Maria Tarragó: Avui Xavier, podem parlar de l'ambient i dels carrers tal com eren des que...
Xavier Amorós: Nosaltres teníem us de raó.
M.T: Exacte.
X.A : Vam agafar un poc l'època de la guerra o abans de la guerra...vull dir al 31-32..33..34-35.
M.T: Sí.
X.A : I després de la postguerra.
M.T: Jo penso que fins que no hi va haver el desenvolupament de Reus va costar bastant.
X.A: Sí.
M.T: Deies que hi havia creixement a Tarragona, Barcelona, i a tot arreu, i Reus li va costar molt d'arrancar.
X.A: Sí.
M.T: Però, per fi va arrancar.
X.A: Sí.
M.T: Nosaltres parlem.
X.A: Per a nosaltres les característiques van ser semblants. Des dels començaments de segle i als anys seixanta fins a començaments del seixanta Doncs molt poc moviment...
M.T: Molt poc moviment. Sobretot pels carrers.
X.A: Sí.
M.T: Inscrits al que era el tomb dels ravals i una mica més no?
X.A: Sí.
M.T: Cap al carrer de Sant Joan., carrer de Llovera, cap la part anterior del carrer del Vent.
X.A: No oblidem que cap al carrer del Roser era bastant ampli.
M.T: Sí, sí.
X.A: Allò era el barri de l'Illa.
M.T: Bé, però, els que eren uns carrers sense trànsit.
X.A: Sí.
M.T: Ja no cal dir carros i alguna furgoneta més tard però, no massa. N'hi havia molts que no estaven ni empedrats.
X.A: Sí , i tant !
M.T: Actualment no es veuen les llambordes. No sé si les han tret o hi han posat l'asfalt a sobre.
X.A: N'hi ha molts que hi ha l'asfalt a sobre allò mal dit que en diuen 'adoquins'
M.T: Adoquins.
X.A: Oh, com que ho dèiem tan malament! Però em sembla que la manera correcta de dir-ho és llambordes, no? Suposat que allò es molt fort. Asfalt al damunt també n'hi deu haver.
M.T: És clar. Havia de ser ben resistent pels carros que hi passaven.
X.A: Sí
M.T: Pel damunt i pels cavalls que no devien gastar més els carrers que els cotxes llavors, bé, els carrers, bé què hi passava pels carrers? els carros?
X.A: Els carros.
M.T: I bicicletes que això ha sigut general i, sobretot, per la neteja dels carrers.
X.A: Sí.
M.T: Primer passava un carro molt especial que l'ajuntament no en deu guardar cap, diria que no, amb una cosa grossa a darrera i que anava rodant, no horitzontal del tot. Llavors allò anava escombrant cap a la vorera dels carrers, llavors pels carrers hi passava un home.
X.A: Escombriaires
M.T: Amb una pala i anava recollint tot allò amb raspalls que passaven per tots els carrers i passaven a diari, segons quins carrers, després també hi passaven unes botes que regaven.
X.A: Sí, i tant ! Sí.
M.T: No sé què més hi passava pels carrers
X.A: Llavors, quins eren els carrers que feien més goig per Reus, què et sembla?
M.T: Els ravals, ja no cal dir-ho.
X.A: El tomb de ravals , Sant Joan
M.T: I el carrer de Sant Joan ja quedava una mica desert.
X.A: Sí, però hi havia cases molt maques.
M.T: Les cases, a veure, les botigues no eren com les d'ara.
X.A: No eren grans perquè Reus era un gran centre comercial del major i del detall, ho segueix demostrant perquè els dissabtes segueix existint un ambient magnífic. Afortunadament, continuem tenint un atractiu comercial en la venda al detall i a les grans botigues del major, en les quals hi venien a comprar els traginers, els ordinaris i transportistes al major, coses d'alimentació, pesca salada, i tot això les grans botigues del major ja no existeixen, omplien molt, però no eren gens boniques.
M.T: Gens boniques.
X.A: No, perquè eren funcionals, pràctiques
M.T: Moltes botigues de queviures.
X.A: Sí?
M.T: Que ara han quedat absoletes del tot. Recordes que quan feia calor, tenien unes veles?
