De propostes en campanya

Aquest passat divendres s'ha acabat la campanya electoral de les municipals. Aquest dissabte, per tant, els reusencs poden aprofitar la jornada de reflexió prèvia a la cita a les urnes per acabar de decidir el sentit del seu vot, si són indecisos, o per desconnectar d'uns dies d'intensa activitat per part dels candidats. Tots han anat presentant propostes durant els últims 15 dies, si bé la novetat dels comicis del 28-M ha estat que, de fet, els partits van engegar la màquina dels anuncis ja en precampanya, un cop vam tornar de les vacances de la Setmana Santa. 

Tot seguit repassarem algunes dels projectes que s'han estat comentant durant les últimes jornades, i que qui sap si poden ser moneda de canvi en futurs pactes postelectorals. 

Junts per Reus

Sense Carles Pellicer al capdavant, la llista juntaire l'ha encapçalat Teresa Pallarès. La regidora d'Economia i Habitatge en el mandat 2019-2023 ha mirat de fer-se acompanyar per l'alcalde sortint en alguns actes, i ha reiterat en diverses ocasions que cal aprofitar el llegat del batlle i dels seus governs per engegar alguns projectes de futur en clau local. Un d'aquests podria ser la recuperació del Centre aquàtic i de fitness projectat a tocar del pavelló olímpic, del qual la candidata va dir que hauria de "replantejar-se" en el nou mandat si es decideix que pot tirar endavant. 

Amb actius com les regidores Montserrat Caelles i Mariluz Caballero a la llista, Junts per Reus ha optat per plantejar que els Bons Reus siguin trimestrals (i que la inversió vagi lligada als comptes municipals); fer un parc multiesportiu a l'aparcament de camions a prop de Misericòrdia (el fins ara regidor d'Esports, Pep Cuerba, n'és un dels impulsors) o establir la seu del hub Foodtech & Nutrition al Vapor Vell (quelcom compatible, ha precisat Pallarès, amb l'Escola d'oficis que vol fer ERC). Un canal digital (i offline) per informar d'incidències a la via pública, un concurs per a youtubers i similars que promoguin la llengua catalana i l'agermanament amb París i amb Londres han estat algunes altres propostes de la candidatura que lidera la prioratina. 

ERC Reus

"A la tercera va la vençuda", va assenyalar la candidata d'ERC, Noemí Llauradó, al debat electoral organitzat per Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio, en ser preguntada per les seves aspiracions en aquestes eleccions. Del seu discurs es pot interpretar, per tant, que l'únic objectiu és el d'assolir la batllia al consistori de la capital del Baix Camp després d'un parell de mandats al costat de Pellicer i d'Ara Reus. La fins ara vicealcaldessa s'ha referit sovint a la "transformació" que viurà la ciutat en uns anys. En aquest sentit, ha subratllat de manera habitual que "ja s'han posat les bases" per poder-la fer realitat. D'aquesta gran estratègia n'han de sorgir el que ha anomenat "noves centralitats", en al·lusió al nord i al sud del terme. 

I és precisament a partir del Carrilet i més enllà on s'ha generat una major expectativa pels plans de futur d'ERC... i d'alguns dels partits a l'oposició. D'entrada, tot fa pensar que de les urnes no en sortirà un clar vencedor, el proper diumenge, i en conseqüència s'entrarà en la dinàmica de converses i negociacions. Aquestes podrien donar-se, amb probabilitat, amb un PSC Reus que ha assegurat que el mercat del Carrilet s'ha de mantenir on es troba, quelcom que curiosament secunda un dels components del govern 2019-2023: Ara Reus. 

La inversió en sòl industrial als polígons, el bo cultural per a joves, l'impuls d'una regidoria específica de comerç o la conversió del Vapor Vell en un centre empresarial (caldria tenir en compte l'encaix amb Redessa) han estat altres plantejaments que ERC i Llauradó han defensat en campanya. 

PSC Reus

"És l'hora del canvi", apunta l'eslògan de campanya del PSC Reus. En aquesta línia, part de la campanya s'ha centrat precisament en els diferents models de ciutat que uns i altres volen promoure. S'ha parlat d'una "mirada nostàlgica" en l'òptica socialista per carregar contra la candidata Sandra Guaita, si bé aquesta ha manifestat sovint que se sent "orgullosa" del llegat deixat pels batlles del partit a la capital del Baix Camp. La diputada al Congrés s'ha referit també a un "nou" model de ciutat, el seu, en contraposició "del de sempre" que a parer seu suposaria una hipotètica reedició del pacte entre Junts per Reus, ERC Reus i Ara Reus. 

