Les esquerres independentistes perden força en un hemicicle català on els socialistes, guanyadors de les eleccions, aconsegueixen el seu millor resultat en la història de la democràcia. La dreta constitucionalista, la dreta independentista i les ultradretes (en plural) guanyen presència al Parlament de Catalunya aquest 2024 i els resultats del 12-M a Reus en són un mirall. Parlem-ne en clau local.
Aquest 12-M, gairebé 74.000 reusencs i reusenques estaven cridats a les urnes per dibuixar el nou arc parlamentari que hauria de quedar constituït el 10 de juny, -a veure si són capaços d'arribar a acords i, al cap i a la fi, fer política, fer la seva feina-. El 55% del cens reusenc va participar en la "festa de la democràcia", amb un increment d'onze punts respecte als anteriors comicis catalans, celebrats el 2021, però 25 per sota de la cita electoral del 2017. I sí, una primera lectura dels resultats és el desencís de la gent amb la política.
Reus partia d'un context favorable per als socialistes i així es va traslladar en l'àmbit català: Més de 8.500 persones -gairebé el 24% de qui va votar- van decidir que Sandra Guaita fos la primera dona alcaldessa de la ciutat, en uns comicis municipals d'ara fa gairebé un any -28 de maig- en què la participació no va assolir el 50% del total del cens. Una ciutat d'un govern compartit entre PSC, ERC i ARA que caldria que no deixés de banda la reflexió del perquè la participació no supera, o ho fa amb dificultats, el 50% i l'extrema dreta puja considerablement.
Reus, aquest 12-M, ha mantingut la tendència socialista de les municipals, no com altres localitats del territori on el lideratge de Puigdemont ha predominat. Més de 10.600 reusencs van donar suport a la candidatura encapçalada per la vallenca Rosa Maria Ibarra i el reusenc Alberto Bondesio, qui cridaven amb eufòria, després dels bons resultats a la demarcació: "Illa, president!" i "Ista, ista, ista... Tarragona socialista!".
El PSC passa de 6.854 vots (2021) a 10.609 (2024). És el moment dels socialistes a Catalunya, i de retruc a Reus. Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya perd nombre de votants i n'assoleix 5.218, 1.728 menys que als anteriors comicis al Parlament. No només ells viuen una davallada, sinó que els anticapitalistes de la CUP aconsegueixen la confiança de 1.783 reusencs i reusenques, 668 menys que el 2021. Comuns Sumar -abans En Comú Podem- es manté bastant estable i suma 60 vots respecte ara fa tres anys. La construcció del macroprojecte Hard Rock no ha sensibilitzat prou a la gent. S'ha evidenciat que no és una qüestió prioritària en les preocupacions del dia dia dels ciutadans.
Els de Junts+ Puigdemont per Catalunya guanyen suports i n'obtenen 8.239 vots, 1.655 més que el 2021, i és que l'efecte Puigdemont sembla que ha revifat la formació. El Partit Popular puja i 4.944 persones, 3.468 més, són responsables de l'increment d'escons al Parlament dels populars.
Les ultradretes també es fan notar. L'independentisme es muda i entra amb força a Reus Aliança Catalana, que ha obtingut 1.625 vots reusencs. De fet, amb aquests gairebé podria entrar el 2027 a l'Ajuntament de Reus. Vox és un partit que també va en un clar augment i ha quedat a molt poca distància per sota d'ERC, i de 3.346 vots (2021) i 3.775 (municipals de 2023), ha passat a obtenir-ne 5.049 (2024).
En consonància amb les anteriors municipals i amb la resta del territori català en aquests darrers comicis, Ciutadans ha desaparegut del mapa i no ha comptat ni amb l'1% del suport reusenc, amb 268 vots i un decreixement de 1.638 (2021).
Cert és que a gairebé tots els partits de casa nostra, els resultats obtinguts en aquest passat 12-M els obliguen a reflexionar o actuar de cara a les municipals del 2027.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics