El PSC a les portes d’un resultat històric a la demarcació… pendent de les dècimes

Imatge de l'hemicicle del Parlament de Catalunya
Cedida

Els resultats de les eleccions al Parlament d’aquest diumenge a la demarcació de Tarragona pengen d’unes dècimes. Els divuit escons que escolliran els 603.684 electors de la província (dels quals 132.000 ebrencs) viuen pendents de la inflexibilitat de la Llei d’Hondt, que pot decidir guanyadors i perdedors per un grapat de vots juntament amb els prop de 20% d’indecisos que estaran oscil·lant entre una papereta o l’altra fins al darrer minut. La font que permet fer vaticinis, i això vol dir sempre mantenir el principi de prudència, són els sondejos publicats des de dilluns pel Diari d’Andorra, una escapada fora de fronteres necessària davant la prohibició existent a l’Estat espanyol de publicar enquestes durant l’última setmana de campanya. La metodologia utilitzada és la d’un tracking de 800 entrevistes, 200 de les quals es van renovant diàriament fins dissabte. I compten amb l’avantatge d’estar territorialitzats, amb dades i projeccions per cadascuna de les quatre demarcacions catalanes. El fil exigeix un percentatge de fe en la cosmologia demoscòpica, però serveix almenys per detectar tendències fiables.

El PSC apunta a resultat històric, però se’l juga amb dècimes amb Vox

Si agafem la radiografia publicada el dimecres, les dades presenten dos partits que es juguen la victòria en un disputat frec a frec que, de fet, es reprodueix en l’àmbit de país. Els socialistes tindrien consolidats el cinquè diputat (corresponent al vendrellenc Christian Soriano) i aspiren a un sisè, que suposaria l’entrada a l’hemicicle de l’advocada senienca Lídia Ferré. Superarien amb escreix els resultats del 2021, en els quals es van quedar amb quatre diputats, amb un creixement pel que fa a percentatge de suports superior al 5% (passarien del 20% al 25,8%). I també farien el sorpasso a ERC, que ara fa tres anys es va proclamar vencedor dels comicis amb cinc diputats. El seu fort és el grau de fidelitat dels seus votants, amb poques fuites.

El sisè escó estaria en disputa amb el segon de Vox, que el 2021 va aconseguir-ne dos en una candidatura encapçalada per Isabel Lázaro, expulsada per la direcció estatal fa prop d’un mes dels càrrecs dins del partit i que va acabar denunciant el cap de llista a Barcelona, Ignacio Garriga, per presumptes irregularitats en les dietes cobrades del Parlament en benefici propi. El partit d’ultradreta controlaria un 8,6% dels vots, lleugerament per sota dels resultats del 2021 (9,39%). En cas de confirmar-se, els socialistes assolirien un registre històric a una circumscripció en la que ja disposen d’alcaldies a Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, la Ràpita i Tortosa, entre altres. Igualarien, en cas de fer-se amb el sisè, els resultats obtinguts el 1999 en coalició amb ICV (sis per als socialistes i un per als ecosocialistes).

Junts apunten a la segona posició amb cinc diputats

Ara els socialistes es juguen la primera posició no amb els republicans, sinó amb Junts+ Puigdemont. El tracking els garanteix cinc diputats, la qual cosa posaria de nou l’aldeana Irene Negre a l’hemicicle. El resultat s’explica gràcies a un notable increment de percentatge de vot: gairebé quatre punts percentuals respecte ara fa tres anys, passant d’un 19,38% a un 23,1%. L’efecte Puigdemont es demostra així indiscutible també a la demarcació. El 2021 els juntaires van arreplegar quatre escons, quedant en tercer lloc en nombre de paperetes a la demarcació. El resultat és especialment remarcable tenint en compte que el partit es troba perdut en l’oposició als consistoris de Tarragona i Reus, i que els ajuntaments amb més presència pel que fa a regidors a les Terres de l’Ebre és Deltebre (amb majoria absoluta) i Tortosa (on són malgrat tot la formació majoritària al plenari) integrats a més en dos partits (Enlairem i Junts per Tortosa) de caràcter estrictament municipalista, si bé Junts governa a Gandesa, Móra d’Ebre i l’Aldea. Cal tenir en compte, però, que en aquest cas el de Junts seria un escó disputat amb els republicans. Un altre cop, les dècimes decidiran.