X.A: Molt ben dit, molt ben dit.
M.T: Col·locaven tot seguit les veles.
X.A: Ja !
M.T: No tenia ni un arbre.
X.A: Només als passejos.
M.T: Res de res, absolutament.
X.A: Hi ha hagut alguns anys que l'únic jardí a Reus ha estat el cementiri, molt ben adobat, per cert, uns adobs molt estimables pel jardí i una població que només tingui com a cementiri un jardí, té un mal averany, eh? Sort que això s'ha solucionat.
M.T: Sí.
X.A: Les cases, què em dius de les cases?
M.T: Encara en queden moltes de l'època. Les cases que es veuen per Reus que tenen tres o quatre pisos d'abans de la guerra, les recordes?
X.A: Oh ! I tant !
M.T: Com eren ? Que hi vivien ?
X.A: És clar.
M.T: S'ha de dir tot, quasi ningú era propietari de la casa, quatre o cinc propietaris rics.
X.A: Sí.Tenien una casa maca i després moltes cases senzilles de lloguer. Hi vivien molts menys propietaris que ara, molts menys. La propietat estava molt menys repartida i, és clar, hi havia molta més gent que tenia la seva gran casa al centre. Al tomb de ravals, al carrer de Llovera, al carrer de Monterols, cases maques per viure-hi, hi ha moltes botigues per viure.
M.T: No, no són gaire maques. Bé, axí com ara està desert el carrer de Monterols, suposo que hi viu molt poca gent.
X.A: A l'estiu n'hi viu poca, a les 9 de la nit. A l'estiu, del juliol a l'agost, perquè la gent viu més als afores. Ells però, tenien unes característiques.
M.T: Sí, és clar. Socialment, els pisos estaven escalonats, i vivien què en dius tu, dels entresòls?
X.A: Comença pel primer pis, si us plau.
M.T: Els primers pisos eren els de l'amo o de la gent més benestant. A mida que anaves pujant, la categoria bé, quatre categories, perquè si hi havia quatre pisos, quatre categories, anava baixant la categoria. Baixaven també la construcció, que ja ho saps tu això.
X.A: Sí, i tant !
M.T: Fins i tot, el mosaic de terra.
X.A: Sí.
M.T: I les escales de granit.
X.A: Sí.
M.T: Acabaven a dalt de tot amb rajola del Vendrell o mes ordinàries.
X.A: I tant, i tant!
M.T: I les baranes igual, de fusta molt maques.
X.A: Síi de ferro, també.
M.T:Sí, de ferro prim.
X.A: Llavors, això als carrers, però als llocs principals, als barris vells menys afortunats, per dir-ho amb un eufemisme, passava el mateix el que podia pagar més era el primer pis, el que podia pagar menys era el segon, i el tercer, sota terrat, aguantant les humitats, el fred de l'hivern i la calor a l'estiu, doncs eren els que podien pagar menys.
M.T: Hi havia gent que...
X.A: No poques cases tenien aigua abans de la guerra dels anys 30 al 36, al 39, però va costar que hi hagués aigua per tot arreu.
M.T: Va costar molt.
X.A: Les fonts tenien molta utilitat, recordo quan tenia ús de raó.
M.T: N'hi havia moltes.
X.A: Hi havia gent que
M.T: Anaven a buscar aigua a la font, a rentar la verdura. Al davant de casa meva hi havia una font que hi anaven a rentar els espinacs.
X.A: Els rentadors.
M.T: Hi anaven a rentar la roba, als rentadors. A veure, n'hi havia un que encara hi és, al carrer del Carme.
X.A: Sí.
M.T: Que correspon, que correspon al que n'hi deien 'el bassot'? Prenia nom perquè allí hi havia una casa de...
X.A: No, no el bassot era més avall. El bassot era un bassot, és de terra, els bassots són sempre de terra. Els pagesos així ho diuen pels litres d'aigua que apleguen. No tenen baranes, no estan treballats. El carrer del Bassot recollia tota l'aigua de la pluja. Per adob era molt bona aquella aigua. Servia per regar i per adob. Doncs no, això que tu dius era al carrer del Carme.
M.T: Sí.
