El Misteri de la Selva, la joia del teatre medieval en català

"És una representació equiparable a les passions i als pastorets, encara que aquests tenen una evolució més de comèdia o conte infantil. L'origen sempre és el mateix: explicar al poble, que no sap ni llegir, ni ecriure i no sap llatí, qüestions importants de la doctrina de l'església i la fe d'una manera plàstica". Així descriu el Misteri de la Selva un dels seus directors artístics, Joan Massana. La trentaquatrena representació del drama assumpcionista més antic d'Europa escrit en llengua romànica implicarà uns 200 veïns del poble, cent dels quals sortiran a escena. 

L'obra ja s'ha convertit en una tradició del poble que, per la seva singularitat, transcendeix a nivell nacional. Aquest relat sobre la mort de la Mare de Déu desvetlla la llarga tradició existent als Països Catalans sobre el fet de l'assumpció de la Mare de Déu al cel: "És un fet una mica rar, perquè el text del misteri selvatà data del segle XIV i, en aquell moment, en la majoria de textos medievals no era un dogma creure en l'assumpció de la Mare de Déu", relata Massana.

De l'exemple d'Elx als orígens de la Selva

Una reproducció exacta d'aquest esquema en la reconeguda representació del Misteri d'Elx, tal i com referencia el director: "L'Església no va introduir l'assumpció de la Mare de Déu fins el 1950, però als Països Catalans ja es venia fent en els últims 500 anys, com en el Misteri d'Elx". Alhora, Massana recorda com "el cas d'Elx va merèixer una excepció per part de l'Església, qui va fer una excepció en el Concili de Trento, permetent que l'obra es pogués veure a l'interior de l'església.

Tornant al Misteri de la Selva, i com en bona part de l'art medieval, Massana subratlla la dificultat d'identificar-ne una autoria. Es té l'exemple, cita el director, del Pantocrator de Taüll: "És una obra mestra de talla mundial però no en coneixem l'autor". Tal i com argumenta Massana, a l'edat mitjana "l'artista tenia més un concepte d'artesà de si mateix, es tractava de fer una lloança a Déu, des de la individualitat però anònimament, perquè la personificació de l'artista arribaria després del Renaixement". No obstant, totes les referències apunten a què l'escrit estaria fet per algú de l'entorn selvatà, atès que el document original es va trobar a l'arxiu parroquial de la vila a finals del segle XIX per l'historiador Mossèn Pié i Faydella.

El director Massana parla de l'existència d'una representació assumpcionista a la plaça de la Font de Tarragona l'any 1388: "Podria ser aquest text o podria ben bé no ser-ho". Malgrat l'origen difós del Misteri selvatà, el que sí es pot afirma de manera certera és que el document original es troba escrit en un pergamí 'reaprofitat'. Tant és així que aquest Misteri de més de 600 anys està escrit en un pergamí on, paral·lelament, hi consta la llibreta censal d'impostos pagats a la comptessa Margarida de Prades de l'època. 

Segons l'explicació del responsable artístic del Misteri, al segle XIV –data en què s'atribueix l'escrit– "ja feia vora mil anys que no es parlava llatí, malgrat que la llengua d'ús cultural era de tradició el llatí. Tot just les llengües romàniques començaven a tenir una importància cultural en la literatura; i aquest nostre és el primer misteri conservat de manera íntegra al món en una llengua romànica".

La implicació del poble

Un centenar de selvatans surten a escena els dies 14 i 15 d'agost, en què l'Església de Sant Andreu acull la representació. "Hi ha un exèrcit de maquilladors, responsables de la roba, de les entrades, tècnics d'il·lumincaió, etc". I és que sense ser una gran urbs, "la Selva és un poble de més de 5.000 habitants", com remarca Massana, i una activitat d'aquesta índole no deixa de tenir quelcom "excepcional". Precisament, el mestre artístic destaca aquest fet: "La Selva té una tradició cultural important de representacions teatrals d'aficionats, de música, que ha permès un coixí prou consolidat perquè es pugui fer aquesta representació". 

Malgrat que es podria considerar una 'representació teatral més', el director en destaca la complexitat del tema, atès que es tracta de teatre cantat, no són els moviments típics del teatre convencionals, i tant la música com els cants que s'hi representen requereixen d'una "tècnica específica". 

El 'Sant Pere' selvatà

En un dels darrers assajos de l'obra al qual ha assistit Reusdigital, també hem pogut parlar amb un dels actors del Misteri. És en Pep Gomis, que representarà Sant Pere, després d'incorporar-se a aquesta tradició selvatana ara fa uns anys: "Jo sóc d'Alcover, però la meva parella és d'aquí i ara fa cinc anys em van 'enredar' per participrar-hi. Primer vaig estar al gran cor, després vaig fer tres anys d'apòstol i aquest serà el meu segon any com a Sant Pere".

Tal i com explica Gomis, els assajos comencen a finals de juny, passat Sant Joan: "Aquest serà el 34è any que es fa i la gent té molt interioritzada l'obra, si bé als nous els toca apretar una mica més". Per arrodonir una representació que ronda les dues hores i mitja, Gomis reconeix que cal aquesta "implicació", però admet que no es tanca la porta a ningú. "Hi ha lloc per tothom que tingui aquesta mica d'inquietud, el gran cor el formen 60 persones!". On si cal una mica més de sel·lecció, reconeix, és en el petit cor i en els papers solistes, que compten amb dues persones per cada un dels dos dies que es representa l'obra.