El PP revifa

Entre els grups que podrien reclamar medalla també s’hi inclou el PP. Amb el reusenc Pere Lluís Huguet com a cap de llista i la ulldeconenca Isabel Maria Salas com a número tres, balla en una forquilla d’entre 1 i 2 escons amb un 8,3% d’intenció de vot. Un èxit tenint en compte que no disposava de cap representant al Parlament el 2021, i una prova més del desinflament del procés i de la polarització de vot en un únic eix, el nacionalista. Perquè si hi ha un grup que ha convertit les eleccions catalanes en una mena de referèndum contra Pedro Sánchez és el dels populars.

ERC perd la primera posició guanyada el 2021 i baixa fins al tercer lloc

Com en tota competició, si hi ha guanyadors hi ha perdedors. I si fem cas a la tendència del sondeig de Diari d’Andorra, seria ERC. El 2021 van pegar la campanada amb els cinc escons sumats a la demarcació i un espectacular 24, 4% de suports. Descavalcaven els socialistes i els hereus de l’antiga Convergència i s’implantaven arreu del territori amb força. Però tres anys després, perduda l’alcaldia de Tarragona, mantenint-se a l’equip de govern de Reus tot i la pèrdua de regidors, formant part de l’executiu local de Tortosa gràcies a la suma d’un tripartit i conservant la plaça forta d’Amposta per majoria absoluta, la tendència no els hi és favorable malgrat haver pilotat el govern de la Generalitat fent equilibris diaris. O precisament per això.

El mostreig els fa moure en una forquilla d’entre 3-4 representants, amb un percentatge del 17,7% (gairebé set punts percentuals menys que el 2021). Així, si bé el rapitenc Albert Salvadó tindria assegurada presència al Parlament en ser el número dos de la candidatura de Raquel Sans, la tortosina Maria Jesús Viña es queda amb escasses opcions de repetir com a diputada ocupant el cinquè lloc. L’esperança dels republicans se centraria en la bossa dels indecisos, que podrien tenir com a primera opció ERC, però estarien dubtant fins al final a l’hora de decidir-se entre donar preponderància al discurs del procés o a l’ideològic d’esquerres-dretes.

Els partits del 0-1

La resta de formacions tenen el repte de poder superar el 3% de vots. No és l’únic. Perquè també cal fer-ho amb una certa comoditat per arribar a tenir opcions de representació. La demarcació de Tarragona és la segona amb més votants potencials després de la de Barcelona. Això fa que treure un escó sigui més difícil que a Lleida, per exemple, on es cobra més barat. En aquesta situació de tot o res s’hi ubiquen la CUP, Comuns-Sumar i Aliança Catalana, que podria ser protagonista d’una de les principals sorpreses de la jornada. La desaparició de Ciutadans, que va sumar un diputat el 2021, passa per ser una certesa de dimensions bíbliques.

En tot cas, i pel que fa a aquests darrers partits, caldrà estar molt atent de la participació. Diferents enquestes la situen al voltant del 56%. I com més baixa sigui més factible es fa saltar la tanca del 3% per poder lluitar posteriorment per aconseguir l’objectiu.

I després què?

Les urnes són el primer pas d’un objectiu final: formar govern. Però la política catalana està tan enverinada que l’encreuament d’eixos nacional-esquerres o dretes ha provocat embussos a les cruïlles. Un tripartit en el qual ERC hagi d’acceptar com aliats els Comuns, responsables de la caiguda de la legislatura, sembla un exercici de masoquisme. Que el PSC pugui jugar a una sociovergència amb un Junts que ha demonitzat el ‘peix al cove’ no seria comprensible pels votants d’uns i altres. Un suport dels republicans als socialistes en cas que aquests guanyin les eleccions suposaria fer més gran la via d’aigua després del fracàs de l’estratègia d’eixamplar la base. Un pacte ‘constitucionalista’ amb PP i Vox donant suport extern a la investidura de Salvador Illa seria tant difícil d’explicar aquí com a Espanya.

Per tot això, i algunes coses més, no es pot descartar l’escenari de noves eleccions. Uns comicis en els quals s’hauria desinflat ja l’efecte de la renúncia en parèntesis de Pedro Sánchez i el pas endavant de Carles Puigdemont, si hem d’atendre a l’anunci de la seva retirada de la vida política activa si no aconsegueix ser investit president.

Projecció de resultats a la demarcació de Tarragona (18 diputats) de Diari d’Andorra

PSC: 5-6 diputats

Junts+ Puigdemont: 5 diputats

ERC: 3-4 diputats

Vox: 1-2 diputats

PP: 1-2 diputats

Comuns-Sumar: 0-1 diputat

CUP: 0-1 diputat

Aliança Catalana: 0-1 diputat

Resultats de les eleccions del 2021 a la demarcació de Tarragona

ERC: 5 diputats

PSC: 4 diputats