X.A: N'hi havia una altre de molt important a la carretera de Tarragona. A més a més hi havia rentadores professionals que anaven allí. La roba de les cases la rentaven allí. Les rentadores professionals els deien bugaderes.
M.T: Clar.
X.A: Les botigues, segons el carrer eren més o menys boniques. Les botigues eren senzilles, però estaven ben decorades. Les del carrer de Monterols, és clar, n'hi ha que han estat fetes de peu. L'edifici dels Queralt. Però les altres botigues tenen molt bon aspecte exterior, per exemple, aquella casa que hi havia Cal Marquet, Fotografia Solà, per entendre's. Aquella casa era molt maca i és dels anys vint, em pensoperò hi havia moltes botigues que tenien molta aparença a l'exterior, però a dins no ho eren.
M.T: Sí, no. Així mateix.
X.A: Una altra casa bona era la de Cal Sardà. Per cert, que abans de comprar-ho hi havia hagut una fonda allí.
M.T: Sí, veus
X.A: Això ho havia sentit explicar a un tal Virgili que vivia a d'alt al tercer pis, il·lustre prohom.
M.T: Al costat de Cal Sardà hi havia una casa més avall, que venien ous que te'n recordes? No ho sé.
X.A: És clar, dona. A Cal Cruset.
M.T: I de Cal Brossa, que te'n recordes de la merceria Brossa? Bé, jo diria que totes aquestes botigues han anat desapareixent al llarg dels anys cinquanta. Han perdurat algunes fins els cinquanta i seixanta, i tot. Una, de botiga que sempre m'ha fet gràcia, que hi havia al raval de Martí Fulguera, feia milloraments a objectes variats, i entre aquestes coses s'havia especialitzat en els joguets per a la mainada .Ara la canalla malmet els joguets o els destrueix. I ,sobretot, a les nines els feia canvis propis d'un professional, tant els bracets com les cames.
X.A: I els ulls.
M.T: És veritat això, eh? Aquell home era com un cartell que
X.A: Hi havia uns noms que “Al Buen Gusto”, que així es deia al raval de Santa Anna. Vol dir que el dedicava “Al Buen Gusto” I una sastreria al carrer de Monterols que es deia “Al Escudo de Reus” També “La Maravilla” Després “Les Glòries de Reus”, que encara existeix La Palma de Reus
M.T: Que era al raval de Santa Anna.
X.A: La Palma de Reus.
M.T: La Palma de Mallorca, al raval de Santa Anna. Magnífica indústria de pastes i llaminadures i una casa de queviures que hi havia al carrer Major, que tenien a l'aparador com una sorra dissecada.
X.A: Una què?
M.T: Una 'sorra' dissecada.
X.A: Però, què vols dir una ‘sorra' dissecada?
M.T: Una bèstia, una guineu, és clar.
X.A: La tonyina salada. Una bèstia al carrer. Ai ! que no ho recordo! A les armeries.
M.T: Allí on ara venen rajoles.
X.A: Allí hi havia això?
M.T: Una doneta que tenia...
X.A: Recordo animals dissecats a l'armeria Agustí i a d'alt el balcó hi tenien un d'aquests animals dissecats.
M.T: Aquest estranyament no menjava segons es veia. Després, al raval de Martí i Folguera, aproximadament davant la casa de l'Abelló hi havia un arbolari. No ho recordes, un arbolari?
X.A:Ah sí ! I tant.
M.T:Una figura d'un nen que Com se n'hi diu d'allò ?
X.A: Ah! sí.. ‘sangoneres'.
M.T: Una estàtua amb un nen amb sangoneres.
X.A: I com es deien a Ca l'Abelló, abans?
M.T: Els deien a Cal Garxet .
X.A: Garxet?
M.T: És que aquest senyor no tenia ull o el tenia avariat.
X.A: Això vol dir dues coses, doncs aquí el Camp de Tarragona, significa mirar contra el govern, guenyo, i també vol dir que li manca un ull. I ja tenia aquella casa tant bonica.
M.T: Sí, igual.
X.A: N'haurem de parlar un altre dia.
M.T: I tant, encara ha quedat tema.
X.A: Això de les cases. Doncs, fins una altra!
.