Un dels impactes de la (pre)campanya va ser el fitxatge del comunicador Josep Baiges com a número 2 de la llista. Els socialistes reusencs han presentat no poques propostes, i en àmbits molt diversos. És el cas de l'urbanisme, on s'ha plantejat l'eix Astorga (per lligar la zona amb el centre), l'eix Carrilet (amb una reforma del mercat i la conversió del carrer de l'escultor Rocamora en un "passeig comercial") o la instal·lació de la Casa de la Festa a la nau de l'avinguda del Carrilet on el govern vol traslladar-hi el nou mercat del sud. Una de les propostes més comentades, amb tot, ha estat la de construir l'anomenat Gaudí park, que comptaria amb un llarc artificial i amb reproduccions de les obres més emblemàtiques de l'arquitecte reusenc. 

Cs Reus

La campanya de Cs Reus no ha estat especialment intensa. Més enllà d'alguna acció de carrer, la formació espanyolista i liberal no ha optat per fer grans actes amb la militància o amb els simpatitzants. De fet, les propostes del partit taronja s'han vehiculat a través dels debats electorals en els quals ha pres part la cap de llista, Débora García. La suposada persecució al castellà a Catalunya, que als concursos literaris s'hi puguin presentar obres en castellà o que la programació cultural estable de la ciutat inclogui musicals han estat algunes de les demandes de la candidatura. 

CUP Reus

Amb Mònica Pàmies com a candidata, la CUP Reus ha fet una sèrie de propostes per mantenir la seva presència al ple municipal. Una d'aquestes, força comentada, passaria per convertir els terrenys d'Adif al nord del terme (a tocar de l'estació) en una gran zona verda connectada amb la Boca de la Mina per l'avinguda del Comerç. Inclouria, també, un pas elevat per a vianants i ciclistes, per unir el barri Gaudí amb el passeig de Mata. A banda, els anticapitalistes aposten per la creació d'una regidoria feminista; en matèria d'habitatge, per subvencionar qui vulgui rehabilitar un pis per posar-lo a lloguer; i, en clau cultural, per fomentar un "gran debat" ciutadà a la recerca d'un model de ciutat de consens. 

Ara Reus 

Ara Reus ha establert certa distància amb la resta del govern quant al trasllat del Carrilet a l'avinguda; de fet, la força de Daniel Rubio és partidària de deixar-lo "on és ara" i "modernitzar" l'entorn. Com en el cas de la CUP, la formació municipalista vol construir una zona verda (el Reus central park) als terrenys d'Adif al nord, i aposta al mateix temps per desenvolupar aplicacions mòbils en àmbits com la seguretat ciutadana. Una targeta vinculada a un marketplace, un centre logístic a la plaça de Prim o la conversió del Tecnoparc en el districte tecnològic de la capital del Baix Camp són altres de les iniciatives que defensa el partit. 

Les propostes dels partits sense representació

Poc espai per difondre les seves propostes han tingut les forces sense representació al ple en el mandat 2019-2023. Algunes d'aquestes es van poder tractar al debat a cinc que van organitzar Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus, en què es van tractar mesures en àrees com l'economia i el foment de l'ocupació o la cohesió als barris. Quant a iniciatives concretes, Reus en Moviment n'ha plantejat no poques a través del candidat David Vidal. Entre altres, la plataforma de l'excupaire aposta per descentralitzar les OAC, o per desenvolupar accions en benefici de la salut mental dels veïns. Valents, amb Dolors Compte com a candidata, vol impulsar la regidoria de la Gent Gran; Entre Veïns, altre cop amb el lideratge de Valentín Rodríguez, per obrir, de manera periòdica, mercadets amb productes de proximitat per promoure el petit comerç; i el PP, amb Sílvia Virgili com a líder, per aplicar reduccions als impostos com l'IBI. Finalment, En Comú Podem Reus vol promoure accions per la salut mental, combatre les discriminacions contra el col·lectiu LGTBIQ+ i per "duplicar" les zones verdes del terme.