar en la fabricació d'explosius i no van alertar del risc que suposava el xalet per evitar els danys. A més, diverses acusacions també demanen reconeixements com a víctimes de terrorisme i indemnitzacions.

Participació de Driss Oukabir

Un dels elements que haurà de determinar la sentència i en què s'ha centrat bona part de la prova és si Driss Oukabir era membre de la cèl·lula. La seva defensa ho nega i ha al·legat que l'acusat portava una vida dissipada -amb consum de drogues, alcohol i prostitució- per justificar que estava allunyat de la religió i dels objectius dels altres membres de la cèl·lula. Diverses proves han apuntat que sí n'hauria format part, com un testimoni protegit que el situa a Alcanar, les converses amb el seu germà Moussa en què es fa enrere poc abans dels atemptats, un viatge al Marroc amb fins "logístics" -segons els investigadors- o les mesures de seguretat que prenia per evitar que se'l relacionés amb la cèl·lula.

De fet, algunes acusacions particulars el consideren el número 2 de l’imam de Ripoll. Les acusacions veuen acreditada la participació de Mohamed Houli en els preparatius amb elements com els vídeos que va gravar sobre la fabricació d'explosius a Alcanar o la compra de precursors. El ministeri públic considera “flagrant” la seva participació. Algunes acusacions també han remarcat que després de l’explosió, les seves declaracions no van ajudar a evitar els atacs. Pel que fa a Said Ben Iazza, la fiscalia el considera un "conscient col·laborador", que va deixar la seva furgoneta frigorífica als terroristes amb els quals creu que tenia molta confiança, i també els va facilitar documentació per comprar precursors d'explosius.

Així, el fiscal assegura que la "ignorància deliberada" també és delicte i que no cal compartir els objectius terroristes per ser condemnat per col·laboració.

La vista acaba tres mesos després

La vista oral va donar el tret de sortida el 10 de novembre del 2020 i s'ha allargat fins al 17 de març del 2021. Entremig, hi ha hagut una pausa de tres setmanes per Nadal, un ajornament per la nevada a Madrid provocada pel temporal Filomena i diversos positius per covid-19 entre les parts que també han afectat el calendari i han retardat l'exposició dels informes de les defenses. Per la sala de vistes de la seu de San Fernando de Henares de l'Audiència Nacional hi han passat uns 200 Mossos d'Esquadra -investigadors i també agents que van abatre els terroristes-, una desena de Guàrdies Civils i diversos agents del Cos Nacional de Policia. També han testificat víctimes directes dels atacs, coneguts dels terroristes, treballadors d'empreses de lloguer de furgonetes o precursors d'explosius o veïns del xalet d'Alcanar, entre d'altres.

El president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, ha posat punt final a la vista oral el dimecres 17 de febrer del 2021 després que els tres acusats hagin utilitzat el darrer ús de paraula per defensar la seva innocència. Incògnites sobre l'imam El judici deixa incògnites sense resoldre sobre l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty. L'acusació particular dels pares del nen de tres anys que va morir a la Rambla, Xavi Martínez, ha demanat que s'obri una nova investigació sobre Es-Satty. Aquesta acusació ha qüestionat que morís a Alcanar i les proves d'ADN fetes.

També s'han plantejat interrogants sobre l'explosió del xalet amb dos testimonis que van afirmar que havien vist un vehicle poc abans de la deflagració dirigint-se cap a la casa i una furgoneta marxant del lloc dels fets minuts després. El testimoni de dos conversos amb qui Es-Satty va tenir relació el 2014 després de sortir de la presó de Castelló va evidenciar que l’imam ja pensava a atemptar aleshores. Tampoc s'ha aclarit el vincle de l'imam amb els serveis secrets espanyols, el CNI, però s'hi ha passat per sobre amb algunes declaracions com la del responsable de la mesquita belga on va treballar Es-Satty que va explicar que el va sentir parlar per telèfon i l'imam li va dir que parlava amb els serveis secrets espanyols.

No s'ha aclarit si la cèl·lula comptava amb suport logístic de l'estranger. Els seus membres van viatjar a França, Bèlgica, el Marroc, Suïssa o Alemanya, però la investigació no ha pogut determinar si tenien connexions internacionals que els van ajudar a preparar els atemptats.

Progressiva radicalització

La vista oral també ha evidenciat la progressiva radicalització dels membres de la cèl·lula. Pèrits van explicar el contingut d'informes sobre els objectes utilitzats als atemptats, com els cinturons explosius falsos o els mocadors vermells que evidenciaven la determinació de morir matant, o els dispositius digitals amb cerques d'objectius per atemptar o vídeos gihadistes. Els vídeos que s’han projectat durant la vista oral, com el de la preparació d’explosius en què Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Youssef Aalla es consideren a si mateixos “escollits” per Al·là i avisen que volen fer “patir”, són una mostra de la radicalització dels membres del grup i la proximitat ideològica amb Daesh.

Oukabir ha tingut una actitud de mostra activa d'indignació sobre el que es deia d’ell durant les sessions. Durant la vista oral ha protestat i fet gestos la qual cosa ha fet que el president del tribunal li hagi cridat l'atenció diverses vegades. Mohamed Houli i Said Ben Iazza s'han mostrat més absents.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges